Nov 8th, 2007
Bones !!!
1 de setembre de 2010
25 d’agost de 2010
Ja el tenim aquí. Vos presentam oficialment al “bolidillo”, que també és la primera foto que tenim de tots 3 junts!
4 d’agost
N’Aina ja fa les seves primeres rialletes. Un recull de les seves darreres fotos.
21 de juliol
N’Aina, com son pare, també té mal geni.
12 de juliol de 2010: el dia que n’Aina feia 7 setmanes amb NORMALITAT
Un recull de les darreres fotos de n’Aina Torres Lenzetti
19 de juny de 2010
Comparant amb les fotos dels primers dies, ja es veu que n’Aina ha canviat molt. Ja no està tan primeta, i ja falta poc per què n’Aina complexi 1 dia.
Lo que mos passa, és que com que som més petita de lo que ho son els altres nins de la meva edat, tot me ve gran. O el cap és petit o el gorret és massa gran.
14 de juny de 2010
N’Aina, si tot va bé, aquesta setmana vendrà a casa.
Està bé, menja bé i agafa pes cada dia: els papàs no poden demanar més i no poden estar més contents.
Aquí teniu 4 fotos de fa 10 dies. El temps passa volant, i n’Aina avui ha fet 3 setmanes.
1 de juny de 2010
Cada dia n’Aina progressa més. Afortunadament ahir ja la varen treure de la UCI, i va passar a “segona divisió”. Ja comença a menjar del pit de sa mare, i ja sap quan té braços i quan està tota sola a la cuneta.
No tenim testimonis gràfics, però sa nina sense respiració ni sondes està preciosa.
Ah, i per cert, ja ha guanyat 40 gr !!!
28 de maig de 2010
Sa nina ha millorat i avui l’han deixat posar damunt de sa mare i que li “donassim de menjar”, com podeu veure sa mamà ja li dona llet…
24 i 26 de maig de 2010
Sí, ho sé, però de llavors ençà han passat moltes coses.
Sa primera i més destacada és que n’Aina Torres Lenzetti ja ha arribat, i ho ha fet amb moltes emocions, probablement massa per als seus pobres papas, que tanta il·lusió tenien en poder-la cuidar com es mereixia.
Es va decidir a arribar a Palma el dilluns 24 de maig, i com que tenia pressa, va despertar a la mamà a les 04:30 : “Pedro: He romput aigües”.
Agafarem els atapins i agafarem el cotxo “On anam: Son Dureta o Sa Rotger?” “Son Dureta”.
Cap a les 6:30h hi arribarem: no hi havia ningú per enmig. Del cap de poca estona arribaren na Alejandra amb el seu home: “He roto aguas”. Vaja, també teniem competència.
Però sa nostra tenia més pressa per arribar, i es que la posició en la que venia colocada no deixava altre possibilitat: Cesàrea. I així va ser com a les 12h va néixer n’Aina: amb 8 mesos, perquè l’esperavem pel dia de Sant Joan, 24 de juny, 1980 g i 42 cm.
D’allà la varen dur cap a “Cuidados medios” que és com la segona divisió, i jo pensava per mi “ah, que bé, si està a segona divisió i no està a primera és que tot va bé”. Però tristement no va ser així, sa nina va començar a tenir greus problemes respiratoris unes 30h més tard, que la varen fer “promocionar” a primera i ara és a la UCI de neonats.
I no és gens fàcil passar per noltros l’angoixa de veure-la tan petita i tan delicada per aquest petit calvari de tubos, xeringues i tot tipus de sofisticacions. I es que sa nina va estar malament, molt malament. I dic estar perquè pareix que avui, 27 de maig sa nina s’hagi estabilitzat i presenti petits signes de millora, que pels pares és la millor notícia que hem tengut.
Hem tengut moltissímes mostres d’afecte de tots vosaltres, que vos agraïm, i esperam que entengueu que si hem estat secs, és per la gran dificultat que suposa en un moments així, associats a l’alegria per trobar-te amb una persona molt esperada, que sigui tot lo contrari, un petit infern emocional, per no tenir respostes a les preguntes, ni perpectiva real del que ve per davant. Sense respostes pròpies no en podem donar als altres. Segur que ho entendreu.
Per tot aixó, segur que assenyalarem al calendari de n’Aina dos dates, la numèrica del dia 24 que sa nina va arribar i la del 25 que va ser el dia que va decidir tornar per quedar-se. T’estimam molt Aina.
De les moltes coses que em qued d’aquests dies, unes encertades paraules d’en Guiem Barceló : “Si serveix per animar-vos pensau que el nostre sofrimen només és superat per la sorprenent capacitat de superació dels nostres fills. Veuràs com es posa bé.”
I es que està clar que n’Aina ha arribat per quedar-se, perquè s’altre nina que va néixer amb ella el dia 24, dubtaven si posar-li Daniela, Alejandra i un tercer nom, que finalment han escollit: Aina.
4 d’octubre de 2009
és com tornar-hi de nou. Bé, és com ser-hi.
26 de setembre de 2009
sí. m’ha costat però l’he trobat. I també he tornat 16 anys enrera.
25 de setembre de 2009
fa dies d’això, però també en aquesta ocasió tant Baviera com el Tirol no varen decebre. Ara que ja sabem el camí i que existeix el Bayern Ticket…
el viatge n-1 als alps bàvars i al Tirol
25 de setembre de 2009
Com que anam molt retrassats, ara toquen ses fotos de sa boda d’en Dani i n’Eve
25 de setembre de 2009
No està pintat. Es cel és així. És el començament i final del viatge al paradís pitiüs
Viatge al paradís pitiüs, amb Katrina inclòs.
2 d’agost de 2009
Ja ha passat un mes d’aquells dies, i tot s’ha normalitzat.
Feina, molta. Tant jo com n’Ana esteïm molt enfeïntats. Ella, volant, i jo, en totes ses “guerres” estivals. Noltros, a s’Ajuntament, no tenim crisi. Tenim més feina que mai.
Aquesta setmana, serà molt especial, per què el proper cap de setmana, en Dani Esteban se casa a Glasgow. Allà mos trobarem amb en Ferran Sancho, Andreu Fargas, Raquel Ferrer, Joan Collet, Gonzalo Fortuny, i molts altres amics. Quines ganes!
No he pogut deixar de mirar ses fotos d’aquells anys, i des ses moltes coses que ferem amb en Dani i en Ferran. Certament, eren els anys heroïcs…
1 de juliol de 2009
Per molt que un s’entreni a caure i després a aixecar-se, no fa que les males notícies deixin de ser, per si mateixes, igualment doloroses.
El que havia de ser un il.lusionant viatge per Islandia, se va complicar molt i molt per un fet completament inesperat.
Noltros ja sabiem que n’Ana i jo esperavem un infant, pero lo que no sabiem es que aqui el perdriem un dia 29 de juny, d’altra banda, com molts vos n’enrecordareu, dia de Sant Pere.
Varen ser 24h molt llargues i difícils, de les que felisment i fins ara, tot ha anat be. La gent Islandesa ha fet que tot aquest dur procés hagi estat molt més facil.
Tornam cap a Mallorca el dia 2 i dia 3 ja serem per alla.
Aquest pais s’haura d’esperar a una proxima vegada.
Tornarem, segur que tornarem.
13 de juny de 2009
Ai, sí. La vida te da sorpresas, sorpresas de da la vida. No és casualitat que aparegui el Retrato de mujes con sombrero de borlas y blusa estampada d’en Picasso, es quadro que me va agradar de sa recent visita de Málaga.
25 de maig de 2009
Vaig molt retrassat amb ses coses, particularment amb ses fotos de la India. En queden moltes, i perquè no dir-ho, colcunes de molt interessants.
Però no puc deixar de mostrar-vos un parell de fotos dels 3 dies de maig que passarem als Alps Bàvars. Quins dies més meravellosos…
22 d’abril de 2009
Quina il·lusió i quina alegria! Que bé ens ho varem passar!
La visita dels “Badós” a Mallorca
22 d’abril de 2009
Una nova entrega del Viatge a La India : Jodhpur i Ranakpur. Arriba el dia que vos mostr lo millor del viatge, però no lo millor que he vist…
13 d’abril de 2009
La cinquena entrega del Viatge a La India : Els voltants de Jaisalmer
13 d’abril de 2009
“Ciclant” a Cala Varques, amb es “més difícil encara”. Ses coses són difícils, molt difícils…
12 d’abril de 2009
La tercera entrega del Viatge a La India. Jaisalmer: El Timbuctú del desert del Tar
6 d’abril de 2009
La segona entrega del Viatge a La India. El temple de Karni Mata i l’arribada al desert del Tar a Jaisalmer.
5 d’abril de 2009 - Establiments
Hi tornam junts?
5 d’abril de 2009 - Establiments
Tenim tantes coses que explicar-vos…
Una experiència així és molt difícil de resumir, de manera que vos prepararem un apartat apropiat.
De moment, un petit anticipo…
I amb aquesta actitut que mos caracteritza, també vos servim en bandeja el Taj
25 de març de 2009 - Rishikest
Moltes vegades pens lo molt que els hi agradaria aquest puesto a en Jordi i n`Esther, i ara segur a na Berta. En canvi, crec que n`Andreu hagues disfrutat mes sa primera part, per Rajasthan.
Avui hem fet el primer Rafting, i dema, tornam a repetir.
Per fi he conseguit descarregar una foto. Pensau que aqui les coses no son gens senzilles.
I encara no t`he mostrat lo millor del viatge…
Pero tambe tenc clar que es lo millor que he vist…
24 de març de 2009 - Rishikest
Diuen que aquest puesto el varen “posar al mapa” els Beatles. Te un puntet especial, que el fa diferent de lo que haviem vist al Rajasthan.
Dema farem el primer viatge de Rafting. Quina il.lusio!!
22 de març de 2009
Benares es una ciutat plena de contrastos: vida i mort, aigua i foc. Ningu hi pot sortir indiferent.
11 de març de 2009
Els dies passen volant, i quan t`ho passes tan be i disfrutes tant, encara mes.
Hem passat per Udaipur i bona part del Rajastan, i aquest pais no deixa de donar-te sorpreses.
Avui hem celebrat el Holy Day, que es una celebracio India molt important, pero ho hem tengut que fer de la manera que en Raju, mos ha “obligat”.
Ja vos ho contarem mes endavant.
Besos
7 de març de 2009
N’Alex no s`equivocava gens. Aixo es una passada!
Nomes hi ha una cosa de les que ens havien dit que no se compleix: no esta tan brut ni fa tanta olor. Com a minim per qui.
Avui dormim a Jodpur. Ja hem deixat enrera Jaisalmer, que es una maravella.
Queda encara molt per fer, veure, sentir… Udaipur, Agra…
Molts records!!
3 de març de 2009
Avui he estat a Bikaner, i em visitat, entre altre altres coses, Masawa i Satri Mata, que es el Temple de les rates…
De moment, esteim be i comensam a agafar alguns riscos alimenticis… sense efectes secundaris…
3 de març de 2009
El que hagi xerrat amb jo darrerament sabrà que han passat vàries coses darrerament. Es dia 1 de febrer va morir la meva abuela, n’Ana ha vengut a viure a Establiments, i avui començam un viatge d’un mes a la India.
Suposam que a la India no mos serà difícil contactar amb tots vosaltres.
Per cert, la setmana passada varem estar 3 dies a Córdoba. N’Andreu Melgosa ens va fer una excel·lent aproximació cultural, però sobretot gastronòmica a la qüestió. Que bé, quina maravella. Quan tornem us mostrarem també tots les fotos.
28 de gener de 2009
Tenim molt poc temps per dedicar-mos al Blog. Aquests darrers dies els hem dedicat a estar a s’Hospital General amb s’abuela, que pareix que aquests darrers dies estigui més bé.
Aquestes darreres setmanes hi ha hagut tres grans aconteixements:
S’excursió a Es Castellot
S’excursió seca a ses fonts ufanes
Es “típic” menjar de Sant Sebastià a Ca Na Bona
15 de gener de 2009
En Ferran, ràrament s’equivoca. Avui està de celebració, perquè ha aprovat l’oposició d’enginyer municipal de l’Ajuntament de Mongat. Avui tancam un cicle que començavem fa més de cinc anys en Ferran, en Jordi i jo.
En homenatge a ell un video, que com sempre, li dona la raó. A Mallorca, sempre s’està de vacances. Na Rafaella Carrà ja ho deia: hay que venir al sur… A veure qui reconeix els escenaris?
14 de gener de 2009
M’ha agradat molt la definició d’en Norberto Larriba de “nòmada a temps parcial”. Sigui com sigui, la segona entrega del darrer (i no últim) viatge a Marroc.
11 de gener de 2009
No sempre hi ha oportunitats com aquesta per comparar dos somriures tan divertits
10 de gener de 2009
Marroc sempre sorprèn. Té tantes coses per fer, per disfrutar i per veure…
Com ja hem fet altres vegades, hi podem tornar junts…
Sa primera entrega del darrer (que no últim) viatge a Marroc
6 de gener de 2009
Seguim ingressats a Son Llatzer amb la meva àvia.
Passant les hores per aquí, m’he donat d’alta al Facebook. Quantes coses curioses que hi he trobat!
Està molt bé això. En Robert Roca no s’equivocava al fer-s’hi fan: http://www.youtube.com/watch?v=qo2xVY1DFX0
29 de desembre de 2008
Estarem “tancats” per vacances del 30 de desembre al 4 de gener. Partim el Torres, els Marí i na Lenzetti a Marrakech.
28 de desembre de 2008
La última y definitiva entrega del extraordinario viaje a la Patagonia: Fitz Roy, Cerro Torre, Torres del Paine, Glaciar Perito Moreno y lo más bonito del viaje
23 de desembre de 2008
No són els Alps, ni el Pirineu ni l’Himalaya…
és el Massanella de la Serra de Tramuntana el 20 de desembre de 2008
22 de desembre de 2008
Enguany no tenc cap expectativa en la loteria. A jo, ja m’ha tocat vàries vegades aquest any:
Guanyar l’opo i coneixer i viatjar a la Patagonia amb la millor persona del mon… La darrera entrega de Torres del Paine.
D’aquí uns dies, la Patagonia argentina: Glaciar Perito Moreno, Cerro Torre y Fitz Roy.
19 de desembre de 2008
Comencem a caminar la W del Paine. Vols venir?
15 de desembre de 2008
Un viatge tan dens i espectacular com aquest no se pot explicar en un dia. Faran falta vàries entregues. Aquí teniu la primera: l’arribada al Parque nacional Torres del Paine (Chile). El viatge a Patagonia…
11 de desembre de 2008
Un tastet, del que un pot veure a la Patagonia…
D’aquí uns dies, molt més…
9 de desembre de 2008
Fitz Roy, Cerro Torre, Glaciar Perito Moreno… Ejhte… GUAU!
Diu n’Albert que aqui hi ha 310 dies de mal temps, pero a noltros mos ha fet un temps meravellós. Quan vos mostrem les fotos, no vos ho creureu.
Avui dormirem a Buenos Aires, per tornar dema cap a Madrid. Dijous que ve tornarem a ser a Barcelona i diumenge de nou a Palma.
Vos anyoram molt…
5 de desembre de 2008
Objectiu assolit: W completa! Norbert: és una passada. En Ramon i tu, no vos ho podeu pedre.
Ja vos mostraré ses fotos. Són espectaculars. Mos ha fet un temps magnífic.
