Nov 8th, 2007
Bones !!!
27 de setembre de 2011
Hem rebut moltes peticions, a la fí les nostres obligacions familiars i domèstiques mos han deixat mostrar-vos a en Pau i n’Aina Torres Lenzetti.
En Pau i sa mare, just després de néixer.
En Pau i n’Aina, ella entusiasmada amb es nou germanet.
Bé, no, sí està contenta.
I com no pot ser d’una altra manera, li vol explicar a tots els seus amiguets.
20 de febrero de 2011
Han pasado y pueden pasar muchas cosas, pero sin duda, algunas mejores y mucho más ilusionantes.
1 de decembre de 2010
A Tenerife, els anglesos hi deixaren les the King Eduard and Out of date Potatoes i altres moltes coses …
8 de novembre de 2010
Feia molts dies que no ens trobaven, i han passat moltes coses, totes bones.
La darrera, els feliços dies que hem passat amb els Moreuets i les Punsoletes. Un viatge ple de misteris…
1 de setembre de 2010
25 d’agost de 2010
Ja el tenim aquí. Vos presentam oficialment al “bolidillo”, que també és la primera foto que tenim de tots 3 junts!
4 d’agost
N’Aina ja fa les seves primeres rialletes. Un recull de les seves darreres fotos.
21 de juliol
N’Aina, com son pare, també té mal geni.
12 de juliol de 2010: el dia que n’Aina feia 7 setmanes amb NORMALITAT
Un recull de les darreres fotos de n’Aina Torres Lenzetti
19 de juny de 2010
Comparant amb les fotos dels primers dies, ja es veu que n’Aina ha canviat molt. Ja no està tan primeta, i ja falta poc per què n’Aina complexi 1 dia.
Lo que mos passa, és que com que som més petita de lo que ho son els altres nins de la meva edat, tot me ve gran. O el cap és petit o el gorret és massa gran.
14 de juny de 2010
N’Aina, si tot va bé, aquesta setmana vendrà a casa.
Està bé, menja bé i agafa pes cada dia: els papàs no poden demanar més i no poden estar més contents.
Aquí teniu 4 fotos de fa 10 dies. El temps passa volant, i n’Aina avui ha fet 3 setmanes.
1 de juny de 2010
Cada dia n’Aina progressa més. Afortunadament ahir ja la varen treure de la UCI, i va passar a “segona divisió”. Ja comença a menjar del pit de sa mare, i ja sap quan té braços i quan està tota sola a la cuneta.
No tenim testimonis gràfics, però sa nina sense respiració ni sondes està preciosa.
Ah, i per cert, ja ha guanyat 40 gr !!!
28 de maig de 2010
Sa nina ha millorat i avui l’han deixat posar damunt de sa mare i que li “donassim de menjar”, com podeu veure sa mamà ja li dona llet…
24 i 26 de maig de 2010
Sí, ho sé, però de llavors ençà han passat moltes coses.
Sa primera i més destacada és que n’Aina Torres Lenzetti ja ha arribat, i ho ha fet amb moltes emocions, probablement massa per als seus pobres papas, que tanta il·lusió tenien en poder-la cuidar com es mereixia.
Es va decidir a arribar a Palma el dilluns 24 de maig, i com que tenia pressa, va despertar a la mamà a les 04:30 : “Pedro: He romput aigües”.
Agafarem els atapins i agafarem el cotxo “On anam: Son Dureta o Sa Rotger?” “Son Dureta”.
Cap a les 6:30h hi arribarem: no hi havia ningú per enmig. Del cap de poca estona arribaren na Alejandra amb el seu home: “He roto aguas”. Vaja, també teniem competència.
Però sa nostra tenia més pressa per arribar, i es que la posició en la que venia colocada no deixava altre possibilitat: Cesàrea. I així va ser com a les 12h va néixer n’Aina: amb 8 mesos, perquè l’esperavem pel dia de Sant Joan, 24 de juny, 1980 g i 42 cm.
D’allà la varen dur cap a “Cuidados medios” que és com la segona divisió, i jo pensava per mi “ah, que bé, si està a segona divisió i no està a primera és que tot va bé”. Però tristement no va ser així, sa nina va començar a tenir greus problemes respiratoris unes 30h més tard, que la varen fer “promocionar” a primera i ara és a la UCI de neonats.
