Feb 22nd, 2008
els asteroides
1 de juliol de 2008
El temps passa volant, i no m’ho n’hem donat compte i ja som a juliol.
Me dona sa sensació de comensar a estar desfondat. No sé si he començat massa prest.
Sigui com sigui me fa molta il·lusió poder descansar divendres que ve, passar per La Roca i fer una bona excursioneta dissabte i diumenge que ve. Pareix que l’Aneto no podrà ser. Serà l’oportunitat definitiva del Rulhe?
Amb s’estiu, han començat a creixer “els enanos” a sa feina. Amb això no hi ha cap crisis. Vamos viento en popa.
Tenc ganes que en Pep mos expliqui com han anat ses representacions de s’obra de teatre. Esper que hagi estat tot un èxit. Miraré al You Tube si ja està “filtrada”.
Demà segurament descansarem. Pot tocar Cala Virgili? o Cala Morlanda?
Avui m’he fet tres “autoregalos”. Bé en realitat, els regalos me’ls has fet tu. Bé i jo. Bueno, tots dos.
12 de maig de 2008
El cap de setmana ha estat abundant en aconteixements.
Dissabte vengueren a dinar a ca nostra en Pep, na Paqui, na Clara, en Dani, na Susana, en Pedrito, na Sònia, n’Alejandra en Pedrito petit, en Martí, na guapita i en guapito, a part, claro, de n’Ana i jo.
M’ho vaig passar molt bé amb voltros. És una llàstima que sa disponibilitat de tots faci difícil aquest tipo de trobades.
També han passat per ca nostra el cap de setmana en Martí Crous, na Montse, en Jordi i en Marc. Tan de temps de fer-els-hi propaganda de què venguessin a Mallorca, i topen amb dos dies molt pesats i plujosos. En qualsevol cas, tots ens ho hem passat molt bé. Esper que arribassiu bé a Sant Pere.
Hem estat a Cala Figuera, Cala Mondragó i a Cala Sa Nau. Tenc moltes ganes de tornar-hi amb més temps per explorar altres cales i fer uns banyitos: jo ja duc el flotador posat…
9 de maig de 2008
Torn a tenir sa desagradable sensació de sentir-me arrossegat pels aconteixements. Tenc massa fronts oberts i no som a basto a arribar per tot. Tenc moltes coses que fer i molt poc temps.
Tenc moltíssima son. I és que passen aquestes coses quan no me deixen dormir. Fris d’arribar a ca nostra per fer una siesta. I és que tenc ganes que me retiris i pugui deixar de fer feina.
Demà veniu els Crous i pareix que vos acompanyi mal temps. Avui ja plou i diuen que ho farà amb ganes.
També tenim el “sarao” dissabte a migdia. Contava en dinar defora a sa carrera, però amb aquest temps, no pareix que sigui possible. Encara remullarem els nins i me caurà bronca.
S’acosten vàries fites importants. Divendres 16 i dissabte 17 vendrem a Barcelona i faig comptes, si sa neu i el temps ho permeten, de fer un cim nevat. Dependrà de si podem partir divendres a vespre o ja hem d’anar dissabte dematí.
També s’acosten ses vacances d’enguany, a Eslovaquia. Bé, qui sap si el desembre també podriem fer colque cosa, o bé per Nadal, però això serà un altre assumpte. Dependrà de diversos imponderables. Sigui com sigui, de moment s’ha d’aprofitar lo que tenim per davant.
M’ha fet gràcia lo de “chicas guapas”. És un nin molt petit per ja cercar aquestes coses. Hauria de cercar “explicaciones adecuadas” a canicas, cromos de futbol, jugar amb baldufes, o dibujos. Lo de ”chicas guapas” i aquest tipus de “chicas” pareix un poc precoç. Sort que el tercer grado de sa mare va treure es fons de sa qüestió.
7 de maig de 2008
Dimecres anarem d’excursió i ferem sa volta de sa comuna de Bunyola en bicicleta. Com ja intuïem, va ser una volteta físicament forteta però paisatgísticament molt agraïda. Com sempre, el nivell físic Lenzetti va deixar el pavelló molt alt.
6 de maig de 2008
S’ha produït sa primera aliniació astral desgravitacionada de “l’asteroide central”: na Vanessa i n’Anabel se trobaren diumenge a vespre a Barcelona. És una circumstància molt divertida, per què com ja sabeu cap de les dos se coneixen d’abans de “coincidir” a aquest blog. Amb lo “echá pa lante” que és na Vanessa ja veig que vendrà a Mallorca amb n’Anabel antes que venir a veure’m a jo.
Aquesta ”aliniació” s’afegeix a la que volem fer amb en Pep i na Paqui, i en Pedro i na Sonia, divendres o dissabte. També en aquest cas ses coses són complicades: aliniar 6 asteroides + 2 satel·litets és molt complicat. Estic a l’espera que en Pep concreti sa seva disponibilitat.
Tots es motors
Antònia Font
Encara no m’ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.