Avui tornam a Calafate, per desplaçar-mos de nou a El Chaltén com a camp base per caminar en torn al Cerro Torre i al Fitz Roy.
Molts records a tots i totes!!
29 de novembre de 2008
Sí, sí, SÍ!!!
hem arribat a la Patagonia. Es EXTRAORDINARI.
Avui hem visitat el Glaciar Perito moreno. És MARAVIXOSSO!
La sensació d’immensitat i de solitut és incomparable. Ho veus en foto, però la realitat és superior, si és possible, a lo que veus i t’expliquen.
Ara anam a Puerto Natales i después al Parque Nacional de Torres del Paine, no menos de 5 dies.
Molts records a tots i totes!!
25 de novembre de 2008
Avui sí…
Ha arribat el moment de començar el retorn estel·lar
25 de novembre de 2008
No va ser ni divendres, ni dilluns, i qui sap si avui se farà públic res. La versió oficial dels fets la trobaràs aquí.
Sigui com sigui, ja queda menos per acabar amb aquesta agonia i per anar de vacances… Patagonia, Siria, Jordania, Argelia, Libia, Establiments o el Jutjat Contenciós - Administratiu?
21 de novembre de 2008
Poques vegades com avui, la distància entre l’eufòria i l’abisme es mou per una cresta rocosa tan afilada.
O arribam al planeta desitjat o qui sap si ens perdrem per l’espai exterior?
20 de novembre de 2008
Encara no podem abandonar el Viatge Astral, perquè no hem arribat al nostre destí… De fet, demà sabrem si arribam o no. El que sí sé és que pel camí he anat molt ben acompanyat: has vengut TU.
Però el que sí sabem és que a aquesta secció només li queden 2 dies de vida. Aprofita-ho abans que s’acabi
20 de novembre de 2008
Establiments segueix donant-mos sorpreses paisatgístiques
Na Queta, el mapa del mon, el termómetro i papers, molts de papers
18 de novembre de 2008
Ha passat casi un mes des d’aquell dia. Per motius tècnics completament aliens a mi, aquestes darreres setmanes hem tengut un “apagón digital”, però ja tornam a ser aquí.
Hi ha moltes coses i poques per explicar. La més important és que encara no hi ha resultat definitiu de l’oposició, de la que en aquest moment capitalitzo 3,92 punts d’avantatge. Queda ara per resoldre el concurs, que es presumeix molt i molt competit, i en el que esper perdre bona part del crèdit que ara tenc.
El crèdit de 3,92 punts actual serà suficient per aturar l’embestida del concurs? Divendres que ve sortirem de dubtes… Tornarà a ser una setmana de gran incertesa…
Com diu en Ferran, la pèrdua del tercer set va ser com que a falta d’1 minut de partit, l’equip contrari ficàs 2 triples seguits.
Jo seguesc pensant que el culpable d’aquesta situació és en Xavier Manzanares, l’actual enginyer de La Roca, que no va posar l’espelmeta a Sant Sadurní, i claro, sense espelmeta, passen aquestes coses.
20 d’octubre de 2008
Les 7 plagues apocalíptiques s’han concentrat a Establiments, per impedir que pugui seguir estudiant: 2 ratolinets, mosques, mosquits, dragons, cucs, aranyes i baboses.
Divendres me torn a examinar, i aquest examen si serà determinant. Veurem que passa.
D’altra banda, ja estic pensant en les vacances. Si tot va bé pensam en anar el mes de desembre amb n’Ana al Parc Nacional de Torres del Paine, a la Patagonia Chilena, i si dona temps, al parc de Los Glaciares, a Argentina. En Dani Esteban ho va dir: “si hagués d’escollir un puesto dels que he visitat, triaria Argentina…”
Records a tots i totes!
16 d’octubre de 2008
Prest ho podreu saber… Dels tres obstacles, ja hem passat el primer. Encara en tenen 2.
15 d’octubre de 2008
Andreu, no hi ha cap misteri……
Dia 9 vaig fer el primer dels tres examens de la Opo d’Enginyer de l’Ajuntament de Palma. Ja estic fart de recórrer aquest camí tan feixuc, i d’altra banda, com sabeu, ja conegut.
Haver caminat per Mataró, Sabadell, Corbera, Tiana, Generalitat i La Roca, dona un entrenament, però certament, cada carrera és diferent, i aquesta de Palma, un Cross de 40 km només apte per Keniatas.
Encara no se sap res. Quan hi hagi novetats, vos tendré puntualment informats. Lo únic cert és que se varen presentar 7 persones per 1 plaça….
Molts records a tots i totes!
9 d’octubre de 2008
…………………………………
2 d’octubre de 2008
No sos vos, soy yo.
Val la pena, si no fos pel canvi d’actors en un mateix paper. Bé, de fet, són varis papers.
y que sea lo que sea… , que és lo mateix, però diferent que todo se transforma
30 de setembre de 2008
Ha arribat puntual per què sabia que els hi feia molta il·lusió que arribàs: Na Neus ja està aquí!
(Na Neus es sa nina que ha nescut avui, filla d’en Pep i na Paqui)
16 de setembre de 2008
He passat tants de dies observant com el sol i sa lluna giren, que cada dia els angles dels rajos solars canvien. Sa prova la tens en què el sol ja se posa darrera del Galatzó…
Galàpods, nenúfars, PRINCESES, wa yeah!
10 de setembre de 2008
De moment, pareix que s’astronauta Maimó està desaparegut. Serà que s’haurà estrellat?
4 de setembre de 2008
A la vida, hi ha muntanyes i MUNTANYES, viatges i VIATGES, persones i PERSONES.
Un tast de colcunes fotos d’en Norbert i en Ramon del seu recent viatge al Canadà
Novetats d’agost de 2008
17 d’agost de 2008
Viatges amb jo a l’Hotel Occidental?
Però no te confonguis, aquest no és un viatge astral.
Senzillament és un Centre de gravetat permanent.
17 d’agost de 2008
Norberto: Per aquest viatge astral, necessàriament has d’anar acompanyat d’aquesta cançó… S’astronauta rimador d’Antònia Font
17 d’agost de 2007
Hem enviat a dos astronautes a descobrir mon.
17 d’agost de 2008
Aquell dia vaig descobrir com els Okupas havien estat violentment atacats per un rival aparentment insignificant, però molt molt efectiu.
13 d’agost de 2008
Hi ha diferències entre ses coses. Una cosa és una Cotorra argentina , espècie al·lòctona o invasiva, i una altra ben diferent és un Vell marí, en perill d’extinció o completament extingit per aquí. Bueno, completament no, encara queden uns pocs supervivents…
9 d’agost de 2008
Passen coses, però poques.
Aquests dies hem tengut a “ca seva” a en Jordi, n’Esther i na Berta. I dic ca seva perquè m’hagués agradat més estar a Establiments i haver voltat amb ells, però el viatge astral no admet, de moment, a passatgers menors de 3 anys.
Hi ha tresors, que tenen un valor incalculable…
30 de juliol de 2008
Els qui ja han viatjat astralment i han arribat a bon port, poden ara passejar-se per Pamukale. Quina enveja…
28 de juliol de 2008
Ja ho diu en Norberto Larriba. Tot els viatges, tenen un sentit. Com deiem amb N’Ana, se divideixen en dos grans grups.
21 de juliol de 2008
El viatge astral també se pot fer, excepcionalment, amb vaixell. També amb això hi ha una primera vegada, i ahir, tot i que al principi no ho paregués, feia molt bon dia per navegar i varem disfrutar molt. Bé, casi tots…
16 de juliol de 2008
M’he decidit a crear una nova secció denominada Viatge astral. Aquest nou espai estelar, que substituirà temporalment al que ha estat es meu espai de refugi d’aquests darrers mesos: els asteroides. L’abandonaré temporalment, ja que com sabeu, des de fa uns mesos ja estic de nou vital i personalment gravitacionat en torn a n’Ana Lenzetti.
Sabeu que actualment estic viatjant cap a una nova constel·lació professional. Bé, de fet ja hi som, però al mateix temps hi voldria ser. Vitalment és una peça imprescindible per recuperar el meu nou equilibri personal.
Aquesta és la raó per la que estic “virtualment desaparegut” aquestes darreres setmanes, i vull regenerar aquest blog amb aquesta nova secció. És com una Tercera República o un POUM.
I és que ja se sap: una cosa és viatjar estelarment i una altra és gravitacionar amb asteroides…
15 de juliol de 2008
Ja m’he posat al dia de ses novetats Gironines i Catalanes. En Norbert és un excel·lent interlocutor a ses dues realitats…
Aquest cap de setmana he estat amb ell, i tot i que les opcions Aneto i Carançà s’haguessin de descartar pel mal temps, el Tour de Prat de Molló - Camprodón - Beget - Oix - Besalú - Estany de Banyoles va valer molt la pena. També me va agradar molt sa pujada al Castell de Sant Miquel, però sobretot la descoberta del Barri de Sant Daniel. Tenc clar que quan Establiments s’independitzi de Palma s’agermanarà amb Sant Daniel.
2 de juliol de 2008
S’altre dia ho comentarem. Encara hi ha qui no se n’entera de ses coses.
Una manzana, es una manzana, y una pera es una pera.
1 de juliol de 2008
M’encanta la tardor. M’encanta la Garrotxa. M’encantes tu.
Bé, també “m’agrà” s’estiu, però enguany…
Novetats de juny de 2008
30 de juny de 2008
Quina ràbia! No hi ha manera de trobar res al Google que vos expliqui el fascinant concepte del kg de 900 gr d’en Bolinches.
Sí Bruguers, ho he de reconéixer, es llibre de n’Antoni Bolinches és boníssim.
Crida als Roquerols i Roqueroles de l’Ajuntament de La Roca del Vallès
Sí, ja està confirmat. Divendres 11 de juliol, cap al migdia passaré per la Casa Gran per veure-vos, i compartir el dinar amb aquells que hi sigueu…
Tot és relatiu
Mai podem considerar res com a completament conegut o sapigut. Sa vida sempre pot sorprendre’ns i donar-mos lliçons
38 i +
38, piscines, EIC que no són els Enginyers industrials de Catalunya.
Marató: Zaragoza, PAC, EGDM que no és l’Estudi General de Medis.
Cafeïna, droga dura, droga fina… visc a un cel monòxid dins un mon diòxid.
Electricitat mesclada amb tatuatges. Jo encara tenc els forats.
Siesta a les 16h. Canvi climàtic i aire condicionat. 3000 €.
Se tanca es passiu i comença s’actiu, amb un líquid miseriós.
Iran? Libia? Castell d’Alarò? Castell de Bellver?
27 de juny de 2008
Quina alegria rebre sa cridada d’en Mario Martínez Blaya, arquitecte tècnic municipal de l’Ajuntament de La Roca. Me va explicar una petita part de les novetats roqueroles.
Ara Robert, ja puc xerrar amb tu amb molt més coneixement de causa. Per cert, ja has tornat del Carib?
Ahir na Nacha va venir també a sopar a Establiments. És curiós que també a ses dones els hi interessi es futbol. Diumenge tornarem al “jugamos como nunca y perdimos como siempre?”…
25 de juny de 2008
En Charly Mir (Carlos Mir) va anar fa un mes als Països Baixos.
Un tast de colcunes de ses fotos que han duit en Carlos i en Pau d’allà. Precioses! Magnífiques!
Per els que no vos n’enrecordeu, en Carlos és un dels companys de feina de s’Ajuntament de Palma.
24 de juny de 2008
Ja sabeu el refrany: Joseps, Joans i ases, n’hi ha per totes les cases. Si Pep, ja ho sé, a colcunes cases els rols estan repetits. Això és com el xiste que mos va explicar en Josep Maria Amat de Can Badó:
Era un criador de serdos, que rep una visita a la seva granja i el rep la seva dona. El visitant li pregunta donde esta tu marido? i ella respon es alla dintre , esta dando de comer a los serdos, ya lo verás porque él es el único que lleva sombrero.
Diumenge passat varem anar a Cala Sant Vicenç a fer una excursió amb Cayac. Vaig pensar molt amb en Ferran. És una de les coses que estic convinçut que t’agradaria moltíssim fer, només comparable amb la baixada amb colxonetes inflables per la canaleta del Gorg Blau.
16 de juny de 2008
Sa ceramicació eivissenca
16 de juny de 2008
Sa “moteta” té un convidat des de fa dies.
Donc fe que resisteix vents de més de 65 km/h
10 de juny
Sa cosa se comença a normalitzar. En Jordi i n’Esther venen a Mallorca a principis d’agost, na Vanessa també a finals de juliol. A veure si en Norbert, en Marc, en Ferran i els de Badalona també vos animau a venir. Ja tenc preparada la terrassa, a l’estil Marroc, per dormir a la fresca a Establiments.
8 de juny de 2008
Tu i jo tornam a Eslovàquia… Tatras amunt, Tatras avall…
7 i 8 de juny de 2008
Na Fertilia, s’Atalaia, Cala Figuera, Cala Murta i Formentor ja te coneixen.
Quina maravella poder disfrutar d’un dia així, sense gens de calor. Sa sortida de sol darrera de sa palmera…
En Ferran, sempre té sa raó. Viure a Mallorca és com estar de vacances tot l’any.
6 de juny de 2008
Ja he tengut es millor regalo de 32 aniversari possible: es teu somriure…
(Per cert, no vull sentir comentaris al blog de sa cara de pa de kilo que tenc a ses darreres fotos…)
Ja fa quatre dies que trob a sa meva moto una tela d’aranya, sempre al mateix puesto. S’animalet persisteix cada dia en deixar-la posada, però sa tela i sa moto parteixen cada dia cap a Ciutat a de “caça”….
Ses coses, sempre són complicades per un homo, Anabel. Ses dones esteis millor preparades per la “multitarea”… Per cert, te cridaré es cap de setmana per fer-te una consulta fiscal.
5 de juny de 2008
Pep i Pedro: ahir una altra coincidència curiosa que vos farà gràcia:
Revisant una acta policial, me vaig trobar el nom de na Conchi Nadal, per un tema d’una denuncia d’un aire condicionat. La vaig cridar i me va estar esplicant “s’estat de l’art” de ses nines: diu que amb sa que se veu més és amb n’Eva Cifre, que té un infant, diu que na Caty Barceló n’espera un com també na Mar. Na Xisca, ja ho sabeu. Na Caty de Juan, diu que casada amb en Gabi (?)… Na Conchi me diu que fa feina a s’IMFOF de psicòloga en temes de formació.
Per cert, una altra anècdota: me diu que està fent feina amb en Pablo Castellari…
Sí, ja ho sabeu: aquest blog estarà (com els mestres avui) de “servicios mínimos” durant uns mesos. Tenc sa feixuga feina per davant de preparar ses oposicions, i ja sabeu que els homos, amb les seves limitacions intrínseques, no poden fer més d’una cosa al mateix temps: Si estodien opos no poden mantenir el Blog.
Sigui com sigui, és una pena, perquè hi hauria moltíssimes oportunitats per fer coses a Mallorca aquest estiu, però que jo no les pugui fer, no vol dir que tu no les puguis fer… De fet ja s’hi estan notant notables absències…
Per lo demés, tot bé. Ja sabeu que diuen: no news are good news…
2 de juny de 2008
Un tast de colcunes fotos que han “vengut” d’Eslovàquia. Ara, amb tu, hi podem tornar…
1 de juny de 2008
Ja hem tornat d’Eslovàquia!