I no és gens fàcil passar per noltros l’angoixa de veure-la tan petita i tan delicada per aquest petit calvari de tubos, xeringues i tot tipus de sofisticacions. I es que sa nina va estar malament, molt malament. I dic estar perquè pareix que avui, 27 de maig sa nina s’hagi estabilitzat i presenti petits signes de millora, que pels pares és la millor notícia que hem tengut.
Hem tengut moltissímes mostres d’afecte de tots vosaltres, que vos agraïm, i esperam que entengueu que si hem estat secs, és per la gran dificultat que suposa en un moments així, associats a l’alegria per trobar-te amb una persona molt esperada, que sigui tot lo contrari, un petit infern emocional, per no tenir respostes a les preguntes, ni perpectiva real del que ve per davant. Sense respostes pròpies no en podem donar als altres. Segur que ho entendreu.
Per tot aixó, segur que assenyalarem al calendari de n’Aina dos dates, la numèrica del dia 24 que sa nina va arribar i la del 25 que va ser el dia que va decidir tornar per quedar-se. T’estimam molt Aina.
De les moltes coses que em qued d’aquests dies, unes encertades paraules d’en Guiem Barceló : “Si serveix per animar-vos pensau que el nostre sofrimen només és superat per la sorprenent capacitat de superació dels nostres fills. Veuràs com es posa bé.”
I es que està clar que n’Aina ha arribat per quedar-se, perquè s’altre nina que va néixer amb ella el dia 24, dubtaven si posar-li Daniela, Alejandra i un tercer nom, que finalment han escollit: Aina.
4 d’octubre de 2009
és com tornar-hi de nou. Bé, és com ser-hi.
26 de setembre de 2009
sí. m’ha costat però l’he trobat. I també he tornat 16 anys enrera.
25 de setembre de 2009
fa dies d’això, però també en aquesta ocasió tant Baviera com el Tirol no varen decebre. Ara que ja sabem el camí i que existeix el Bayern Ticket…
el viatge n-1 als alps bàvars i al Tirol
25 de setembre de 2009
Com que anam molt retrassats, ara toquen ses fotos de sa boda d’en Dani i n’Eve
25 de setembre de 2009
No està pintat. Es cel és així. És el començament i final del viatge al paradís pitiüs
Viatge al paradís pitiüs, amb Katrina inclòs.
2 d’agost de 2009
Ja ha passat un mes d’aquells dies, i tot s’ha normalitzat.
Feina, molta. Tant jo com n’Ana esteïm molt enfeïntats. Ella, volant, i jo, en totes ses “guerres” estivals. Noltros, a s’Ajuntament, no tenim crisi. Tenim més feina que mai.
Aquesta setmana, serà molt especial, per què el proper cap de setmana, en Dani Esteban se casa a Glasgow. Allà mos trobarem amb en Ferran Sancho, Andreu Fargas, Raquel Ferrer, Joan Collet, Gonzalo Fortuny, i molts altres amics. Quines ganes!
No he pogut deixar de mirar ses fotos d’aquells anys, i des ses moltes coses que ferem amb en Dani i en Ferran. Certament, eren els anys heroïcs…
1 de juliol de 2009
Per molt que un s’entreni a caure i després a aixecar-se, no fa que les males notícies deixin de ser, per si mateixes, igualment doloroses.
El que havia de ser un il.lusionant viatge per Islandia, se va complicar molt i molt per un fet completament inesperat.
Noltros ja sabiem que n’Ana i jo esperavem un infant, pero lo que no sabiem es que aqui el perdriem un dia 29 de juny, d’altra banda, com molts vos n’enrecordareu, dia de Sant Pere.
Varen ser 24h molt llargues i difícils, de les que felisment i fins ara, tot ha anat be. La gent Islandesa ha fet que tot aquest dur procés hagi estat molt més facil.
Tornam cap a Mallorca el dia 2 i dia 3 ja serem per alla.
Aquest pais s’haura d’esperar a una proxima vegada.
Tornarem, segur que tornarem.
13 de juny de 2009
Ai, sí. La vida te da sorpresas, sorpresas de da la vida. No és casualitat que aparegui el Retrato de mujes con sombrero de borlas y blusa estampada d’en Picasso, es quadro que me va agradar de sa recent visita de Málaga.
