Aug 2nd, 2009
els anys heroïcs
Aquells anys ens ho passarem molt i molt bé. Varen ser anys únics i irrepetibles.
En Dani el vaig conneixer als pocs dies de començar la Universitat. De seguida varem fer amistat. En Dani, com sabeu, sempre ha estat una persona molt oberta.
Junts travessarem, a la mateixa classe, el desert del primer curs d’Industrials. Llògicament, ell, amb uns resultats acadèmics molt més brillants que els meus. També sabeu, que en Dani, a part de ser una persona brillant és també, radiant. Sí, hi afegesc aquest terme, per què ell com ningú sap radiar una gran alegria i vitalitat al seu voltant.
En Ferran, el conneguerem l’any següent, quan va fer el seu “primer segon”.
Junts varem compartir moltíssimes coses d’aquells anys. D’entre elles destacaria l’Interrail a Italia i Grècia. Allò va ser molt salvatge i primitiu, d’aquí que anomeni aquells anys com heroïcs. Ara no s’ens acudiria anar a Malniu amb el Volvo de 30 anys, ni dormir al Tomir al llit ”King size”, ni la volta a Mallorca en 127, ni el descens del Gorg Blau en colxoneta inflable, ni dormir a l’estació de tren de Nàpols, ni dormir al cotxe a la neu de Còrsega, ni devallar el Vero, ni tantes altres coses. Cap de les nostres tres “donetes” ens ho deixerien fer ara… o sí? potser ho podriem provar…
Una repetició d’aquells millors moments…
[…] No he pogut deixar de mirar ses fotos d’aquells anys, i des ses moltes coses que ferem amb en Dani i en Ferran. Certament, eren els anys heroïcs… […]
Doncs sí, anys heroics.
Miro les fotos i, malgrat no vaig fer aquesta excursió, em porten molts records d’aquells anys. Experimento certa melangia, uff!!!
Em tornen a venir les imatges dels voltors merodejant-me a punt d’atacar el que, en aquells moments, havia de ser una presa fàcil, l’excursió amb un Talbot Samba digne de los Autos Locos, …en fi!!! Anys heroics.
Espero que el casament fos molt bé i, des d’un raconet de Córdoba on passo les vacances, Dani, si llegeixes la web d’en Pedro, felicitats!!!!! i molts records!!!!