Aquí teniu un anticipo del que d’aquí uns dies serà la descripció del viatge a Eslovàquia
12 de maig de 2008
el km 15000 i el Berretin
M’ha causat molt d’impacte sa visita a Portocolom en companyia de na Montse, en Martí, en Jordi i en Marc.
Tenc moltes ganes de tornar-hi amb més temps per explorar altres cales i fer uns banyitos: jo ja duc el flotador posat…
9 de maig de 2008
Sa comuna de Bunyola i el Penyal de l’honor
9 de maig de 2008
Cercant altres coses al google, m’he trobat aquesta sorpresa…
http://www.eic.es/editori/infoeicpdf/fulls239/reportatge.pdf
9 de maig de 2008
És molt petit per pensar ja amb “chicas guapas” i explorar per aquests territoris…
6 de maig de 2008
Ja ho diu sa cançó d’Antònia Font: els astres volten en línia recta
3 de maig de 2008
Ariant i Mortitx: pedra, carritx i incerteses per un tubo
2 de maig de 2008
la meva descripció espectral d’en Pere Crous
les grans lliçons personals i professionals dels anys compartits amb en Martí i en Pere.
(aquesta foto no té res que veure amb en Pere)
1 de maig de 2008
Les cinquenes glaciacions sobtades en un més de maig són molt perilloses…
1 de maig de 2008
comencen les descripcions espectrals dels VIP oro del blog www.pedrotorres.es
Clica aquí per accedir als continguts anteriors
Pere Torres Marí - Establiments - pedro@pedrotorres.es
Osti Pedro, ets un profeta. Poc després de que mostrassis es missatge “a los niños alemanes”, Rajoy també ens ha presentat “a la niña” que nacerá en sui nueva España…
http://video.publico.es/videos/0/4669
Jo crec que Franco tenia bones intencions “con los niños de su España…”
http://www.youtube.com/watch?v=YgC8wIVOZlw
http://www.youtube.com/watch?v=L-5eMJmxIw
Però alguna cosa degué fallar…
http://www.telecinco.es/supervivientes/biography/biography834.shtml
I segur que es rojos hi tengueren alguna cosa a veure en que un angel és convertís en una descarada…
http://www.youtube.com/watch?v=MeXujUpJapk
Per evitar xiquets com aquest i que la conferencia episcopal s’emprenye encara més…
http://www.youtube.com/watch?v=u58upNztQVk
Reflexionem i obrem en conseqüencia el dia 9 de Març, i omplirem España de xiquets com deu mana:
http://www.youtube.com/watch?v=RrpDCdtM424
http://www.youtube.com/watch?v=wxj8nFWQwR4
Ballem i oblidem…
“SOOOOY UNAAA RUMBEEERAAAA!!!”
El tercer enllaç es el següent:
http://www.youtube.com/watch?v=L-5eMJmxIwM
Voleu un video molt bo de Franco?
Aprenda inglés con el método de Franco: inigualable!!!
http://es.youtube.com/watch?v=upTZ5T0JQUY&NR=1
Viva España!!!
Moltes gràcies, espero que el passe VIP o la Tarjeta Oro tingui una quota súper-reduïda i amb accés il•limitat… i amb ella poder obtenir punts i descomptes… Quin nom podria tenir?? Jo ja tinc alguna idea, …
Tal com comentes animo a la gent a deixar comentaris, es molt divertit!! Jo al principi el que feia es entrar i mirar que era lo nou que s’havia penjat, però des de que podem llegir el comentaris d’uns i altres m’he començat a animar, ara no només entro a veure que has penjat si no quins comentaris nous s’han fet.
Per cert l’altre dia vaig pensar en fer algun comentari sobre Napoli, i ha desaparegut…
Un apunt.
Al Pep li has de fet la Targeta Platino!!! S’ho mereix, pels seus comentaris, s’els curra molt.
Buenísimo el vídeo de Franco hablando inglés! Ahora ya sabemos que no es que Aznar no sepa hablar inglés, es que lo hace al estilo del caudillo!
Bueno, gracias por la Targeta Oro, ¿nos harán descuentos en el AVE?
Ep, Pedrito,
si vols que deixi algun acudit, a quin lloc ho hauria de fer? Hi haurà alguna secció especial??
I ara deixo el teu blog, que vicia massa i encara tinc molt per corregir…:(
Andreu!
Jo crec que es puesto adequat per deixar es xistes d’Eugenio és a s’apartat San Valentín.
Com anyor els teus xistes, ses teves cançons de La Trinca…
Si segueixes així, als premis de març tendràs segur el de Sombrero cordobé de oro…
Records a na Vane!!
Per mi només records no?? Cap menció especial, molt bé…Reivindico un premi per mi.
Si jo i la Raquel som les úniques dones que hem fet més d’un comentari.
Però que ens passa a les dones, no em de ser només espectadores de les coses, hem de participar i prendre la iniciativa, hem de ser actives. “Las reglas del juego han cambiado” com deien en un anunci d’una pagina web.
Demano a les altre dones que visiten la pagina que prenguin part, els homes ens estan guanyant la partida.
Pedro, et personaré si em regales una d’aquestes pagesetes…
Ho sento, escrivint ràpid he canviat la “r” per la “s”, jo no et personaré.
Correcció:
Pedro, et perdonaré si em regales com una d’aquestes pagesetes…
Amb molt de gust deixaré algunes impressions d’aquell viatge a Camerun. Moltes vivències, diferents moments però… estic d’acord amb tu respecte a l’Àfrica, si més no sobre l’Àfrica negra que és on he estat jo, què tindrà l’Àfrica de tan especial que sempre et deixa aquelles ganes de tornar-hi?
Per cert Pedro, com estàs? Res de greu, espero. Només el susto???
Pedrito, me alegro de tu mejoría.
Per cert, es cosa meva o la gent que sol escriure s’ha agafat unes vacances?
Per cert, tenc a sa meva secretària (Angela Zuazaga) treballant en la recerca de nou material gràfic per alimentar aquesta bisti….
Tot d’una que obtengui resultats t’ho faré arribar
Estic fins adalt de curro…Jo si que tenc feina ara…Ja era hora…Per tant “Més feina…menys palles mentals”…C’est la vie i nose la toqué!!!. Tornaré com Terminator però tardaré un poquet
…com Terminator per lo contundent o pel cuero negre?
bé, sigui pel que sigui, estarem esperant amb impaciència…
Pedro,
esper que ses notícies d’Austria fosin menos dolentes de lo que esperaves.
Te veig un poc negatiu, per lo que te tornaré sa pilota amb una cançó que tal vegada no es sa meva preferida, però si que segur que la colocaría entre les meves tres millors cançons, tant per sa cançó en sí com per es records que l’acompanyen.
Tu la vares aficar a la meva vida i ja veus, s’ha convertit en una de les peces que han format la meva existència.
Té nom de dona, per lo que a lo millor i pels comentaris que t’he llegit avui no es el día més apropiat, però se que t’agradarà i que si fa temps que no l’escoltaves te durà molts bons records.
Animo i ja saps ón estic. Besitos.
…en directe (com a mi m’agrada més)
http://es.youtube.com/watch?v=pWw1z3h-ee0
…s’original (o al menos més parescuda a la versió d’estudi)
http://es.youtube.com/watch?v=IMsnqQHOwFg
…i aqui amb la lletra sobreimpresa (lo que fa que sa tal “Lola” perdi part d’es seu encant)
http://es.youtube.com/watch?v=wqdFffh0YVs&feature=related
Ha estat la casualitat, però hem coincidit tots a la vegada sense escriure, suposo que tots anem una mica liats,…
Però sembla que ens tornem aposar les piles,…
No me censures,… NO A LA CENSURA!!!!
Entenc que no vols que deixi pistes per que els altres puguin fer la recerca del missatge ocult, …
Demano disculpes, per que pensava que ho hauries pensat i que el comentaris d’aquesta part no sortien a la portada.
Veig que com la setmana passada això està una mica mort, els que normalment escrivim, no estem fent comentaris.
Deu ser que els pares de família esteu ocupats amb el fills i els que no ho som amb la preparació de les vacances de Setmana Santa. (Menos jo que no marxaré de vacances)
Està bé això de la gincama, per intentar animar una mica. Espero que tothom ho trobi.
Espero que en aquest 10 dies la resta de comentaristes, fem que no quedi tancat per vacances, jo ho intentaré però necessito col•laboració dels altres. Per això li faig un cometari directe a un dels membres més actius del bloc, …
Per en Pedro Montané sembla que si que es compleixen aquells desitjos que vareu comentar al dinar de dimecres…
Hola Pedro, …Fixat tu que deies que el blog quedaria tancat per vacances i ets l’únic que escriu alguna cosa.
Quina llàstima jo volia veure fotos,…Bueno, que hi farem esperarem a que tornis.
Que us ho passeu molt bé,… Espero que aunque no hayan fotos, ens facis un cronica diaria.
-
Al altres, que us passa que no dieu res,… Que passeu tots mol bones vacances de setmana santa, i espero que la setmana vinents doneu senyals de vida
Hola Pedro,… Com va tot per Tunissia? Segur que millor que per Sa Roqueta. Mira jo faig companyia a na Vanessa (una altra al.lota del blog) que veig que ella tampoc ha partit de vacances.
Bé,a questes dies he aprofitat per acabar les pagesetes que et vaig prometre. Àixí que quan tornis ja estaran a punt per regalar-te-les.
He estat pensant una cosa, crec que no seran massa del teu gust així que podem fer un pacte, si et pareix bé. Jo te les donaré, però si t’agraden gaire en fas un sorteig entre els Vips i Oro del blog, feim el pacte?
Au, idò a disfrutar del que queda de viatge!!!!
Eo Eo,… ¿hay alguien ahí???
Veig que fa molt dies que ningú no diu res, jo esperava que aquesta setmana tornant de les vacances de Setmana Santa donéssiu senyals de vida,… Pep, Pedro Montané i Raquel, què us passa??, l’Andreu encara s’ha comunicat algun dia.
Anabel, com has estat la única que s’ha comunicat aquesta setmana, proposo que tinguis un pase VIP, si es que ningú no te res a dir, … Segur que no, per que últimament ningú no diu res,… ja, ja, ja!!! Estic segura que estaran d’acord.
Pedro, com va per Turquia?? no ens has tornat a fer cap més crònica,… Segurament ho esteu passant molt bé, bueno, ja ens explicaràs,… Que us ho passeu molt bé!!!
Hola a tots i totes i perdoneu la meva absència.
Els díes que he tengut de vacances els he intentat aprofitar al màxim amb els meus hereus i la meva dona, així que pràcticament no he segut davant de l’ordenador en cap moment (o al menys el temps suficient per a escriure alguna cosa).
Esper que tots hagueu passat une festes molt bones i que això se torni posar en marxa amb força, com abans.
Jo estic preparant una petita selecció de fotos per passar-li a l’Amo del Calabozo per a la presentació oficial (meva i del meus…), i així els que no em coniexeu al menys ja li posareu cara al tarat que escriu de tant en quant.
Pedrito, ja diràs com ha anat el viatge i penjaràs fotes, que a tu se te dona molt be això de inmortalitzar moments.
Guay! Amb això de ses fotes ja tenc excusa per tornar quedar a dinar amb tu.
Besitos a tots.
Tornaré.
…per cert, no se si som més inútil que els demés, però no m’enter de on pot esser la sorpresa que va deixar en Pedrito…
Jo si l’he trobat,…
Però no puc donar pistes em va censurar, es algo “personal” de lo que tu ja tens noticies,…
…je, je, je…
que bona que ets, Vanessa
…ara si que no se salva del dinar… i damunt li toca pagar a ell… això no pot fallar mai
…per cert, les pistes d’en Pedro eren com una merda, ben igual… ja me les explicareu…
Jo tampoc tenc ni puta idea…Però vaja, quan es refereix a “tu” supos que no va per nosaltres…Ja m’enteneu…
Pep, jo no se si tu ho saps,… Per un comentari que va escriure en Pedro Montané que ho van parlar en un dinar.
Lo de “personal” era una pista,… a veure si ho trobeu.
Si, quan es referix a “tu”,… no va per nosaltres, definitivament no.
Si ho heu trobat haureu vist la foto!!!
Com diuen per ací…Caleeeent deixa estar a la xiqueta!!!
…Es que sempre ha estat de pensament complex…
Pep, només complex???
Crec que et quedes curt,… que us haig de dir a vosaltres que el coneixeu de fa més temps que jo.
Però si no vull que m’expulsin del blog, me abstendré de dar más opiniones, … Espero no rebre represàlies,…
…jodeeeer…. i jo que mantenía l’esperança de que aquell “tu” fora jo….
Estic amb tu, Vanessa, complex no es el terme… de fet complex sería a la definició d’en Pedrito com “un tipo que conduce bien” a la definició de Michael Schumacher
Besitos a tots
vos fa?g sebre que sa pag?na que ja ha trobat na Vanessa ha tengut 15 entrades, de manera que no vos haur?a de costar tant…
tu, tambe vol d?r en Pedr?to Montane… Tambe a tu t’est?m…
records des d’estambul !
Això s’està complicant massa i em perdu massa sovint, parleu de dinars, de comentaris… no sé, no estaré a la millor època…
I, amo del calabozo, hi haurà hagut 15 entrades però jo tampoc sé ben bé quina és la sorpresa.
Apa, siau…
Un que de tant en tant, escriu.
Venga ya!!!!!, deixat de conyes, que els hem trobar la pagina oculta sabem de sobra que normalment, es a dir gairebé mai, el “tu” no es refereix a nosaltres,…
Andreu, si trobes la “sorpresa” ho entendràs tot.
No es tan difícil de trobar,… però públicament no puc dir on està. Quan la vaig trobar vaig fer un comentari a la pagina i me’l van censurar, ho tinc prohibit.
Ja he donat abans alguna pista, també diré que no es veu a simple vista, has de buscar un enllaç,…
Ja no diré res més sobre el tema que si no, el amo del calabozo me quitará los poderes,…
Ahir al fer el meu comentari no vaig poder deixar de recordar quan teníem 8 o 9 anys, ho recordeu:
http://www.youtube.com/watch?v=Mx6JdhGBMtc
Ai!!! …. aquest “tu” …. Jo no he trobat la pàgina oculta, la veritat és que tampoc hi he perdut gaire temps. Però aquest tu és facil saber per qui va, al manco és evident que no és per cap de noltros.
Sa veritat és ja fris de veure les fotes de Tunisia, esper que diumenge tenguis temps de penjar-ne quolquna. Segur que son una passada.
Saps Pedro? Dilluns a la secció tenc poca feina, tot i que jo en tendré molta, podries mostrar-nos la famosa pàgina oculta.
VIP PLATA????
Molt bé, doncs no hi haurà més “xistes” de n’Eugenio.
Tinc moltes ganes de veure les fotos.
A veure si m’acabes de convèncer per que aquest estiu hi vagi a Turquia,… Ja gairebé estic decidida.
Hoy seré mala, voy a criticar al Rey Pedro!!! Si la cosa continua així ens haurem de revelar i anar cap a la república,…
Pero que le pasa a su majestad!!! últimament ens tens molt oblidats, no esperaràs que fem molts comentaris no?? No esperava això de tu,… estic una mica gelosa de totes aquestes coses importants que has de fer,…
Ja sabem que desprès de més d’una setmana fora tens molta “feina atrasada” i t’has de posar al dia,… por eso te vas a librar, però amb el panorama que tens la propera setmana no crec que ens es puguis dedicar molt de temps a veure si et tranquil•litzes i tornem als millors temps.