25 de maig de 2009
Vaig molt retrassat amb ses coses, particularment amb ses fotos de la India. En queden moltes, i perquè no dir-ho, colcunes de molt interessants.
Però no puc deixar de mostrar-vos un parell de fotos dels 3 dies de maig que passarem als Alps Bàvars. Quins dies més meravellosos…
22 d’abril de 2009
Quina il·lusió i quina alegria! Que bé ens ho varem passar!
La visita dels “Badós” a Mallorca
22 d’abril de 2009
Una nova entrega del Viatge a La India : Jodhpur i Ranakpur. Arriba el dia que vos mostr lo millor del viatge, però no lo millor que he vist…
13 d’abril de 2009
La cinquena entrega del Viatge a La India : Els voltants de Jaisalmer
13 d’abril de 2009
“Ciclant” a Cala Varques, amb es “més difícil encara”. Ses coses són difícils, molt difícils…
12 d’abril de 2009
La tercera entrega del Viatge a La India. Jaisalmer: El Timbuctú del desert del Tar
6 d’abril de 2009
La segona entrega del Viatge a La India. El temple de Karni Mata i l’arribada al desert del Tar a Jaisalmer.
5 d’abril de 2009 - Establiments
Hi tornam junts?
5 d’abril de 2009 - Establiments
Tenim tantes coses que explicar-vos…
Una experiència així és molt difícil de resumir, de manera que vos prepararem un apartat apropiat.
De moment, un petit anticipo…
I amb aquesta actitut que mos caracteritza, també vos servim en bandeja el Taj
25 de març de 2009 - Rishikest
Moltes vegades pens lo molt que els hi agradaria aquest puesto a en Jordi i n`Esther, i ara segur a na Berta. En canvi, crec que n`Andreu hagues disfrutat mes sa primera part, per Rajasthan.
Avui hem fet el primer Rafting, i dema, tornam a repetir.
Per fi he conseguit descarregar una foto. Pensau que aqui les coses no son gens senzilles.
I encara no t`he mostrat lo millor del viatge…
Pero tambe tenc clar que es lo millor que he vist…
24 de març de 2009 - Rishikest
Diuen que aquest puesto el varen “posar al mapa” els Beatles. Te un puntet especial, que el fa diferent de lo que haviem vist al Rajasthan.
Dema farem el primer viatge de Rafting. Quina il.lusio!!
22 de març de 2009
Benares es una ciutat plena de contrastos: vida i mort, aigua i foc. Ningu hi pot sortir indiferent.
11 de març de 2009
Els dies passen volant, i quan t`ho passes tan be i disfrutes tant, encara mes.
Hem passat per Udaipur i bona part del Rajastan, i aquest pais no deixa de donar-te sorpreses.
Avui hem celebrat el Holy Day, que es una celebracio India molt important, pero ho hem tengut que fer de la manera que en Raju, mos ha “obligat”.
Ja vos ho contarem mes endavant.
Besos
7 de març de 2009
N’Alex no s`equivocava gens. Aixo es una passada!
Nomes hi ha una cosa de les que ens havien dit que no se compleix: no esta tan brut ni fa tanta olor. Com a minim per qui.
Avui dormim a Jodpur. Ja hem deixat enrera Jaisalmer, que es una maravella.
Queda encara molt per fer, veure, sentir… Udaipur, Agra…
Molts records!!
3 de març de 2009
Avui he estat a Bikaner, i em visitat, entre altre altres coses, Masawa i Satri Mata, que es el Temple de les rates…
De moment, esteim be i comensam a agafar alguns riscos alimenticis… sense efectes secundaris…
3 de març de 2009
El que hagi xerrat amb jo darrerament sabrà que han passat vàries coses darrerament. Es dia 1 de febrer va morir la meva abuela, n’Ana ha vengut a viure a Establiments, i avui començam un viatge d’un mes a la India.
Suposam que a la India no mos serà difícil contactar amb tots vosaltres.
Per cert, la setmana passada varem estar 3 dies a Córdoba. N’Andreu Melgosa ens va fer una excel·lent aproximació cultural, però sobretot gastronòmica a la qüestió. Que bé, quina maravella. Quan tornem us mostrarem també tots les fotos.