T’has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s’anestèsia, i he plorat.
Necessit un centre de gravetat,
necessit un atles d’espirals
que me dugui a conèixer i a tancar
una fonoteca d’auriculars.
I que sonin tots es motors
d’impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
Encara no m’ho crec
i ja torn a ser a un satèl·lit
que fa voltes en línia recta.
T’has fet desaparèixer
i jo he perdut sa corba
i s’anestèsia, i he plorat.
Que s’encenguin es aspersors,
que mos reguin tots es codonys,
que no sé si s’han de regar,
perquè jo som més de la mar.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
I que sonin tots es motors
d’impossibles aviadors,
que te duguin a comprovar
que es teus somnis són africans.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem
quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem.
1 de maig de 2008
No t’equivocaves Bruguers. En Boliches i el seu “Amor al segundo intento” no defrauden. Té frases que no tenen desperdici.
Mos ha agradat la teoria de la taula de les quatre potes. Si una és més curta, la taula coceja. Pareix que les quatre potes, de moment, siguin suficientment equilibrades.
Ahir anarem per Santa Maria, Alaró i Lloseta. Pep: vaig tornar al torrent de Comanegra. Un viatge que noltros ja ferem un dia llunyà amb na Natalia Baumgartner. Tenia una neurona que m’indicava que estava molt bé, i tampoc això mos va defraudar.
Cuantes coses que hi ha per fer per Mallorca, i quina rabia no poder-les disfrutar JA amb tota la seva intensitat. Tot arribarà amb esforç i sort… com se veu que explica el llibre “La buena suerte” (que per cert, me podries regalar pel meu aniversari ;-) )
Els asteroides orbiten i volten en línia recta
Sa fila quatre i s’ordenador damunt, encès però aturat. Na Marga Llambias.
Na Carme Terrassa, el congrés i el Castell de Bellver.
Sa targeta d’en Mauricio Marí O’Brien i un domini.
Sa bona mala sort de tenir un accident amb na Fertilia i de ser un dematí qualsevol a davant de s’ordenador d’Establiments.
S’extraordinària coincidència que el virus de la grip volgués colonitzar-te.
Un diumenge i un Cappuccino, i observació i atenció.
S’aliniació d’Artà, na Lusha, n’Alex i na Yoli. Muntanya i mar. El gel de l’iceberg antartic s’anava fonguent. De fet és gel articantàrtic.
Establiments primer i Cala Gamba después. Marivent…. Torna Establiments. Ses coses són sempre difícils…
El gel fa temps que està fos. L’iceberg navega feliç en aigües tropicals a l’equador. Ha costat. Encara quedava fa uns dies sa punta d’un nas gelat.
Encara deixam un nordic de plumón per si arriba, sobtadament, la cinquena glaciació. Hem d’estar preparats per si decàs. Les cinquenes glaciacions sobtades en un més de maig són molt perilloses… S’han de prendre precaucions…
29 d’abril de 2008
No passa cada dematí, però avui he tornat a devallar en cotxo a sa feina i he escoltat aquesta cançó. Una més del fantàstic repertori d’Antònia Font. Sí, ja ho sé Vanessa, t’he de passar els CD’s, però tot se complica per no tenir el meu CD arreglat. Te dec això a tu, el DVD de fotos de Camboya-Vietnam d’en Marc, les fotos de Sardenya de na Susana, les fotos de gener a na Rosa Maria i na Noemí, etc…
Tot me seria molt més fàcil si no hagués d’estar pre+ocupat. Vale, ja m’ho heu dit vàries vegades, però no puc deixar d’estar-hi. Ja sabeu lo de la piràmide de Maslow, i amb això, haver tornat un pas endarrera no m’ha ajudat gens. Bé en realitat, són 4 passos endavant i un endarrera, però aquest molt feixuc. Amb ses coses que hi ha per fer i jo tancat per ca nostra.
Pareix que a la fi s’han aliniat els astres i dia 16 i 17 serem junts a Barcelona. Me fa moltíssima il·lusió que sigui així, i esper que el temps mos acompanyi per fer un cim. Podriem pujar el Puigmal, que fa molt de temps que el tenc pendent, o millor un dels pics d’Andorra. Quantes coses podem fer!!! Sí, Andorra, millor Andorra, que si fa mal temps sempre podem anar a comprar tabac i paraigües, i fer banyitos a Caldea… Hauràs d’agafar el banyador…
Demà serà el teu cumpleanyos i ja te tenc dos regalets. Bé, de fet, també en tenc un tercer per en Dani. En realitat li has d’agraïr a n’Ana. És d’aquelles coses que m’encanten però no me convenen, i ja se sap, que una manera relativa de jo veure’m més prim és que voltros estigueu més amples.
Camps de maduixes - Antònia Font
No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
No fa falta que ataquis amb tantes respostes,
tenc preguntes per copar quatre segles d’escorça.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.
De vegades me passa que t’estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
De vegades me passa que nedam
dins una piscina que vessa
de flam i iogurt natural.