*
Per cert als que no heu trobat la pagina oculta, no fa falta que la busqueu l’ha fet desaparèixer, a no ser que l’hagi canviat de lloc?
3 d’abril de 2008
T’equivoques Vanessa: No he tret la pàgina secreta de Setmana Santa. Símplement és que me’n vaig donar compte que per accedir-hi havia dos camins, i un d’ells no era el que jo havia previst… El que m’extranya que se n’hagi donat compte és en Pepet, que ell si que estava molt familiaritzat amb ses costes de Juan de Saridakis: Encara no ho has trobat?
Bueno.
No l’havia trobat però per que no l’havia buscat, ara he tornat fer la recerca i he trobat l’altre camí.
Ara totes les pistes tenen més sentit, abans ho havia trobat per una pista especialment, i ara per una altre que abans no tenia gaire sentit.
Bon dia,
primera vegada que hi particip i m’imagin que no sa darrera.
Només és una prova per a veure com funciona aixó.
Per si no vos ho havia dit (jeje) soc en Carlos i encantat de conéixer-vos.
Em sap greu rendir-me a l’evidència però na Vanessa es mereix un VIP platino, és la que manté el blog al peu del canó, més i tot que “L’amo del calabozo”
Primer de tot, donar-li la benvinguda a en Carlos. Espero que com dius, hi participis de tant en tant.
.
Segon, agrair-li a l’Andreu el seu reconeixement, però no es per tant.
A mi també em sap greu que últimament en general tots hi participem poc, espero que això s’animi.
Hi ha hagut moments en els que m’ho he passat molt bé, m’he divertit i rigut molt, llegint i escrivint coses al blog.
Moltes vegades entro al bloc i miro si algú ha escrit alguna cosa, però últimament, em trobo amb la desil·lusió de que ningú no ha escrit res de nou,…
.
Tinc moltes ganes que el Webmaster Pedro ens faci les descripcions de cadascú amb les fotos,…
Pedro, no diguis “fitxes tècniques”, suposo que saps perquè,…
Un aclariment per la resta navegants, això de “fitxes tècniques” em recorda massa la feina.
Pedro, a mi tampoc m’agradat gens això de “fitxe técnica”. No és que a mi em recordi a la feina si no que pareix que no has de parlar de persones!!!
Fent servir una expressió anterior (crec que de na Vanessa):
“Pedro, se te revelan los enanos”. Vots a favor de Fitxa tècnica -0- vots en contra -2-. Fem crítica constructiva? Proposem una altra expressió? (con el beneplácito del Amo del Calabozo, és clar).
Per cert, s’ha perdut la Raquel???? Fa temps que no deixa comentaris, no?
Jo ja he dit que lo de fitxa tècnica no m’agrada però si su majestad diu que es el nom més adequat, pues aceptamos pulpo.
Com diu l’Andreu hauria de proposar un altre nom, i no se m’acudeix res original, l’únic però molt en la línea de lo de fitxa tècnica, es fitxa de presentació, així que si a ningú se li acut res ho deixem tal com està.
Però no em vas dir ahir que anàveu a Eslovàquia al maig??
.
Ja se que el missatge d’avui no va per nosaltres,…
De tota manera ho vam parlar ahir, que ara et venen uns mesos molt fotuts i de deixar de fer moltes coses,… , que m’has de dir a mi que encara no he acabat de recuperar-me del tot d’aquest procés,… Durant aquest temps tu no et podràs dedicar massa al manteniment del blog,…
Tal com estan ara mateix les coses d’animades en aquest blog, si encara t’hi dediques menys,… no anem be,…
Per posar remei a aquesta situació, s’haurien de crear alguna secció en les que nosaltres puguem participar més activament i que a tu no et donin massa o cap feina,…
Per que no fem propostes per crear una secció nova en la que tots hi participem,…
Jo he pensat, com tots els que hi participem aquí som més o menys de la mateixa edat, hem viscut la mateixa època, es podria fer una secció, en la que parlem de musiques, records, programes de la tele, anècdotes,… de les diferents èpoques de la nostra vida, començant pels anys 80 per exemple, (jo no tinc cap record del final dels anys 70 però tinc histories que m’han explicar els meus pares). Què us sembla?, potser es una mica cursi, es que m’ha agafat un rampell nostàlgic.
També la secció que vaig proposar ahir, desprès de llegir l’escrit d’en Pep,… però ampliada a expressions de diferents territoris,…
Feu altres propostes,…
Que conste que esto no es una rebelión, només et vull ajudar.
.
Últimament l’únic que s’ha comunicat es l’Andreu, en Pep no s’ha comunicat directament, però ens ha fet alguna aportació,…
Pero on són en Pedrito Montané??? i la Raquel??? Us trovem a faltar,…
Certament us trobem a faltar.
Jo també estic en un procés una mica estrany i amb molta feina (i molt poques ganes de feina) però entrar al blog (quan puc, a casa Orange fa 3 setmanes que m’ha deixat sense línia de tf ni ADSL, i a la feina no sempre tinc hores lliures) i veure els vostres comentaris em fa somriure i, a vegades, escriure.
És per això, perquè si a algú li passa com a mi, que en entrar al blog somriu, us deixo un altre acudit com ahir a Els Asteroides (no recordo on em vas dir que el deixés, calabocero).
Per cert, encara no t’ho havia dit però Gràcies Pedro per fer un blog com aquest que fa que somriguem una mica cada dia, expressem les nostres opinions i ens permeti mantenir una mica més el contacte amb tu. Bona feina
Que fort!!!
Realment, aquí hi ha unes sinergies i unes forces de corrent de pensament molt grans.
.
Jo quan esmorzo miro les noticies, (no veig cap informatiu més en tot el dia) al veure unes declaracions que va fer ahir el Berlusconi, tot i que es un tema polític, tenia la intenció de fer un comentari al blog, i ara al obrir-lo, em trobo que ja has fet un comentari del tema,… he al•lucinat!!!!
.
El meu comentari:
Cóm es possible que un senyor faci campanya electoral dient que Ronaldinho fitxarà pel Milan, que ho ha aconseguit,…
Això es un programa polític? Y que decir de la otras lindezas???
El més fort es que possiblement guany aquest senyor, gracies al nord d’Itàlia, majoritàriament de dretes, i al descontent del sud conseqüència del problema que tenen amb la crisi de la gestió de les escombraries,…
Ho vaig llegir ahir. Efectivament, penós…
Creieu que a Espanya estem millor?. Jo crec que anem pel mateix camí. Canyelles, Mates, Aznar, el niño Mariano, Zaplana, Aguirre, Acebes, la inabarcable i populista Rita Barberà (la de: “…pólvora per a tothom també pels xiquets!!!”), papista i amb un gran fons d’armari, l’escolanet sinistre (Camps). Veure Canal 9 es insuportable i depriment. Un canal que es el nodo en colorins, adaptat a la modernitat “democràtica” valenciana…Quin pais…el Valencià i el comú.
Anem al Rasputin i oblidem…amb diners públics si es possible…
¡¡¡Corre…y que no te cojan!!!
Estic molt impactat. Cercant informació sobre plaguicides m’he trobat amb un foro per a suicides. No se si ha estat morbo, curiositat professional (ho dic seriosament) o simplement fàstic. Horrorós. No ho entenc habitualment quan em trob casos en el meu dia a dia…Però tampoc he trobat respostes coherents. Necessiten ajuda?. I si es aaixí quina. Que pot passar-te pel cap per voler morir i dedicar els teus esforços a trobar una manera adequada?. Igual tenen raó i no és tan fàcil. Jo ho sé, i no se si dir que afortunadament.
Hi ha camins que només es poden recorrer si el dolor es insuportable, però que fa més mal: el dolor no poder marxar?, les conseqüències del fracàs?, la desesperança?, el futur absent?, la sensació de inutilitat?
Entre la fantasia suïcida del ciclotímic i l’èxit letal de qui pensa que està de més hi ha un gran abisme, travessar no està a l’abast de tothom. Afortunadament pels que estimen…Som egoistes per voler retindre’l?.
Que curiós…La vida val tan poc en altres països plens de voluntad de viure i de ganes llibertat, i nosaltres vivim en l’anestèsia del que ho te tot per ser feliç (i està obligat a ser-ho) però no té la força necessària per a sobreviure al desig de perfecció
UFFFFFFFFFFFF!!!!! Quin desastre Son Gotleu! I quina por que em fa a mi.
D’aquí molts pocs mesos obrim una oficina del Banc allà, a la Plaça Teniente Coronel Franco. Segons els rumors que circulen existeix quolque possibilitat de què mi translladin.
Per una part em la i.lusió, és un repte obrir una oficina i una feinada que si surt bé llueix molt; però per l’altre, quina por. Si estant en ple centre ja tenim joleos importants no vull ni pensar per aquella zona.
Bé, em consola pensar que de dia no és el mateix que el vespre. Però em costarà molt haver de batallar cada dia amb aquesta pobre gent.
Bon dia a tothom!!!!
Aquest cap de setmana m’he mirat el blog, però no he pogut fer cap cometari,…
Pep, respecte al tema de la “casposa” classe política que tenim, tens raó. Però crec que es un mal generalitzat. Hi ha tants exemples al mon,… Ara mateix acabo de sortir d’una reunió amb un ajuntament, la política fa fastig,…
L’altre tema que ens expliques, el del foro de suïcides, em posa els pels de punta. Com pot la gent arribar a aquests extrems, no ho entenc, però com tu dius, crec que afortunadament, … Tant preocupant com això em sembla el tema de les pagines “Pro Ana i Mia” dedicades a l’anorèxia i a la bulímia, un altre tema que em posa molt nerviosa,… Com podem arribar a estar tant obsessionats amb l’estètica com per portar-ho a aquests extrems, deixar-se morir de gana,… si hi ha països en els que es moren de gana i tenen moltes ganes de viure.
.
Pedro i Anabel, m’heu d’explicar que es el que passa a Son Gotleu??? A que seria comparable??, per una barcelonina que no ha anat mai a Ses Illes. I tornant a la política esperem que el nou ministre d’immigració l’ex-alcalde de l’Hospitalet, “faci alguna cosa”…
Em sap greu Vanessa, no sé amb quin lloc de Barcelona et puc comparar Son Gotleu. En Pedro ja t’ho dirà. La veritat és que amb poques paraules també em costa molt poder descriure’t aquest barri, segur que m’equivocaré.
En quatre pincellades, és un barri on sempre hi han viscuts “gitanos” i es diu que hi ha molta droga i coses d’aquestes. Ara també s’hi arrepleguen inmigrants i diven que la prospitució está a “l’ordre de la nit”. Supòs que te’n fas una petita idea.
Tot i això, estic segura que també hi ha molt bona gent. Segur que les persones que es veuen abocades a aquesta vida, al manco vull pensar, que no ho han triat sino que és fruit de la seva situació i d’un contexte de vida.
De totes maneres, fer feina a un barri com aquest supòs que té el seu que, però no et creguis que al centre de Palma també em viscut situacions incòmodes.
Anabel, pel que expliques a Barcelona i area metropolitana et podria anomenar més d’un barri en el que hi ha situacions semblants,… La Mina, Can Tunis, San Cosme, El Rabal,… i molts més.
Ahir mateix vaig sortir a fer un passeig per Barcelona, per Ciutat Vella, vaig entrar al claustre de la Catedral i a l’esglesia de la Merçe, feia vastant temps que no ho havia fet.
A Ciutat Vella trobes contrastos molt grans; gent que viu al carrer, turistes, botigues molt cares, prostitució, despatxos d’arquitectes coneguts, …
Com tu dius arreu et pots trobar amb situacions incomodes.
En resum…
http://es.youtube.com/watch?v=w5WRGDwJscU
Estic commocionat. Ha mort Chema, el forner de Barrio Sésamo…Que descanse en pau…Es impactant que algú que forma part del imaginari de la nostra infantesa tenga una mort tan precoç…Qui podia pensar que Espinete, Don Pimpon, Julian, Chema i Ana fosin mortals. Chanquete, Julian, Chema malgrat tot seguiu en els nostres cors…i ho dic seriosament. El mite supera una vegada més a l’actor.
Per cert i amb retràs: Salut i República!!!
Pep, a mi també m’ha commocionat, quan ens has donat aquesta noticia, llavors la he buscat i diuen que ha mort al 51 anys (la veritat es que molt jove) i que estava casat amb “Espinete”,… això encara m’ha impactat molt més.
Parlant en serio: La imatge que jo tinc d’aquest senyor es la de “Chema el panadero de Barrio Sésamo”, i no em puc imaginar que hagi mort.
Pertany a la nostra infantesa i Chema sempre viurà en els nostres records, com també Espinete, Don Pimpon, Ana, Julián, Ruth,…
Posant un altre exemple molt menys dramàtic també de barrio Sésamo, recordo ja fa uns anys, també em va impactar molt, quan la actriu Ruth Gabriel (Ruth la nena de Barrio Sésamo) va aparèixer a la pel•lícula “Días contados” fent de ionqui prostituta.
Pep, com molt bé has dit el mite supera a l’actor.
Ostres, jo no sabia que en Chema de Barrio Sesamo fos mort. Em resulta estrany pensar que els perssonatges de l’infantesa també siguin terrenals. Bé jo sempre el recordaré pensant amb un panet de nocilla que menjava mentres els mirava.
Això està un poc mort no?…
Pep, un poc mort només????
Jo, ja ho vaig dir la setmana passada,…
Si en Pedro no fa alguna cosa,…
Torno a preguntar, on son la Raquel i el Pedro Montané??? Ens fan falta el vostres comentaris,…
Quines guardies més avorrides sense cap novetat…Torna Pedro…T’anyoram…
Les critiques no només son per tu, hi ha més gent que no iintervé,…
Si les intervencions d’ahir et van semblar poc intel•lectuals, avui vull parlar d’una noticia que he sentit aquest matí, una nena de 8 anys del Yemen a la que li han concedit el divorci. http://es.reuters.com/article/topNews/idESPIN62616820080416
Quan he vist la noticia han dit una frase que m’ha semblat molt trista, però certa:
“El mundo calla y se avergüenza ante la valentía de una niña de 8 años”
Davant d’aquesta i de moltes altres injustícies, el mon mira cap a un altre lloc,…
Una altre d’en Berlisconi, … http://www.elpais.com/articulo/internacional/Berlusconi/ensalza/xenofobia/elpepiint/20080416elpepiint_1/Tes
Las frases sobre Zapatero
Silvio Berlusconi dijo ayer que el nuevo Ejecutivo español es “demasiado rosa”, en referencia al número de mujeres ministras. “Anoche regañé con mucha simpatía a Zapatero, por haber hecho, en mi opinión, un Gobierno demasiado rosa”, señaló a la emisora Radio Montecarlo. Después, en la rueda de prensa, se explayó: “¡Nueve mujeres! ¡Él solo se lo ha buscado! Le costará dominarlas. Pero las mujeres son estupendas en la política”.
No siguis tan susceptible xiquet…Realment crec que ningú ha parlat de profunditat. Ho sent per el malentés però si llegesc blogs no es cercant profunditat. De fet el teu el llegesc perque a estones em dona bon rollo…Però crec que has patinat un poquet amb el teu comentari…I t’ho dic perquè t’estim i et conec i se que de vegades l’amor pel sarcasme supera el teu sentit de l’humor…
Ai, Pedrito….
Pep, no empecemos con tiranteces,…
Estic amb tu, jo miro el blog per que m’ho passo molt bé llegint i escrivint coses.