28 de gener de 2009
Tenim molt poc temps per dedicar-mos al Blog. Aquests darrers dies els hem dedicat a estar a s’Hospital General amb s’abuela, que pareix que aquests darrers dies estigui més bé.
Aquestes darreres setmanes hi ha hagut tres grans aconteixements:
S’excursió a Es Castellot
S’excursió seca a ses fonts ufanes
Es “típic” menjar de Sant Sebastià a Ca Na Bona
15 de gener de 2009
En Ferran, ràrament s’equivoca. Avui està de celebració, perquè ha aprovat l’oposició d’enginyer municipal de l’Ajuntament de Mongat. Avui tancam un cicle que començavem fa més de cinc anys en Ferran, en Jordi i jo.
En homenatge a ell un video, que com sempre, li dona la raó. A Mallorca, sempre s’està de vacances. Na Rafaella Carrà ja ho deia: hay que venir al sur… A veure qui reconeix els escenaris?
14 de gener de 2009
M’ha agradat molt la definició d’en Norberto Larriba de “nòmada a temps parcial”. Sigui com sigui, la segona entrega del darrer (i no últim) viatge a Marroc.
11 de gener de 2009
No sempre hi ha oportunitats com aquesta per comparar dos somriures tan divertits
10 de gener de 2009
Marroc sempre sorprèn. Té tantes coses per fer, per disfrutar i per veure…
Com ja hem fet altres vegades, hi podem tornar junts…
Sa primera entrega del darrer (que no últim) viatge a Marroc
6 de gener de 2009
Seguim ingressats a Son Llatzer amb la meva àvia.
Passant les hores per aquí, m’he donat d’alta al Facebook. Quantes coses curioses que hi he trobat!
Està molt bé això. En Robert Roca no s’equivocava al fer-s’hi fan: http://www.youtube.com/watch?v=qo2xVY1DFX0
29 de desembre de 2008
Estarem “tancats” per vacances del 30 de desembre al 4 de gener. Partim el Torres, els Marí i na Lenzetti a Marrakech.
28 de desembre de 2008
La última y definitiva entrega del extraordinario viaje a la Patagonia: Fitz Roy, Cerro Torre, Torres del Paine, Glaciar Perito Moreno y lo más bonito del viaje
23 de desembre de 2008
No són els Alps, ni el Pirineu ni l’Himalaya…
és el Massanella de la Serra de Tramuntana el 20 de desembre de 2008
22 de desembre de 2008
Enguany no tenc cap expectativa en la loteria. A jo, ja m’ha tocat vàries vegades aquest any:
Guanyar l’opo i coneixer i viatjar a la Patagonia amb la millor persona del mon… La darrera entrega de Torres del Paine.
D’aquí uns dies, la Patagonia argentina: Glaciar Perito Moreno, Cerro Torre y Fitz Roy.
19 de desembre de 2008
Comencem a caminar la W del Paine. Vols venir?
15 de desembre de 2008
Un viatge tan dens i espectacular com aquest no se pot explicar en un dia. Faran falta vàries entregues. Aquí teniu la primera: l’arribada al Parque nacional Torres del Paine (Chile). El viatge a Patagonia…
11 de desembre de 2008
Un tastet, del que un pot veure a la Patagonia…
D’aquí uns dies, molt més…
9 de desembre de 2008
Fitz Roy, Cerro Torre, Glaciar Perito Moreno… Ejhte… GUAU!
Diu n’Albert que aqui hi ha 310 dies de mal temps, pero a noltros mos ha fet un temps meravellós. Quan vos mostrem les fotos, no vos ho creureu.
Avui dormirem a Buenos Aires, per tornar dema cap a Madrid. Dijous que ve tornarem a ser a Barcelona i diumenge de nou a Palma.
Vos anyoram molt…
5 de desembre de 2008
Objectiu assolit: W completa! Norbert: és una passada. En Ramon i tu, no vos ho podeu pedre.
Ja vos mostraré ses fotos. Són espectaculars. Mos ha fet un temps magnífic.
Avui tornam a Calafate, per desplaçar-mos de nou a El Chaltén com a camp base per caminar en torn al Cerro Torre i al Fitz Roy.
Molts records a tots i totes!!
29 de novembre de 2008
Sí, sí, SÍ!!!
hem arribat a la Patagonia. Es EXTRAORDINARI.