Moltes vegades entro al blog i miro si algú ha escrit alguna cosa nova, per em dona bon rollo.
teniu raó. El País vos donava la raó ahir. Avui m’ho llegia. La secció de la mort de Chema va tenir + de 80.000 visites, moltes més que lo segon més visitat: la consulta al video secret de Marilyn Monroe (34.000 visites).
Tornaré amb el records d’infantesa,…
Algú recorda d’un programa que feien als anys 80, jo devia tenir 8 o 10 anys, així que devia ser al 84 o el 85, els dissabtes a la tarda que es deia “Los Sabios”????
Tenia una part que era una sèrie de dibuixos animats i una altre que era un concurs de preguntes.
Del concurs realment no tinc gaires records, però si de la sèrie de dibuixos animats que tenia un personatge que es deia MIM.
La sèrie en cada capítol es centrava en un científic o en un descobriment.
Recordo especialment els capítols del Fleming, de Galileu i un del descobriment de la pel•lícula fotogràfica.
Tinc una memòria selectiva, recordo moltes curiositat, i crec que en part fomentat per aquesta sèrie, crec que va despertar el meu interès per la ciència.
Aquesta es una de les series de dibuixos que, si algun dia tinc fills, m’agradaria que veiessin,…
hola…?
…se puedeeee?
Després de dues setmanes d’absència (injustificada totalment, ho reconec), vuelvo como el hijo pródigo, con el rabo entre las piernas y con ganas de redimirme.
Torn a dir que no hi ha raons clares per la meva falta d’assistència, però com atenuant vull dir que no he posat les banyes al blog ni a los amigos bloggeros.
Ha estat un parón internàutic total. Duc dues setmanes empleant poquíssim s’ordenador, per temes de feina que ara no venen molt al cas he estat enfeinat amb coses que no havien de menester la informàtica i lo que passa sempre. Quant hi penses no pots i quant pots no hi penses.
Pero bueno, com he dit abans vuelvo como el hijo pródigo esperant que se’m perdoni aquest impàs i se m’accepti com abans. Procuraré posar-me al dia lo més aviat possible per tal de tornar a agafar la roda i posar-me a l’altura esperada.
Bé, no m’enrollaré més perque me queda molt per investigar per aquí dins i crec que ja heu entés lo que vull dir en aquest missatge.
He tornat i deman disculpes a tots i principalment a l’Amo del Calabozo.
Besitos a tots i anem per feina….
Pedro, claro que acceptem les teves disculpes,..
Si has llegit el missatges que hem anat deixant, veuràs que te echábamos de menos,… com a la Raquel.
Espero que et posis al dia, per tornar a animar el blog,…
Li demano perdó al Ferran per avançat.
Que conste que aquest cometari el faig per que ningú no em coneix i em puc desinhibir,…
Si alguna vegada arribo a conèixer al Ferran, me pondré roja como un tomate y me moriré de vergüenza.
Que el Ferran s’assembla al Sarkozi,… com he dit no el conec, però he vist fotos seves i crec que es més guapo que el Sarkozi.
Tot i que Sarkozi, per mi (les meves companyes de feines en van mirar malament, quan ho vaig dir) te el seu morbo,…
Un Aclariment del Missatge d’ahir a la nit.
-
Primer de tot, tornar a demanar disculpes al Ferran, per haver fet un comentari sobre la seva persona sense que ell faci cap comentari al blog.
-
El morbo de Sarkozi, vull aclarir que només es físicament, intel•lectualment no m’atrau gens. Crec que es un polític una “mica” perillós,…No entenc aquestes pallassades amb la Carla Bruni, aquesta no va fer campanya per la Segolene Royal?? Deu ser la eròtica del poder.
Sarcozi i jo no tenim les mateixes idees,…
Sant Jordi 23 d’abril Felicitats a tots el Jordis!!!
Es una festa que m’agrada especialment, sortir al carrers i passejar entre les paradetes de llibres i roses. Ja ha arribat la primavera!!!
Com cada any el missatge institucional, però aquest any m’agrada molt. “L’origen de la festa”. Hi ha tres versions La Rosa, El Llibre i El Drac.
Us poso la del drac, però també podeu veure les altres. http://www.gencat.cat/catalunya/santjordi/felicitacio/2008/index.html?id=20239615
Recordo quan anava al cole, i ens feien fer roses de paper per la mare. Cada any ens explicàvem la llegenda de Sant Jordi. El que no m’agradava es que Sant Jordi només va aparèixer per salvar a la princesa, que passava amb la resta de mortals,…En la leyendas también hay clases sociales.
Quan vam ser més grans fèiem concursos literaris,… mai vaig guanyar.
Que passeu un bon dia.
Quin moviment que hi va haver ahir, hi ha noves incorporacions,…
Com últimament no teníem gaires aportacions, haig de fer una queixa a totes i tots els que llegeixen el blog, però no fan cap comentari. Últimament em començava a sentir com descriu la cançó “Llamando a la Tierra” de MClan: http://www.youtube.com/watch?v=fiZOAMXcqHU
<>
Ja ho he comentat anteriorment, es divertit. Personalment m’agrada llegir el que van comentant els altres, si espero que els altres facin comentaris, se ha de predicar con el ejemplo,…
Missatges personalitzats:
Pep, espero que la teva absència no sigui deguda al comentaris d’en Pedro de setmana passada, als altres ens agraden les teves aportacions,…
Pedro Montané (ho sento però no em surt dir-te Pedrito), ja t’has posat al dia???
Andreu i Anabel, fa dies que no sabem res de vosaltres,…
Raquel, ens comences a preocupar, que et passa?? fa un gairebé dos mesos que no sabem res de tu, …
Ferran, ja se que mai t’has de deixat caure per aquí, però em va dir en Pedro que tu em pots contestar la pregunta de la MAGNA CELEBRATIO de Badalona, que em recomanes que vagi a veure??
PD: Yo en mi línea, metiéndome con todo el mundo y haciendo amigos,… Espero que no us ho preneu malament, però com he dit altres vegades enyoro els vostres comentaris,…
No ha sortit però al missatge anterior on hi ha anava el text següent:
…
No hay señal, no hay señal de vida humana
y yo perdido en el tiempo
perdido en otra dimensión.
…
llamando a la Tierra
esperando contestación
…
…
juego al póker con mi ordenador (no jugo al póker, però envio comentaris al blog)
se pasan los días
no hay noticias desde la estación.
…
Hola a tots i totes!!!
Especialment a tu Vanessa que veig que controles els nostres missatges. Que vols que et diga, em fa gràcia. Així em sent en l’obligació moral de deixar quolque cosa en passar pel blog. La veritat és que duc una setmana de locura i les meves entrades son rapidíssimes.
La meva vida professional, crec, que és molt diferent de la vostra. Veure segons quins comentaris del blog, que jo compartesc amb voltros, i que son tant dispars del meu dia a dia m’estreses molt.
Anabel, què es el que t’estressa tant???
UFFF!!! Vanessa és difícil d’explicar i més per áquí. Jo faig feina a una entitat fiancera i quan tot va bé tot és perfecte. Però aquest any només es parla de crisis, q per jo no és crisis, és recessió. La temperatura del jefes comença a alterar-se, es comença a transmetre nervis i tothom va com a motos. Això a mi no m’agrada però encara ho puc dur i en més filosofia que molts, em diuen els meus companys. El que em treu de lloc és jugar així com és juga amb la vida de molta gent. Ara ja és més difícil d’explicar per aquí, ja li contaré a ne’n Pedro i ell ja et dirà.
Ah i gràcies per preocupar-te.
Anabel, jo també veig injustícies cada dia, t’entenc. Com tu, tampoc puc explicar públicament moltes coses.
Treballo a una administració pública, en un servei, d’un organisme que dona subvencions a privats i altres administracions públiques. Sort que la llei es clara i s’han de sotmetre al procediment, però sinó els polítics,… Com puguin fer alguna cosa que beneficii als seus, ho fan.
El polítics del meu departament, diuen que els tècnics no han de ser funcionaris, que la feina dels tècnics es pot externalitzar,… volen contractar a persones no lligades al regim disciplinari de la funció publica,… perquè??
Tan fa el color polític,…
No puc parlar més crec que et pots fer una idea,…
Si ens coneixem algun dia ja ens ho explicarem, en Pedro et pot explicar alguna cosa, però no en sap gaire, normalment no parlo de feina, amés les coses que m’indignen es barregen amb la política,…
T’entenc perfectament i m’ha quedat molt clar. A la meva feina també hi ha moltes injustícies. És una pena que tot estigui tant polititzat i que existesqui el favoritisme. Què hem de fer, és el que hi ha? De totes maneres sort que també hi ha persones que no hi estam d’acrod i que a la nostra manera ens hi opassam.
En venir a Barcelona de curs ja li diré a ne’n Pedro que t’ho digui i tal vegada ens podem coneixer. Bé millor primer en parlaré amb l’amo del calabozo.
Bon dia Pere,
a nosaltres també ens va fer molta il·lusió tornar-te a veure i xerrar una estona. Et vam veure molt bé i sobretot molt engrescat i amb nous projectes, cosa que feia temps que no veiem en tu. Per aquest motiu t’adjunto el link del you tube perquè somriguis encara una mica més, és allò que et vaig comentar d’en sisa.
http://es.youtube.com/watch?v=D29Ze5rwpcQ
Vinga, ens veiem.
Hola a tothom, des de Bilbao.
Tot el dia ha estat plovent, de forma intermitent, el chirimiri típic del nord, però has de sortir.
Tothom m’havia dit que era una ciutat molt lletja, però m’està agradant, te molt encant.
I el Guggenheim, he al·lucinat, anava amb la idea de anar a veure un edifici, per mi no tenien gaire interès les exposicions,… però m’ha sorprès moltissim l’exposició permanent La Matèria dels Temps, de Richard Serra.
La primera escultura que et trobes a l’entrar a la sala Torsió Espiral es al·lucinant i la resta no et deixa de sorprendre. No diré res més, això s’ha de veure i sentir la sensació que et produeix. No et pot deixar indiferent.
Ho sento molt, però avui se m’ha fet molt tard.
Només comentar-vos que avui hem anat a Portugalete, Getxo i Plentzia.
Hem pujat a la passarel·la del Pont de Bizkaia i hem passat de Portugalete a Getxo amb el transbordador del pont.
El País Basc està ple de contrastos.
Demà ja tornem cap a casa, si puc, quan arribi us explicaré més coses, sinó puc fins dimarts.
Ja soc a casa.
Ha estat un cap de setmana molt divertit i diferent. Avui ha estat un dia més relaxat,…
Hem passejat per la ciutat, i hem estat a la universitat de Deusto, com era dilluns, per veure l’ambient universitari.
A la universitat, ha estat uns del poc llocs on he sentit a algú parla en euskara. Realment m’ha sobtat molt, si que m’esperava que la llengua majoritàriament parlada al carrer fos el castellà, però no que tres dies, només hagi sentit dues converses en euskara. Esperava que la utilització del euskara a Bilbao, fos semblant a la utilització del català a Barcelona.
M’ha agradat molt, Bilbao no m’ha semblat la ciutat gris que tothom m’anunciava, sinó tot el contrari. Es una ciutat petita amb molts contrastos entre uns barris i d’altres.
Si torno a anar-hi voldria veure la costa basca, a la Ria de Mundaka al bosc de Oma i a Gernika.
D’aquest tres dies destaco el Guggenheim, el casc antic de Bilbao, el Pont de Bizkaia i Algorta a Getxo.
Bon dia!!!
Tenc el costum de cada dia fer una passadeta pel blog, avui ja fa 7 dies que no hi trob cap novetat. No m’hi trob!
No sé que en pensau els altres, perquè veig que tots estau “desapàrecidos en combate”.
Ja sé que estàs liat Pedro, però no t’oblidis de noltros, deixe’ms quolque cosa tot i que sigui poca coseta.
La noticia d’avui del atemptat d’ETA a Getxo, m’ha fet pensar que nomé fa una setmana, diumenge passat, jo vaig passar per aquest passeig marítim, per davant del Club marítim on ha explotat la furgoneta la bomba. Aquestes coses m’indignen.
Pedro, com que últimament estàs molt liat, (en general tothom ho estem veient el poc moviment del blog), et demano una cosa molt fàcil, penja alguna foto de les que et vaig enviar del meu cap de setmana a Bilbao.
Com vaig dir la setmana passada, el País Basc es molt maco,…
Si poses la passarel•la Zubi-zuri (del èuscara “pont blanc”), del Sr. Calatrava, podreu veure, la solució de les tires de goma tranversals que han posat per que la gent no rellisqui i cagui, el paviment del pont es de vidre!!!!
Hi ha algú, que no siguem ni l’Anabel ni jo que de tant en tant es passegi per aquest blog.
Es molt patètic quan faig una ullada i no veig cap novetat, i els últims comentaris son de la setmana passada de l’Anabel i meus!!!
Ja se que l’Amo del Calabozo el tenim de viatge, muy bien acompañado, però els altres no teniu excusa.
Si la cosa continua així no podrem fer cap trobada de la gent del blog,….
Segurament tots aneu tant liats com jo, però com a mínim doneu senyals de vida,…
Petons a tots i espero tenir noticies de vosaltres i no us enfadeu amb mi.
No estàs sola, jo si que m’hi vaig passejant, tot i que no hi “interactui”, sóc més aviat un observador, però per si et serveix de consol vaig seguint l’evolució del blog malgrat l’absència de l’amo.
Bona nit a tots , jo tambe pensaba el mateix que tu Vanessa tenim poc moviment sense l’AMO pero de segur que quant torni ens explicara pagines senceres del seu viatge . Petons i siau
Bon dia a totes i a tots!!! Això esper Pere, que quan torni del seu viatge animi una altra vegada el blog.
Pedro s’han fet molts llargs tots aquests dies sense els teus comentaris.
Fins prest!!!
PEDRO
Pues jo estic un poquito mosqueada.
Espero que rebre una trucada, me poso gelosa d’en Anabel
Hola a tothom!!!
Això de que els homes no podeu fer dues coses a la vegada es un mite, que feu servir d’excusa,…
Però realment jo t’entenc, amb això de les opos. Per els que no em coneixeu, aquesta setmana, el dimarts 3 de juny, va sortir el meu nomenament al DOGC, com a funcionaria del cos d’Arquitectura tècnica de la Generalitat de Catalunya. Encara me’n recordo d’aquests esforç, cada tarda estudiant a la biblioteca.
Pedro, com vam parlar ahir, hauràs de dedicar aquests últims mesos a estudiar per les tardes. Ja saps que aquest es un esforç que no sempre te la seva recompensa, però que si no es fas segur que no ho aconsegueixes.
Tots els meus ànims i fes aquest esforç, que tu ja saps que val la pena.
Jo continuaré fent visites al blog i faré comentaris, per intentar que aquest barco no s’enfonsi, però els altres hauríeu de fer el mateix.
Jo durant aquest més de juny també aniré sota mínims, hauria de presentar el PFC a finals d’aquest més. Sr tutor, ja saps que ho tenim una mica verd però per part meva ho intentarem, si ho aconseguim, hauràs de venir a Barcelona pel juliol a la defensa.
Petons a tothom, ens veiem per aquí un altre dia.
PD: Anabel, estudia molt i que tinguis molta sort en l’examen de demà de macro.
Hola a tothom!!!
Moltes gràcies Vanessa pels teus ànims, esper demà sortir contenta de l’exàmen i acabar amb aquest episodi. Sobretot, si el super ja saps ho celebrarem, a Girona o a Menorca.
Pedro ja sé que estàs molt liat i que has de posar totes les teves forces a les opos, però no deixis morir el blog. Jo no opin com na Vanessa, no és un mite això que els homes no podeu fer més d’una cosa al mateix temps, jo dirira que és una mitja realitat. La majoria sou així o al manco els que jo tenc aprop (el meu germà és mono activitat). Així, que de tant en tant podries anar fent quolque aportació. De totes maneres jo em compromet a deixar comentaris de tant en tant. També convid a què tots els visitats deixeu quolque cosa, ni que siga una salutació, en fer una volta pel blog.
Memòris a tots!!!
Hola a tots i a totes!!!
Com va dir l’amo del calabozo els astres es van alinear sense l’asteroide principal el 4 de maig a l’estació de tren de Barcelona. Avui els astres tronen a alienar-se contar-vos una història.
Avui fa 32 anys que l’astre central d’aquest sistema planetari va començar la seva vida. Era un 6 de juny a Palma de Mallorca. Em recollit informació de tot el que va passar aquell dia, aquesta és la nostra particular manera de donar-te els molts anys i desitjar-te que en facis molts més. Per molts anys!!!!
Començam amb el temps que feia aquell dia a Palma, que segur era un mes de juny menys atípic que aquest que tenim enguany.
http://www.tutiempo.net/clima/Palma_De_Mallorca_Son_San_Juan/06-06-1976/83060.htm
No volem oblidar que aquells dates eren uns moments històrics i clau de la revolució històrica a Espanya, per això vos mostram el que públicava aquell dia El País: http://www.elpais.com/diario/?d_date=19760606
També, volem mostra-vos les Efemèrides del 6 de juny.
El 6 de juny de 1944, desembarquen les tropes aliades en les costes franceses de Normandia per alliberar els territoris ocupats pel tercer Reich alemany durant la Segona Guerra Mundial, en un desplegament de més de 160 quilòmetres.
Altres Efemèrides:
1599 Neix Diego Velázquez, pintor espanyol.
1762 Una gran esquadra anglesa ataca el port de L’Havana, defensat per espanyols
1808 Napoleó Bonaparte proclama rei d’Espanya i les seves Índies al seu germà José Bonaparte, per un decret imperial.
1854 Es funda en Estats Units el Partit Republicà, que es declara contrari a l’esclavitud.
1869 Es promulga a Espanya una nova Constitució.
1875 Neix Thomas Mann, novel·lista alemany, Premi Nobel en 1929.
1902 El Senat nord-americà sanciona la llei Spooner, per la qual es decideix la construcció del canal en l’istme de Panamà.
1917 Un terratrèmol destrueix la ciutat d’El Salvador i altres poblacions.
1919 El diari “Il *Popolo d’Itàlia” publica el manifest del moviment feixista, signat per Benito Mussolini.
1926 Neix Juan Lladró, ceramista i empresari espanyol.
1927 L’aviador nord-americà Chamberlain assoleix la segona travessia de l’Atlàntic al volar de Nova York a Berlín en 43 hores.
1930 Deu comerciants de Springfield (EEUU) ofereixen per primera vegada aliments congelats.
1938 El pintor espanyol Ignacio Zuloaga obté el premi d’honor en l’Exposició de Venècia
Neix Phillip A. Sharp, investigador nord-americà Premi Nobel de Medicina en 1993.
1941 Mor Luis Chevrolet, constructor de cotxes nord-americà.
1948 Mor Louis Lumiere, inventor del cinematògraf.
1950 Polònia i la RDA accepten la línia Oder-Neisse com a frontera comuna.
1954 Es realitza amb caràcter experimental el primer enllaç europeu de televisió, amb el nom de “Eurovisión”, entre les televisions de la RFA, Holanda, Gran Bretanya, França, Itàlia, Bèlgica, Dinamarca i Suïssa.
1964 Es descobreix petroli a Espanya, a Valdeajos (Burgos).
1966 La nau espacial nord-americana “Géminis IX” finalitza el seu vol de 72 hores, després de donar 45 voltes al voltant de la Terra.
1968 Mor el senador nord-americà Robert Kennedy, tirotejat el dia anterior en un hotel dels Angeles per Sirhan B. Sirhan, un immigrant jordà.
1969 El Govern espanyol pren l’acord del tancament total de la frontera amb Gibraltar
1982 Israel envaeix el sud del Líban.
1987 En un centre mèdic de Cauen (França), s’implanta un ovari a una jove prop d’una aixella, el que li permetrà la fecundació “in vitro” i tenir descendència.
1990 Mor Aurora de Barnús, escriptora espanyola.
1993 El PSOE guanya les eleccions legislatives amb 159 diputats.
Triomf de Sergi Bruguera en el Roland Garros.
1994 El Banc d’Espanya acusa a Mario Conde d’operacions fraudulentes.
El jutge Moreiras ordena el registre de l’empresa Quail, de Javier de la Rosa.
Sud-àfrica ingressa en l’Organització per a la Unitat Africana com membre nombre 53
1995 És abolida la pena de mort a Sud-àfrica.
1996 Mor George Davis Snell, genetista nord-americà, Premi Nobel de Fisiologia i Medicina en 1980.
Xina accepta suspendre durant deu anys les seves proves nuclears
1998 L’Ertzaintza desarticula el reconstituït comando Biscaia
El líder de la resistència kosovar demana a EEUU que intervingui en la crisi.
Guerra oberta entre Etiòpia i Eritrea per 400 quilòmetres quadrats de terra.
Només Portugal dóna suport a Espanya per frenar la reducció de l’aportació alemanya a la UE.
1999 L’OTAN imposa als serbis un pla d’evacuació de Kosovo.
L’Exèrcit Islàmic de Salvació (EIS) algerià, braç militar del Front Islàmic de Salvació (FIS), renúncia a la lluita armada.
2000 El PP dona suport a Unió per a impedir que s’investigui el seu suposat finançament il·legal.
Putin viatja a Roma i proposa un escut antimíssils a tres bandes que inclogui al seu país, l’OTAN i la UE
La justícia xilena aixeca la immunitat a Pinochet.
2001 La Fiscalia demana 17 anys per a Gil per apropiar-se de 3.200 milions de l’Atlètic
El Tribunal de la Competència concedeix a les gasolineres llibertat de preus.
Tots els mitjans privats acusen a TVE de “competència deslleial” en la publicitat.
La família Aznar lloga per al seu estiueig la finca Mongofre a l’illa de Menorca.
2002 Estats Units reconeix oficialment a Rússia com país amb economia de mercat.
2003 Israel bombardeja Jenín amb helicòpters i tancs després d’un atemptat suïcida contra un autobús que deixa 17 morts i 40 ferits.
L’afiliació a la Seguretat social supera ja els 16,1 milions de persones segons l’últim registre.
2004 La policia de Barcelona desallotja a 1.500 immigrants tancats en la catedral per a exigir “papers per a tots”.
2005 Regne Unit deixa en suspens el referèndum sobre la Constitució europea després del rebuig de francesos i holandesos al tractat.
Un equip internacional d’investigadors apunta la possibilitat que en l’Edat del Bronze es realitzés transport de bestiar a través de l’estret de Gibraltar.
2006 Mariano Rajoy trenca amb el Govern i retira el seu suport al procés per a la fi d’eta.
Un vaixell negrer amb 200 immigrants arriba a Cadis.
Jacques Chirac i Angela Merkel aposten per revitalitzar el projecte de Constitució europea
El president palestí dóna altres 48 hores a hamás perquè reconegui a Israel.
L’oposició de Veneçuela tindrà un sol candidat contra Chávez.
2007 El G 8 arrenca amb el rebuig de Bush a la proposta de Merkel de reduir les emissions de CO2
De Juana Chaos ingressa en la presó madrilenya de Aranjuez
El exvicepresident d’EEUU Al Gore, Premi Príncep d’Astúries de Cooperació, per la seva lluita contra el Canvi Climàtic.
I no podem deixar de banda quins altres fenòmens astrals es produiran en el futur. L’anys 2012, es produirà el Transit de Venus davant el sol.
Tindrà lloc el dia 6 de juny i no serà visible des d’Espanya. El trànsit complet serà visible des del nord-oest d’Amèrica del Nord, Hawaii, l’oest de l’Oceà Pacífic, nord d’Àsia, Japó, Corea, est de Xina, Filipines, est d’Austràlia i Nova Zelanda.
Haurem de celebrar aquest dia en algun lloc del planeta on es pugui veure
Per acabar, no volem despedir-nos sense recordar les bones estones que tots em passat amb les pelis de Parchis, segur que tots els vam cantar i ballar amb ells, Així que ara tots recordarem aquella cançó, que ben segur, a més d’un ens han cantat.
Cumpleaños Feliz, cumpleaños feliz,…http://www.youtube.com/watch?v=l_yjdPPQFI0
MOLTS D’ANYS!!!
Vanessa i Anabel
Hi ha un problema amb el link de la cançó, així que el tornem a posar: http://www.youtube.com/watch?v=l_yjdPPQFI0
MOLTES FELICITATS!!!
Anabel i Vanessa
Hola a tots!!!
Esperava alguna reacció per la felicitació, pero soso que eres.
-
Puc semblar una mica pesada, però que tu i que el germà de n’Anabel sigueu “monotarea”, no vol dir que tots els homes siguin així, en conec a més d’un que poden fer més coses a la vegada que jo.
El més clar exemple es la conducció, i el meu germà i jo. Ell es capaç de conduir, parlar amb tu i caviar un CD, quan fa això a mi em posa molt nerviosa, i jo amb prou feines puc conduir i mantenir una convers fluida, a part d’això, també hi ha alguna altre cosa que no puc compatibilitzar amb fer res més
Hola a tothom!!!!
Aclarir que no aniré a Mallorca a finals de juliol, sinó el cap de setmana del 9 i 10 d’agost, m’ha convidat l’Anabel.
Encara tinc pendent que em convidis tu d’anar a Mallorca. Em vas dir que estic convidada quan els teus amics es decideixin a anar, però tinc un calendari un poc complicat. A veure si jo puc anar quan ells.
De tota manera, el cap de setmana del 9 i 10 d’agost, m’has de reservar una estona. Ja saps que m’agradaria conèixer a en Pedro Montané, hauríem d’organitzar alguna cosa.
Pedro Montané: Fa molts i molts dies que no sabem res de tu, què et passa?, què t’ha oblidat de nosaltres?. El cap de setmana del 9 i 10 d’agost seré a Mallorca a veure si organitzem un dinar o un sopar amb l’Amo del calabozo i ens podem conèixer.
Pep i Andreu: Fa dies que tampoc no tenim notícies vostres,… també m’agradaria poder conèixer-vos.
Últimament ningú no fa aportacions, a veure si algú ens explica alguna cosa. No se per exemple, què fareu a les vacances??? Jo un altre dia us explicaré que faré, amés d’anar a Mallorca. De moment aquest cap de setmana me’n vaig a Baviera a la boda d’una amiga meva.
Per cert l’Anabel ve a Catalunya el primer cap de setmana de juliol, dissabte anirem al l’Alt Empordà i diumenge a Girona, si hi ha algú que vulgui apuntar-se que ho digui.
Petons per tothom!!! ?
Hola a tots!!!
Aquest estiu na Vanessa i jo hem organitzat unes sortides juntes, ja sabeu tothom que vulga s’hi pot afegir.
El primer cap de setmana de juliol jo seré per Catalunya i la primera setmana d’agost na Vanessa vendrà a les Illes. Ens trobarem el dimarts 5 a Menorca i serem allà fins el divendres, després tornarem juntes a Mallorca i passarem el cap de setmana per aquí. Si a l’Amo del Calabozo vol podriem aprofitar per sopar junts el dissabte, per jo tothom que vulga s’hi pot afegir.
No vull pareixer pesada, perque sempre que deix un missatge acab amb el mateix, però per favor tots els que passau per aquí podrieu deixar quolque cosa. Crec que seria una manera de fer costat a l’Asteroide principal amb la dura tasca que té per endavant.
Memòries a tothom!!!
Hola,
Avui vos vull fer participar a tots de la meva alegria, com sabeu divendres passat vaig fer un exàmen, idò he aprovat. Ara ja puc dir ben fort i clar que som diplomada i especialista. Tot esfroç sempre té recompença i ara jo la tenc, tot i que fa fet esperar.
També ja vos dic ara que ho calebrarem amb una festa el mes de juliol.
Gràcies a tots els que em vareu donar ànims!!!
Hola!!!
Primer de tot felicitar a l’Anabel, per que ja es una diplomada. Moltes felicitats!!!!
A veure si es possible que jo pugui dir d’aquí a un més que soc Enginyera, si es que puc acabar el PFC en les dos setmanes que queden fins la propera entrega i treure’m aquest pes de sobre. A veure que n’opina el meu tutor quan ens veiem dimecres de la setmana que ve.
Ja vaig explicar que aquest cap de setmana vaig a la boda d’una amiga meva, demà al matí agafo l’avió cap a Munich, vaig a un poble de Baviera on viu la meva amiga, Schongau, es a uns 100 km de Munich, es una zona molt maca, es zona rural, envoltada de boscos i muntanyes. No crec que des de allà pugui connectar-me a internet, així que no podré deixar comentaris, espero que vosaltres en deixeu, i quan torni diumenge trobi moltes novetats
Que es el que està passant. Com ja us vaig explicar, he estat 3 dies a Schongau, i avui quan he tornat veig que no ha passat res, que ningú ha dit res.
Que us passa últimament!!!
Se que la meva amiga no pot llegir això, principalment per que no te connexió a internet, però de tota manera vull expressar-ho públicament.
He estat molt feliç, amb la felicitat que han volgut compartir amb mi. Que continueis siendo tan felices. Un beso.
M’ho he passat molt bé.
Ha estat molt curt, però intens.
Escolta Pere, sóc en Mario (ja saps qui soc… jejeje)
Aquesta invitació que fas als amics Norbert, Marc etc. és també extensiva al Raul i a mi?
Fa setmanes vos vaig explicar que obriem una oficina a Son Gotleu, idò ja està, dit i fet. Contra tots els possibles contratemps i problemes de les obres avui hem pogut obrir les portes al públic. Ja vos ho dic, també queda molta feina per fer, detalls per arreglar i moltes hores de netetja.
Qui m’ho havia de dir a mi? Després de tres anys a les Avingudes ara canvi d’oficina i cap un barri. Tot siga dit, és un canvi desitjat i que m’il.lusió personal i professionalment.
La veritat és que he quedat sorpresa, al manco aquesta és la primera impresió. Tothom diu que és un barri molt degradat i de baix nivell, ara que som per allà i que m’hi passeig veig que és un barri que té el seu encant. També, avui per avui, puc dir que no hi ha tant per tant, les persones estam plenes de perjudicis.
Més endavant, en coneixe’l millor, ja vos explicaré més coses d’ell.
Vanessa, a l’agost quan venguis a Mallorca ja t’hi duré i veuràs el barri.
Hola!!!
Ara mateix soc a la biblioteca del campus nord de la UPC intentant acabar el PFC, aviat marxaré.
La gent normal, en dies com aquest, surt a passejar.
Però no em sento un bitxo raro, per que la biblioteca està plena.
La gent va molt més a la biblioteca ara, que en la nostra època d’estudiants. Quan jo vaig fer arquitectura tècnica gairebé no vaig trepitjar la biblioteca, només per anar a buscar llibres.