Avui hem visitat el Glaciar Perito moreno. És MARAVIXOSSO!
La sensació d’immensitat i de solitut és incomparable. Ho veus en foto, però la realitat és superior, si és possible, a lo que veus i t’expliquen.
Ara anam a Puerto Natales i después al Parque Nacional de Torres del Paine, no menos de 5 dies.
Molts records a tots i totes!!
25 de novembre de 2008
Avui sí…
Ha arribat el moment de començar el retorn estel·lar
25 de novembre de 2008
No va ser ni divendres, ni dilluns, i qui sap si avui se farà públic res. La versió oficial dels fets la trobaràs aquí.
Sigui com sigui, ja queda menos per acabar amb aquesta agonia i per anar de vacances… Patagonia, Siria, Jordania, Argelia, Libia, Establiments o el Jutjat Contenciós - Administratiu?
21 de novembre de 2008
Poques vegades com avui, la distància entre l’eufòria i l’abisme es mou per una cresta rocosa tan afilada.
O arribam al planeta desitjat o qui sap si ens perdrem per l’espai exterior?
20 de novembre de 2008
Encara no podem abandonar el Viatge Astral, perquè no hem arribat al nostre destí… De fet, demà sabrem si arribam o no. El que sí sé és que pel camí he anat molt ben acompanyat: has vengut TU.
Però el que sí sabem és que a aquesta secció només li queden 2 dies de vida. Aprofita-ho abans que s’acabi
20 de novembre de 2008
Establiments segueix donant-mos sorpreses paisatgístiques
Na Queta, el mapa del mon, el termómetro i papers, molts de papers
18 de novembre de 2008
Ha passat casi un mes des d’aquell dia. Per motius tècnics completament aliens a mi, aquestes darreres setmanes hem tengut un “apagón digital”, però ja tornam a ser aquí.
Hi ha moltes coses i poques per explicar. La més important és que encara no hi ha resultat definitiu de l’oposició, de la que en aquest moment capitalitzo 3,92 punts d’avantatge. Queda ara per resoldre el concurs, que es presumeix molt i molt competit, i en el que esper perdre bona part del crèdit que ara tenc.
El crèdit de 3,92 punts actual serà suficient per aturar l’embestida del concurs? Divendres que ve sortirem de dubtes… Tornarà a ser una setmana de gran incertesa…
Com diu en Ferran, la pèrdua del tercer set va ser com que a falta d’1 minut de partit, l’equip contrari ficàs 2 triples seguits.
Jo seguesc pensant que el culpable d’aquesta situació és en Xavier Manzanares, l’actual enginyer de La Roca, que no va posar l’espelmeta a Sant Sadurní, i claro, sense espelmeta, passen aquestes coses.
20 d’octubre de 2008
Les 7 plagues apocalíptiques s’han concentrat a Establiments, per impedir que pugui seguir estudiant: 2 ratolinets, mosques, mosquits, dragons, cucs, aranyes i baboses.
Divendres me torn a examinar, i aquest examen si serà determinant. Veurem que passa.
D’altra banda, ja estic pensant en les vacances. Si tot va bé pensam en anar el mes de desembre amb n’Ana al Parc Nacional de Torres del Paine, a la Patagonia Chilena, i si dona temps, al parc de Los Glaciares, a Argentina. En Dani Esteban ho va dir: “si hagués d’escollir un puesto dels que he visitat, triaria Argentina…”
Records a tots i totes!
16 d’octubre de 2008
Prest ho podreu saber… Dels tres obstacles, ja hem passat el primer. Encara en tenen 2.
15 d’octubre de 2008
Andreu, no hi ha cap misteri……
Dia 9 vaig fer el primer dels tres examens de la Opo d’Enginyer de l’Ajuntament de Palma. Ja estic fart de recórrer aquest camí tan feixuc, i d’altra banda, com sabeu, ja conegut.
Haver caminat per Mataró, Sabadell, Corbera, Tiana, Generalitat i La Roca, dona un entrenament, però certament, cada carrera és diferent, i aquesta de Palma, un Cross de 40 km només apte per Keniatas.
Encara no se sap res. Quan hi hagi novetats, vos tendré puntualment informats. Lo únic cert és que se varen presentar 7 persones per 1 plaça….