Ara mateix estic molt agobiada, i he decidit fer un passeig per el blog, però continua igual des del missatge que ens va deixar dimecres l’Anabel tot continua igual.
Demà faré pont de la feina però tornaré a estar amb el projecte.
Que algú em deixi algun missatge, així si torno a fer una visita pel blog podré trobar alguna novetat.
Petons a tothom!!!
Hola,
Ja em sap molt de greu que estiguis estudiant en bon diumenge horabaixa. Però jo t’entenc, quan era molt més joveneta les meves amigues sortien molt de marxa i jo sempre era la que es quedava a casa estudiant. A més els meus pares no em deixaven sortir gaire i els d’elles mai els hi posaven hora de tornada.
Bé Vanessa ja m’agradaria que quan tornis a passar pel blog trobis més missatges a part dels meus. Aìxò voldrà dir que torna a estar viu. No voldria haver ofès a ningú, però a mi m’agradava molt quan hi havia més missatges a part dels de na Vanessa i dels meus.
Un beso a tots !!!!
Que vol dir aquest comentari: És curiós que també a ses dones els hi interessi es futbol!!!
A mi m’agrada veure la selecció española, el que no m’agrada es que perdin.
El que passa, es que per mi no es para el món per un partit de futbol, jo no em posaré televisió de pagament per veure-ho, però m’agrada veure-ho.
També veig, quan ho fan per la tele, la Formula 1, les carreres de motos i els partits de tennis.
Tinc ganes de que comencin les olimpíades.
Tinc pendent anar alguna vegada a la meva vida anar a veure un partit de futbol al camp, o a un altre esdeveniment semblant, em faria molta il•lusió.
He tingut l’experiència de trepitjar la pista del Pavelló de Fontajau, on juga l’Akasvayu Girona, i només imaginar com deu ser allò ple de gent, et posa els pels de punta.
Avui 29 de junys es San Pedro i San Pablo.
A tots els Pedro, Pablo, Pere, Peter, Pau, moltes felicitats.
En particular al nostre amo del calabozo, en Pedro Torres, i al visitant del blog que fa molts dies que no ens ve a veure, el otro Pedro, en Pedro Montané.
Felicitats a tos dos (espero que en Pedro Montané passi pel blog i ho llegeixi) i a tothom que celebri avui el seu sant.
Un petó molt gran i una abraçada.
Hola!!!
Ja queda menos per disfrutar el cap del cap de setmana a Girona. Na Vanessa i jo demà ens trobarem i passarem el cap de setmana juntes. Estic segura que passarem uns dies molt bons i diferents. Qui s’hi apunta?
Hola
Molt bon dia a tothom.
Avui estic molt contenta!!!! Por fin es viernes!!!!!
L’Anabel ve avui a Barcelona, i ahir, vam entregar el PFC.
Quin pes m’he tret de sobre, només ens queda ja la defensa.
Només hi ha un problema, com es confirmin les sospites, la defensa serà el dilluns 14 pel matí i en Pedro m’ha dit que no podrà venir, jo no vull fer la defensa sense el tutor,…Hauré de queixar-me a l’escola, com es que fan les defenses al matí
Sobre les sis haig d’anar a l’aeroport de Barcelona a buscar a l’Anabel, tenim tot un capa de setmana per endavant.
Ens ho passarem molt bé.
Demà anem directes al sud de frança a Collioure a veure el poble on va estar exiliat i va morir Machado. Per la tarda serem a L’Alt Empordà i anirem a dormir a Figueres.
Diumenge tinim previst anar a la ciutat de Girona, dinar allà i en acabar anar directes a l’aeroport.
Com ja em comentat varies vegades, si algú es vol apuntar,…
Dilluns explicarem com ho hem passat. Això es molt divertit, per que només ens vist una vegada, però hem parlat molt per telèfon, i tot això es gracies a en Pedro i el seu blog,…
Petons,
Hola a tots!!!
Tantsols em queden dues hores per agafar l’avió cap a Barcelona. Quina il.lusió!!! Na Vanessa i jo tenim tot un cap de setmana per endavant, segur que ens ho passarem molt però que molt bé.
Demà serà un gran dia, em fa moltes ganes pujar fins a Collioure, totes aquestes coses m’agraden molt.
Dilluns vos ho contarem a tots així podreu veure lo bé que ens ho haurem passat.
Pedro moltes gràcies per haver fet possible que na Vanesa i jo ens coneguet!!!
Un beso a tothom
Hola a tothom,
Avui tant l’Anabel com jo estem molt cansades. Som unes loques!!!!
Demà prometo que us començarem a explicar moltes coses, per començar de camí, es va espatllar el meu cotxe, però això no va impedir que continuéssim amb el cap de setmana.
Ha estat molt divertit, ens va passar de tot des del incident amb el cotxe, el cambrer del restaurant de Collioure (el típic francès borde), fins a una anècdota amb els Mossos d’esquadra a la una de la matinada, quan intentàvem veure la casa d’en Salvador Dalí a Port lligat.
Ja us anirem explicant.
Començaré pel principi.
Divendres passat, sobre les sis i mitja de la tarda, va arribar l’Anabel a l’aeroport del Prat.
Desprès de deixar les coses a casa meva vam sortir a fer una volta per Barcelona.
Vam anar al Conesa a menjar un entrepà (allà en fan per celíacs) i hauríeu d’haver vist la cara de felicitat que feia l’Anabel quan es menjava l’entrepà.
Al dia següent va ser quan, de camí cap a Collioure, vaig sentir un soroll estrany en el cotxe, i en mirar pel retrovisor per canviar-me de carril (volia anar cap a la dreta per si havia de parar) vaig veure que del tub d’escapament sortia un fum blanc. Llavor vaig veure una àrea de Pàrking de l’Autopista i vaig sortir, ara se que érem al km 100 de la A7 entre Sant Celoni i Hostalric (al límit entre el Vallès Oriental i la Selva, entre Barcelona i Girona), però llavors, no sabíem exactament on érem.
La resta ja us ho podeu imaginar, vam trucar al RACC,…
Més de dues hores més tard anàvem en un taxi cap a figueres que es on teníem l’hotel. El meu cotxe se l’havia emportat la grua.
En arribar a l’hotel, vam deixar les coses i vam anar a llogar un cotxe, tot té solució en aquesta vida. Avui el meu cotxe ja està arreglat.
Jo demà explicaré més coses del cap de setmana, suposo que l’Anabel també us explicarà alguna altre anècdota del cap de setmana.
Fins demà.
Seguirem per ordre.
Quan tenguerem el cotxe de lloguer enfilarem carretera i no vàrem aturar-nos fins arribar a Collioure. Jo no hi havia estat mai, és un lloc molt pintoresc, que em va cridar molt l’atenció i agradar molt, moltíssim. Però no puc dir el mateix dels francesos que habiten aquest lloc tant maravellós. Ara ve la segona aventura del viatge.
Crec que a hores d’ara tots sabeu que jo sóm celiàca, la vida d’un celiac és completament normal però es complica quan un surt a menjar fora de casa. El que jo no comptava és que a Collioure no entendrien el meu català de la roqueta i tampoc el castellà. Vam viure uns moments incòmodes quan vaig explicar al cambrer la meva condició de celiàca i que no posassin res, absolutament res, de farines. El Sr. cambrer em va dir que “fracès per favor”, amb un francès ben tancat. No em va entendre ni paraula. Unes hores més tard, dues o tres, vaig tenir els afectes de la contaminació de gluten. La son i el cansanci podien en jo, em dormia per les voreres.
Després de dinar vàrem anar a fer el cafè a una cefeteria que està a tocar de mar i després na Vanessa i jo ens vàrem ficar a l’aigüa. Va ser molt divertit per cap de les dues teniem allà sabates de goma i la platja era de pedres. Ja podeu imaginar-nos, les dues caminavem com si trepijàssim ous!!!
La visita més emocionat va ser la que ferem a la tomba de Machado. Em va sorprendre veure que hi ha flors naturals i molts records de la gent que passa per allà. És un fet que em va emocionar.
Per acabar la visita a la costa Brava Francesa vàrem decidir baixar cap a Catalunya per la carretera dels exiliats. Però per avui no vull cansar-vos, així que seguirem al pròxim capítol.
De totes maneres si que vos puc dir que avui dimarts encara em dura el mal d’estómag.
Fins la pròxima entrega!
Hola a totes i a tots,
Jo avui continuaré on ho va deixar ahir l’Anabel.
Com ens explicava ella ahir, vam decidir tornar a l’Alt Empordà, (volíem anar a Cadaquès i veure la posta de sol) per la carretera dels exiliats, una carretera molt maca, per que voreja la costa, però amb moltes corbes.
Amés de l’Anabel i jo va venir amb nosaltres una amiga meva, la Silvia.
Jo se que em marejo molt i vaig comprar-me unes pastilles pel mareig a la parafarmàcia de Collioure, tant l’Anabel com la Silvia deien que no es marejaven.
L’Anabel va agafar el cotxe i jo com em marejo anava davant.
Després d’una estona per aquesta carretera tan tortuosa, acabaven de passar Banyuls, la Silvia ens diu que no es troba bé, que està marejada, però es que no havien passat ni un minut que ens diu que parem, sort que l’Anabel va trobar com una entrada a una finca i ens vam poder parar.
Desprès la Silvia deia que continuéssim, però vist el panorama, ja que només havíem passat una petita part, que ens quedava molta estona de corbes i que encara podíem tornar cap enredera per agafar l’autopista, així ho vam fer.
Ja quan estàvem desfent el camí per agafar l’autopista, em diu l’Anabel que està molt cansada que comença a tenir son, que agafi jo el cotxe, els efectes secundaris de la contaminació de gluten.
Vaig agafar el cotxe i amb aquest panorama una molt cansada i l’altra marejada, vaig arribar fins a la primera àrea de servei passada la frontera, l’àrea de servei de la Porta catalana.
Fins llavors, la nostra intenció era anar directament a Cadaquès, però al parar a l’àrea de servei per airejar-nos i prendre alguna cosa, vam canviar els plans, aniríem a l’Hotel a Figueres, la Silvia es quedaria allà i l’Anabel i jo ens dutxaríem i aniríem a sopar a Cadaquès.
Per avui, jo no vull ser més pesada, ho deixo aquí i que l’Anabel us expliqui el que vam fer totes dues soles a Cadaquès,…
Ara vos contaré la nostra sortida per Cadaqués!!!
Per fer el camí de Figueres cap a Cadaquès vaig conduir jo el cotxe. La primera anècdota vé quan volem deixar el cotxe al pàrking. Noltros dues veim un cartell que diu pàrking i, com a someretes, ens hi ficam. Jo vaig trobar estrany que per agafar el ticket estava molt alt i no hi arribava, però ni corta ni perezosa, surt del cotxe em pos dreta i l’agaf. Pels que no em coneixeu, jo sóm de la mitjana nacional, metre i mig. Quan vàrem tenir el cotxe allà dins vàrem veure que tot eren autocars i que no hi havia ni un sol cotxe, tot té solució, així que cap a fora s’ha dit.
Na Vanessa i jo vàrem a caminar pel passeig i sopàrem a un restaurant, que estava molt bé, tret d’una cosa, el renou que hi havia allà dins. Era tal qual, com si estàssim menjant dins un menjador ple de nins. La situació era un poc estranya, les dues assegudes una davant l’altra i sense dir-nos ni mu, no ens sentiem gens ni una mica. Era tal l’estruendo d’allà que decidírem fer el postre a un altre lloc. Per no perdre el costum menjàrem un gelat a la Dinos, és una gelateria on tots el gelats son sense gluten, sucre i lactosa,el paradis dels intolerenats alimentaris.
Les dues seguírem passejant, ens feia il.lusió veure la casa de’n Salvador Dalí. Després de caminar i caminar, vàrem veure que estava a Port Lligat. Recollírem el cotxe i cap allà anàrem. L’assumpte és que no la trobàrem, però vos podem assegurar que la vàrem cercar, tant que fins i tot el mossos ens vàren voler ajudar.
La zona aquella estava molt a les fosques no és veia res. Pareix ésser que per arribar allà s’hi ha d’anar a peu per la platja desde un pàrking. No vos podeu fer ni una idea de com estava allò, i de la por que ens feia a les dues partir a peu per aquella platja a l’una i pico de la matinada. Mentres feiem la volta amb el cotxe per allà ens vàrem trobar els mossos. El priemr pic no ens vàren dir res, la segona vegada tampoc, però… la tercera si!!! Tenim el cotxe aturar perque na Vanessa no trobava el Sr Tom. En Tom, és el Tom Tom del seu pare. Noltros sabíem que era dins el cotxe, perquè no havíem sortit però lo el trobàvem. Així que, cotxe aturat i cerca que cerca, la Vanessa amb la porta del cotxe oberta. Els mossos s’aturen al meu costat i em diven “señoritas necessitan ayuda?”, jo els hi dic ” no gracias, buenas noches”. Ja ens teniu a les dues riu que et riu. Els mossos a davant amb el cotxe i noltros darrera fins agafar la carretera de Roses. Ahhhhhhhhh, el Sr Tom estava devora noltros.
Ja per acabar i posar punt i final al nostre cap de setmana explicaré el que vam fer el diumenge 6 de juliol.
Fa dies que li vaig enviar unes fotos a en Pedro per que les penges al blog i encara no ho ha fet.
Desprès de la cerca infructuosa, de la casa d’en Salvador Dalí, vam anar a l’hotel a Figueres, teníem una hora des de Cadaqués.
Al final vam anar a dormir sobre les tres de la matinada.
El diumenge vam sortir sobre les nou i mitja o deu de l’hotel. La Primera idea era anar a Girona i dinar allà a un restaurant molt xulo des de el que tens una panoràmica del riu, però l’Anabel havia agafat un vol per tornar a Mallorca que sortia a les 6 de la tarda de Barcelona, per tant vam decidir que només podíem fer una visita curta a la ciutat i que dinaríem més aprop de Barcelona. L’Anabel haurà de tornar a Girona per que no va veure res, o per la festa de les flors al maig, per Sant Narcís o quan ella vulgui,…
Vam arribar Girona i pujar a veure la Catedral. Desprès de fer aquesta visita curta a catedral, mentre anàvem baixant per el barri jueu, vam començar a sentir un sorolls d’explosions, en van dir que era la guerra del Francès, però no ho vam poder veure.
He investigat i sembla que entre aquest anys i l’any que vé fa 200 de la guerra del Francès i del setge napoleònic a Girona, i es fan es fan actes a la ciutat durant aquest estiu.
Desprès vam continuar apropant-nos a l’aeroport, per la NII fins a Vilassar on vam dinar.
Ja desprès de dinar vam continuar per la NII cap a l’aeroport. Li haig de dir a en Pedro, que quan vam passar per Premià vam passar per devanit de casa seva.
Al final vam arribar amb el temps just a l’aeroport per deixar el cotxe de lloguer i acompanyar a l’Anabel a factura i a passar el control.
Ens ho vam passar molt bé i va ser molt curt.
La propera trobada, serà tres dies a Menorca i dos a Mallorca, segur que també ho passarem molt bé.
Enhorabona Vanessa pel teu nou del projecte, ets una crack. Ja ho celebrarem a Menorca. A mi m’hagués agradat molt poder-ho fer juntes divendres. Aquest divendres jo faig una festa per celebrar el meu fi de la carrera i la despedida del meu germà, se’n va a fer feina a Austria.