Molts records a tots i totes!
9 d’octubre de 2008
…………………………………
2 d’octubre de 2008
No sos vos, soy yo.
Val la pena, si no fos pel canvi d’actors en un mateix paper. Bé, de fet, són varis papers.
y que sea lo que sea… , que és lo mateix, però diferent que todo se transforma
30 de setembre de 2008
Ha arribat puntual per què sabia que els hi feia molta il·lusió que arribàs: Na Neus ja està aquí!
(Na Neus es sa nina que ha nescut avui, filla d’en Pep i na Paqui)
16 de setembre de 2008
He passat tants de dies observant com el sol i sa lluna giren, que cada dia els angles dels rajos solars canvien. Sa prova la tens en què el sol ja se posa darrera del Galatzó…
Galàpods, nenúfars, PRINCESES, wa yeah!
10 de setembre de 2008
De moment, pareix que s’astronauta Maimó està desaparegut. Serà que s’haurà estrellat?
4 de setembre de 2008
A la vida, hi ha muntanyes i MUNTANYES, viatges i VIATGES, persones i PERSONES.
Un tast de colcunes fotos d’en Norbert i en Ramon del seu recent viatge al Canadà
Novetats d’agost de 2008
17 d’agost de 2008
Viatges amb jo a l’Hotel Occidental?
Però no te confonguis, aquest no és un viatge astral.
Senzillament és un Centre de gravetat permanent.
17 d’agost de 2008
Norberto: Per aquest viatge astral, necessàriament has d’anar acompanyat d’aquesta cançó… S’astronauta rimador d’Antònia Font
17 d’agost de 2007
Hem enviat a dos astronautes a descobrir mon.
17 d’agost de 2008
Aquell dia vaig descobrir com els Okupas havien estat violentment atacats per un rival aparentment insignificant, però molt molt efectiu.
13 d’agost de 2008
Hi ha diferències entre ses coses. Una cosa és una Cotorra argentina , espècie al·lòctona o invasiva, i una altra ben diferent és un Vell marí, en perill d’extinció o completament extingit per aquí. Bueno, completament no, encara queden uns pocs supervivents…
9 d’agost de 2008
Passen coses, però poques.
Aquests dies hem tengut a “ca seva” a en Jordi, n’Esther i na Berta. I dic ca seva perquè m’hagués agradat més estar a Establiments i haver voltat amb ells, però el viatge astral no admet, de moment, a passatgers menors de 3 anys.
Hi ha tresors, que tenen un valor incalculable…
30 de juliol de 2008
Els qui ja han viatjat astralment i han arribat a bon port, poden ara passejar-se per Pamukale. Quina enveja…
28 de juliol de 2008
Ja ho diu en Norberto Larriba. Tot els viatges, tenen un sentit. Com deiem amb N’Ana, se divideixen en dos grans grups.
21 de juliol de 2008
El viatge astral també se pot fer, excepcionalment, amb vaixell. També amb això hi ha una primera vegada, i ahir, tot i que al principi no ho paregués, feia molt bon dia per navegar i varem disfrutar molt. Bé, casi tots…
16 de juliol de 2008
M’he decidit a crear una nova secció denominada Viatge astral. Aquest nou espai estelar, que substituirà temporalment al que ha estat es meu espai de refugi d’aquests darrers mesos: els asteroides. L’abandonaré temporalment, ja que com sabeu, des de fa uns mesos ja estic de nou vital i personalment gravitacionat en torn a n’Ana Lenzetti.
Sabeu que actualment estic viatjant cap a una nova constel·lació professional. Bé, de fet ja hi som, però al mateix temps hi voldria ser. Vitalment és una peça imprescindible per recuperar el meu nou equilibri personal.
Aquesta és la raó per la que estic “virtualment desaparegut” aquestes darreres setmanes, i vull regenerar aquest blog amb aquesta nova secció. És com una Tercera República o un POUM.
I és que ja se sap: una cosa és viatjar estelarment i una altra és gravitacionar amb asteroides…
15 de juliol de 2008
Ja m’he posat al dia de ses novetats Gironines i Catalanes. En Norbert és un excel·lent interlocutor a ses dues realitats…
Aquest cap de setmana he estat amb ell, i tot i que les opcions Aneto i Carançà s’haguessin de descartar pel mal temps, el Tour de Prat de Molló - Camprodón - Beget - Oix - Besalú - Estany de Banyoles va valer molt la pena. També me va agradar molt sa pujada al Castell de Sant Miquel, però sobretot la descoberta del Barri de Sant Daniel. Tenc clar que quan Establiments s’independitzi de Palma s’agermanarà amb Sant Daniel.