Entre en Pedro i jo ja et contarem com ha anat i farem fotos perque et facis una idea de la festa.
Moltes gracies Anabel!!!!!
Pedro, jo t’haig d’agrair l’esforç que has fet com a tutor del PFC, si no hagués estat per tu, no se on hauríem arribat.,…
Però bueno, ja tot a passat i estem molt contentes.
Ara ja m’han passat les ganes de queixar-me a l’escola per que la defensa fos al matí i en Pedro li fos impossible venir.
-
Aprofito que avui es 16 de juliol Nostra senyora del Carme Patrona dels Mariners, per felicitar a totes les Carmes i a tota la gent de la mar.
Moltes gràcies per la pageseta!!!
Em va fer molta il.lusió que me’n regalassis una a jo, ja sé on la posaré.
Hola a tothom!!!
Fa molts dies que dic res, però desprès de les meves vacances a Turquia i la setmana a les Illes amb l’Anabel, vaig tornar a treballar i aquesta setmana he tornat a fer vacances, que he aprofitat per anar a la Expo a Zaragoza 3 dies (dilluns, dimarts i dimecres)
Només volia comentar que ahir vaig anar al concert de Manolo García i realment em va agradar molt.
El concert va ser al recinte del Fòrum a prop de la desembocadura del Besòs, riu al que està dedicada la cançó “A lo lejos del río”.
Us recomano la cançó “Saldremos a la lluvia” http://www.youtube.com/watch?v=51nC_q4_N54&feature=related i la cançó que més sona del disc “No estes triste” http://www.rtve.es/manologarcia/#content
Espero que us agradin.
Aquest missatge el vaig enviar el 6 de setembre, pero no se perque està pendent de m’el publiqui el “moderador”.
Hola a tothom!!!
Fa molts dies que dic res, però desprès de les meves vacances a Turquia i la setmana a les Illes amb l’Anabel, vaig tornar a treballar i aquesta setmana he tornat a fer vacances, que he aprofitat per anar a la Expo a Zaragoza 3 dies (dilluns, dimarts i dimecres)
Només volia comentar que ahir vaig anar al concert de Manolo García i realment em va agradar molt.
El concert va ser al recinte del Fòrum a prop de la desembocadura del Besòs, riu al que està dedicada la cançó “A lo lejos del río”.
Us recomano la cançó “Saldremos a la lluvia” http://www.youtube.com/watch?v=51nC_q4_N54&feature=related i la cançó que més sona del disc “No estes triste” http://www.rtve.es/manologarcia/#content
Espero que us agradin els videos.
Hola a tots ,aquest pasat cap de setmana l`hem pasat a Establiments ,ens ha agradat moltissim pero encare mes la gran Amistat i Hospitalitat que hem tingut per part d’en Pere , l’Anna i la seva Mare , desde aqui els donem moltes gracies i esperem que vinguin amb nosaltres properament , donç casa meva es casa teva .
Estimats amics,
Ja fa molt i molt temps que no escric res de res. Ara estava escoltant els Antònia Font i m’he dit: “si us plau, Andreu, dedica’ls-hi unes línies.”
Em sap greu haver-vos deixat abandonats durant tant de temps però ha coincidit amb diversos aconteixements que m’han canviat el ritme que duia: final de postgrau, final de curs, casal d’estiu, vacances, m’han fet tutor… en fi, tampoc vull avorrir-vos.
Només dir-vos que me’n recordo de tots vosaltres i que, de tant en tant, visito aquest blog del nostre gurú per veure les vostres novetats.
Fa dies que vull escriure coses però no trobo mai el moment.
Em va fer molta il•lusió l’anunci del naixement de la Neus. Això va fer que m’adonés que ja fa uns quants mesos que tots nosaltres, estem units per aquest bloc. També va fer que m’enyores de com era aquest blog en els seus inicis.
Espero que aquest ritme que porta actualment el blog sigui només per que en Pedro en aquest moments està molt enfeinat.
Pedro et desitjo que el teu esforç sigui reconegut.
Moltes felicitats a en Pep i na Paqui, per el naixement de la vostra filla.
Fins aviat,
Em te molt intrigada això dels punts suspensius(………………..).
Què va passar el dia 9 d’octubre?
Això, això, amo del calabozo, treu-nos d’aquest neguit… o és un altre joc dels teus???
Exactament no es així, el dia 9 va ser el dia següent a dia de l’examen, no???
Sembla mentida que ho tingui més clar jo, que no tu que vas fer l’examen.
Tot això et té obsessionat, ja no saps ni en quin dia vius,… No es cap critica t’entenc perfectament, fa menys d’un any jo estava en aquesta mateixa situació.
Però ànims, que ja et queda menys per arribar al final.
Tot aquest esforç ha de tenir una recompensa.
ENHORABONA!!! T’ho mereixes molt, has fet una feinada aquests mesos. Ja veuràs com tot anirà molt bé. Ànims i una abraçada!!!
Ja era hora que els de l’ajuntament pengessin les notes,…
Enhorabona i molts ànims, has fet un pas molt important.
Ja queda menys per arribar al final.
Ja tornam a tenir blog, quina il.lusió!!!
La setmana passada na Vanessa va venir a Mallorca, ens em divertit molt i em vist moltes coses.També em aprofitat per disfrutar del Dijous Bo que un any més ha plogut, fa 12 Dijous bo que plou a Inca les males llengües diven que és cosa del senyor batle.
Ja vos anirem informant de les coses que hem fet i vist aquests dies.
Ànims per divendres, ja veuràs com tot anirà bé divendres i seràs tu el vencedor de la carrera de fons.
Records a totes i tots!!!
Jo ja ahir al vespre vaig veure que el blog tornava a funcionar i em va fer molta il•lusió.
La setmana passada, des de dimecres fins diumenge, vaig ser a Mallorca a ca n’Anabel. He estat molt divertit i ho he passat molt bé. La propera ha de ser a Barcelona.
Divendres passat li vam comentar al sr Pedro (alias Amo del Calabozo), que ara que ja ha passat tot aquest estrès de preparar el exàmens d’opos, que prepari una trobada de la gent del blog. Fa temps ell havia comentat que li agradaria anar a Cordoba, i crec que podria ser una bona proposta.
Divendres passat l’Anabel i jo vam conèixer de primera mà la reacció d’en Pedro en saber el resultat de la ultima prova, es va posar mol nerviós.
Molts ànims Pedro per aquest divendres, a la fi ja s’acabarà tot. Com al tennis espero que el jutge vegin les teves boles a la línea i no hagis de demana “el ojo de halcón”
Seguint amb les comparacions de les opos amb els esports, …com a la natació sincronitzada, ja teniu la puntuació de la rutina tècnica i ara els jutges han de puntuar la rutina lliure, a veure quines figures us puntuen a cadascú. Espero que el marge que tens sigui suficient. Al Duo a la lluita per la medalla olímpica de bronze entre Japó i Xina, les Japoneses van tenir suficient amb es seu marge tot i la pressió de que les Xineses eren a casa seva.
Un beso a tothom.
Quina enveja em feu,
Quan torneu ens heu d’explicar moltes coses, i volem veure moltes fotos.
Vaig estar l’any passat per Patagònia… És un lloc fantàstic del que no m’hauria mogut.
Records i bona entrada d’any!
Fa molts dies que no dic res, però això no vol dir que no faci cap visita al blog. Cada dia me’l miro. Però con ningú no fa cap comentari,… Heu oblidat el blog?… :(. Segur que no, el que passa es que esteu molt enfeinats.
Per cert podríem crear un grup al Facebook de fans d’aquest blog, …;)
Pedro, molts d’ànims, si no fos per la Mediterrània, et diria d’anar a fer un cafè.
Una abraçada a tothom.
Hola!
Perdoneu que no ho hagi fet abans, pero entre una cosa i altra no he tengut ocasió. Sa cuestió es que volia agraïr tant als Crous, com a Esperança i la seva família, per ses seves acollides tan caluroses.
Una forta abraçada, i tot i que sigui un poc tard, molts d´anys per tothom!!
Des de l’oblit que representa el fet d’haver estat tant de temps sense donar notícies, volia donar records a tots els habituals a aquest blog i a l’amo del calabozo. Nano, quines fotos, quins paratges, quins… espectacular!!! quina enveja!!!
Reconec que feia temps que no em mirava el blog i RENOI! el que m’he perdut.
I per cert, Bon any a tothom!!!
Hola Torres, hola tothom….
Bon any.
Millor vida, es a dir, renovada vida….
Et felicito per les fotos (per la plaça ja ho vaig fer per tlf)
T’anadones que ets un nòmada a temps parcial.
Malloca
Barcelona
Vietnam
Nicaragua
Patagonia
Marroc
….
La darrera vegada que hi escribia (al blog) em semblava que estaves trobant una nova orbita, ara ja hi ets oi?. OLE.
La feina a Ses Illes no campeonó peró ens hem de veure aviat per dos motius,
el primer voluntari
i el segon per imperatiu personal-acadèmic.
Pere!
sóc la Gemma, la filla d’en Pere Crous, la de la plana de viic! 
No sé si em recordes..
El meu pare algun dia em va agafar l’ordinador (l’he descobert!) i et va visitar el teu blog, i com que no es deu ni enterar del què fa doncs m’ha deixat una prova per retreure-li que el meu ordinador no es toca, i la prova és el teu blog a ‘misfavoritos’. jajajja.
i mira, tafanejo.
m’han encantat les fotos de la Patagònia..impressionants! les del glaciar, les altes muntanyes.. quina enveja! Però sana, eh! Algun dia potser jo també podré fer-ho, tot i que ara amb els exàmens (ja només me’n queden 2!) no tinc temps per pensar-hi.
Res, que espero que tot us vagi molt bé per ses illes.
Salut! i records!
PD. No sé si hauré comentat a on calia..no entenc el teu blog!!! :s
Hola a totes i tots!!!!!
Ufffffffffffff, que fa de temps que no deix cap missatge per aquí. No vos he oblidat, no vos penseu. Però entre una cosa i l’altra vaig que no atur.
Amb molt moltíssim de retard, BON ANY NOU!!!! Ara que veig que s’ha tornat a animar, vos promet ser més participativa.
Records a tothom!!!!
Pedro,
espero veure aviat les fotos i comentaris del cap de setmana passat!!!
Per cert, el Jamon Jamon era per esmorzar, per las medias amb taquitos de pernil, també fan bons sopars?
1 abraçada
Hola a tothom!!!
Fa mots dies que no deixo cap missatge, però es que tampoc no tenia res a comentar. Avui, aprofitant la visita a Còrdoba i la La Mezquita d’en Pedro i n’Ana, us explicaré les coses que recordo d’aquesta ciutat.
Em recorda molt la meva infància, quan anava al poble de la meva mare Villaviciosa de Córdoba, poble situat a la serra de Córdoba a prop de Cerro Muriano.
El estius els passàvem allà i anàvem a passar algun dia a Córdoba. Anava amb els meus pares i el meu germà i gairebé sempre ens acompanyava la Casi (diminutiu de Casilda), una de les cosines que viuen a Córdoba de la meva mare, que llavors estava soltera.
Anàvem a la Mezquita, a los Reales Alcazares, passejàvem pel Barri de la Judería i per allà preníem una orxata d’ametlles.
No recordo molt bé però dintre de la Mezquita hi havia una pintura, en la que havies de buscar alguna cosa i et donava bona sort o algo així.
Jo no he estat mai, però la Feria de Córdoba es al maig, Las Cruces de Mayo. Al maig també es fan Los Patios, es fan decoracions amb flors de patis del barri de la Judería i es poden visitar, segurament deu ser molt semblant al que es fa a Girona de la festa de les Flors, que també es al maig.
La gastronomia típica de Córdoba, los Flamenquines i del estiu el Salmorejo (una variant del Gazpacho) i per suposat el ví D.O.Montilla-Moriles i el jamoncito (que es posa dintre del salmorejo)
El menjar a casa meva sempre ha estat influït per la gastronomia Cordobesa, recordo molt quan estava al poble de la meva mare, menjar gazpacho sucant patates fregides dintre, lechón fregit, choto, les figues negre i les blanques i les brevas, una espècie de figa blanca que floreix a finals de juliol, los higos chumbos, el pisto, les olives (com diuen allà aceitunas), el chorizo, el salchichón de benao, arroz amb conill, conill amb salsa d’ametlles,…
Dolços típics, quan era petita, de tant en tant a casa es feien, pestiños, torrija (les típiques con vino tinto, per suposat, però també amb llet), roscos, gachas (per setmana santa), … tot es va perdent, qui llàstima.
També us volia comentar que amb en Pedro em estat parlant de muntar un cap de setmana, al que es pot apuntar qui vulgui. Serà pel maig o el juny, la ultima proposta era a Cordoba, però ara ja no. Quan ells tornin de la India acabarem de planificar el destí.
Una abraçada, a tothom.
Quina sort que les has pogut descarregar, ja teníem ganes de poder veure fotos d’aquest viatge.
Precioses!!! Quina enveja
Fa molt dies que no deixo cap missatge, i com he vist que ningú t’ha deixat cap felicitació per celebrat el teu sant aprofito per fer-ho.
Moltes Felicitat.
Segurament que ho esteu passant bé a Islàndia, espero alguna foto.
Besos
Molts ànims!!
Hola Torres,
Fa un parell de setmanes que no tinc noticies teves.
No se si es que estas molt liat o poc liat (Ja tens aigua a casa?)
La vida a vegades recorda a un llibre, quan s’acaba una pàgina (normalment) en comença una altra, que segueix el fil de l’anterior peró de ben segur que no serà pas igual.
Se m’ha acudit que podríem fer el sopar pendent (de celebració) amb parentes i tot (només dones no fills, ja que en breu el Sulé i en Xavi ja en sumaran plegats 7).
Com ho veus? Us be de gust?
El vídeo em recorda quan abans de les vacances un company de feina que marxava a Formentera el posava cada dia.
Ostres Pedro!!!
Avui he pensat moltíssim amb tu!!! A TV3 estan fent un programa per buscar la nova Trica i m’ha vingut a la ment diversos moments de facultat: excursions amb La Guerra de l’Enciam … però, sobretot, el moment més clau de tots: el famós FANTASMES a la barca de Camerun, tot anant a buscar als Pigmeus. Uff, inoblidable!!!
< blockquote >< a href=”http://pillspot.org/”>Pillspot.org. Canadian Health&Care.No prescription online pharmacy.Special Internet Prices.Best quality drugs. High quality drugs. Buy pills online< /a >…
Buy:Propecia.Maxaman.Viagra Soft Tabs.Viagra Super Force.Cialis Professional.Cialis Soft Tabs.Viagra.Zithromax.Soma.Super Active ED Pack.Cialis Super Active+.Viagra Super Active+.Cialis.Tramadol.Viagra Professional.Levitra.VPXL….
< blockquote >< a href=”http://medicamentspot.com/”>MedicamentSpot.com. Canadian Health&Care.No prescription online pharmacy.Special Internet Prices.Best quality drugs. High quality drugs. Buy drugs online< /a >…
Buy:Cozaar.Female Pink Viagra.Lipothin.Buspar.Wellbutrin SR.Nymphomax.Advair.Zocor.Prozac.Acomplia.Ventolin.Lipitor.SleepWell.Zetia.Lasix.Female Cialis.Aricept.Amoxicillin.Seroquel.Benicar….
Lamp http://ebaroyqy.BABYCLOTHESNUT.INFO/tag/led+lights+lamp+Lamp/ : lights…
Lamp…