2 de juliol de 2008
S’altre dia ho comentarem. Encara hi ha qui no se n’entera de ses coses.
Una manzana, es una manzana, y una pera es una pera.
1 de juliol de 2008
M’encanta la tardor. M’encanta la Garrotxa. M’encantes tu.
Bé, també “m’agrà” s’estiu, però enguany…
Novetats de juny de 2008
30 de juny de 2008
Quina ràbia! No hi ha manera de trobar res al Google que vos expliqui el fascinant concepte del kg de 900 gr d’en Bolinches.
Sí Bruguers, ho he de reconéixer, es llibre de n’Antoni Bolinches és boníssim.
Crida als Roquerols i Roqueroles de l’Ajuntament de La Roca del Vallès
Sí, ja està confirmat. Divendres 11 de juliol, cap al migdia passaré per la Casa Gran per veure-vos, i compartir el dinar amb aquells que hi sigueu…
Tot és relatiu
Mai podem considerar res com a completament conegut o sapigut. Sa vida sempre pot sorprendre’ns i donar-mos lliçons
38 i +
38, piscines, EIC que no són els Enginyers industrials de Catalunya.
Marató: Zaragoza, PAC, EGDM que no és l’Estudi General de Medis.
Cafeïna, droga dura, droga fina… visc a un cel monòxid dins un mon diòxid.
Electricitat mesclada amb tatuatges. Jo encara tenc els forats.
Siesta a les 16h. Canvi climàtic i aire condicionat. 3000 €.
Se tanca es passiu i comença s’actiu, amb un líquid miseriós.
Iran? Libia? Castell d’Alarò? Castell de Bellver?
27 de juny de 2008
Quina alegria rebre sa cridada d’en Mario Martínez Blaya, arquitecte tècnic municipal de l’Ajuntament de La Roca. Me va explicar una petita part de les novetats roqueroles.
Ara Robert, ja puc xerrar amb tu amb molt més coneixement de causa. Per cert, ja has tornat del Carib?
Ahir na Nacha va venir també a sopar a Establiments. És curiós que també a ses dones els hi interessi es futbol. Diumenge tornarem al “jugamos como nunca y perdimos como siempre?”…
25 de juny de 2008
En Charly Mir (Carlos Mir) va anar fa un mes als Països Baixos.
Un tast de colcunes de ses fotos que han duit en Carlos i en Pau d’allà. Precioses! Magnífiques!
Per els que no vos n’enrecordeu, en Carlos és un dels companys de feina de s’Ajuntament de Palma.
24 de juny de 2008
Ja sabeu el refrany: Joseps, Joans i ases, n’hi ha per totes les cases. Si Pep, ja ho sé, a colcunes cases els rols estan repetits. Això és com el xiste que mos va explicar en Josep Maria Amat de Can Badó:
Era un criador de serdos, que rep una visita a la seva granja i el rep la seva dona. El visitant li pregunta donde esta tu marido? i ella respon es alla dintre , esta dando de comer a los serdos, ya lo verás porque él es el único que lleva sombrero.
Diumenge passat varem anar a Cala Sant Vicenç a fer una excursió amb Cayac. Vaig pensar molt amb en Ferran. És una de les coses que estic convinçut que t’agradaria moltíssim fer, només comparable amb la baixada amb colxonetes inflables per la canaleta del Gorg Blau.
16 de juny de 2008
Sa ceramicació eivissenca
16 de juny de 2008
Sa “moteta” té un convidat des de fa dies.
Donc fe que resisteix vents de més de 65 km/h
10 de juny
Sa cosa se comença a normalitzar. En Jordi i n’Esther venen a Mallorca a principis d’agost, na Vanessa també a finals de juliol. A veure si en Norbert, en Marc, en Ferran i els de Badalona també vos animau a venir. Ja tenc preparada la terrassa, a l’estil Marroc, per dormir a la fresca a Establiments.
8 de juny de 2008
Tu i jo tornam a Eslovàquia… Tatras amunt, Tatras avall…
7 i 8 de juny de 2008
Na Fertilia, s’Atalaia, Cala Figuera, Cala Murta i Formentor ja te coneixen.
Quina maravella poder disfrutar d’un dia així, sense gens de calor. Sa sortida de sol darrera de sa palmera…
En Ferran, sempre té sa raó. Viure a Mallorca és com estar de vacances tot l’any.
6 de juny de 2008
Ja he tengut es millor regalo de 32 aniversari possible: es teu somriure…
(Per cert, no vull sentir comentaris al blog de sa cara de pa de kilo que tenc a ses darreres fotos…)
Ja fa quatre dies que trob a sa meva moto una tela d’aranya, sempre al mateix puesto. S’animalet persisteix cada dia en deixar-la posada, però sa tela i sa moto parteixen cada dia cap a Ciutat a de “caça”….
Ses coses, sempre són complicades per un homo, Anabel. Ses dones esteis millor preparades per la “multitarea”… Per cert, te cridaré es cap de setmana per fer-te una consulta fiscal.
5 de juny de 2008
Pep i Pedro: ahir una altra coincidència curiosa que vos farà gràcia:
Revisant una acta policial, me vaig trobar el nom de na Conchi Nadal, per un tema d’una denuncia d’un aire condicionat. La vaig cridar i me va estar esplicant “s’estat de l’art” de ses nines: diu que amb sa que se veu més és amb n’Eva Cifre, que té un infant, diu que na Caty Barceló n’espera un com també na Mar. Na Xisca, ja ho sabeu. Na Caty de Juan, diu que casada amb en Gabi (?)… Na Conchi me diu que fa feina a s’IMFOF de psicòloga en temes de formació.
Per cert, una altra anècdota: me diu que està fent feina amb en Pablo Castellari…
Sí, ja ho sabeu: aquest blog estarà (com els mestres avui) de “servicios mínimos” durant uns mesos. Tenc sa feixuga feina per davant de preparar ses oposicions, i ja sabeu que els homos, amb les seves limitacions intrínseques, no poden fer més d’una cosa al mateix temps: Si estodien opos no poden mantenir el Blog.
Sigui com sigui, és una pena, perquè hi hauria moltíssimes oportunitats per fer coses a Mallorca aquest estiu, però que jo no les pugui fer, no vol dir que tu no les puguis fer… De fet ja s’hi estan notant notables absències…
Per lo demés, tot bé. Ja sabeu que diuen: no news are good news…
2 de juny de 2008
Un tast de colcunes fotos que han “vengut” d’Eslovàquia. Ara, amb tu, hi podem tornar…
1 de juny de 2008
Ja hem tornat d’Eslovàquia!
Aquí teniu un anticipo del que d’aquí uns dies serà la descripció del viatge a Eslovàquia
12 de maig de 2008
el km 15000 i el Berretin
M’ha causat molt d’impacte sa visita a Portocolom en companyia de na Montse, en Martí, en Jordi i en Marc.
Tenc moltes ganes de tornar-hi amb més temps per explorar altres cales i fer uns banyitos: jo ja duc el flotador posat…
9 de maig de 2008
Sa comuna de Bunyola i el Penyal de l’honor
9 de maig de 2008
Cercant altres coses al google, m’he trobat aquesta sorpresa…
http://www.eic.es/editori/infoeicpdf/fulls239/reportatge.pdf
9 de maig de 2008
És molt petit per pensar ja amb “chicas guapas” i explorar per aquests territoris…
6 de maig de 2008
Ja ho diu sa cançó d’Antònia Font: els astres volten en línia recta
3 de maig de 2008
Ariant i Mortitx: pedra, carritx i incerteses per un tubo
2 de maig de 2008
la meva descripció espectral d’en Pere Crous
les grans lliçons personals i professionals dels anys compartits amb en Martí i en Pere.
(aquesta foto no té res que veure amb en Pere)
1 de maig de 2008
Les cinquenes glaciacions sobtades en un més de maig són molt perilloses…
1 de maig de 2008
comencen les descripcions espectrals dels VIP oro del blog www.pedrotorres.es
Clica aquí per accedir als continguts anteriors
Pere Torres Marí - Establiments - pedro@pedrotorres.es