De vegades me passa que becam
damunt una estora de dàtils
i climes de països portàtils.
De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.De vegades me passa que t’estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
25 d’abril de 2008 
Darrerament me costa molt aixecar-me els dematins. Per què serà?Cuantes coses que aprenc amb tu! Me va agradar particularment la joia: “lo mejor para no tener problemas en pareja es buscar una pareja que no los tenga“…o també allò de “en la vida, la mayoría de aciertos son consecuencia de rectificaciones“
Avui i demà seré a Barcelona. Avui divendres toquen classes a l’EPSEB, i demà, qui sabrà… Tenc moltíssimes ganes que venguis un dia amb jo…
Avui soparem, ish Al·là, amb en Robert i na Bea, i qui sap si en Javi també, al Quiku Shan (?), aquell restaurant Japo que na Mercè Albuixech té tanta devoció.
Amb ses coses que hi ha per fer i compartir amb tu, m’he de dedicar a estodiar coses tan poc estimulants com Ordenanza de animales de compañía o Ordenanza de locutorios, però ja saps que diuen, “lo primero es lo primero”.
23 d’abril de 2008 - Sant Jordi
Ja han nescut tres roses de ses que sembrarem junts, però el sol d’Establiments tot d’una les crema. Viuen més felices ses freses, ses lletugues, ses tomatigueres, ses cebes… però lo que no hi ha manera d’aferrar són ses buganvilies, que van de mal en pitjor…
M’és difícil destacar una cançó. Segurament sa que més t’agrada per un dia com avui és sa d’en Jorge Drexler, però no puc deixar de dedicar-te colcuna cançó d’Antònia Font. Es YouTube no té molt on triar de manera que compartesc amb tu això…
T’he trobat es llibre que te cercava. Me’l va recomanar na Bruguers per tu. És un llibre de n’Antonio Boliches que m’ha costat molt de trobar. S’ha resistit però finalment sa llibreria de sa costa de sa pols l’ha tengut. El títol és molt suggerent per una persona com tu, a la que com és evident, desig lo millor, se diu Amor al segundo intento… Jo seguesc pensant amb persones interessants que te pugui presentar perquè te puguin fer tan feliç com et mereixes…
Ja me diràs si t’agrada, o qui sap si colque dia te tires a sa piscina i guaites es cap per aquí…
22 d’abril de 2008
Cercant cançons per es YouTube he trobat aquestes dos joies…
Els dos videoclips representen bastant bé s’essència d’aquest blog…
http://www.youtube.com/watch?v=dUOmk6Wjf9Y
http://www.youtube.com/watch?v=GwhR_W-0pr8
22 d’abril de 2008
Carta oberta a en RoRo
En Robert va ser un dels primers en saber-ho. Des del principi va observar l’evolució del que representaria els meus canvis personals el 2007.
En Robert i jo mos coneguerem el setembre de 2004. Tot d’una varem “gravitar” i veure que viatjar del Maresme al Vallès era molt més estimulant acompanyats que tot sols. Molts dies passavem més estones junts que amb les nostres respectives parelles. En un altre sentit podriem considerar-mos una parella de fet… En Robert Roca és una grandíssima persona, però té un defecte. Ja se sap, ningú és perfecte, i en Robert, tristement, és advocat…
Record vivament aquell dilluns que pujarem junts a La Roca, just después de deixar-ho amb na Laia. Els teus consells i comentaris me varen ajudar a aliviar una inmensa desolació personal. Durant aquells mesos que vendrien a continuació, el desordre per les coses va fer difícil la coincidència dels darrers anys.
Qui sap si d’aquí uns mesos tornaré a La Roca… Si n’Alain Garcia va tornar a Perú perquè jo no puc tornar a La Roca… Qui sap. Però t’he de reconeixer que en les condicions actuals, aquesta possibilitat és molt remota i poc desitjada.
Veig que en Marc ja t’ha informat de les novetats, però Robert, no puc donar-te a tu uns privilegis que no tenen els blogaires VIP de www.pedrotorres.es.
Quan vaig veure la teva trucada dissabte, jo estava de visita tècnica a Sant Pere. Vaig anar a veure els meus amics, i vaig demanar als Sant Perencs si sabien res de na Miriam. Et vaig cridar, però ja tenies el teléfono desconectat. Vaig pensar que series al vaixell…
Ja saps que diuen que si Mahoma no va a la muntanya… La nostra aliniació astral a Masnou s’està complicant. Recorda que tu i na Bea podeu “aliniar-vos” a Mallorca. De fet, voltros ja sabeu el camí per aquesta aliniació…
Per cert, enviam fotos d’aquestes tan maques que tu fas… Ses que me vares enviar fa temps han tengut molt d’èxit.
Molts records a na Bea, les Joanetes i l’altre RoRo.
Fins aviat!!
20 d’abril de 2008
Quina carregada de piles. Poques persones consegueixen transmetrem tantes coses com en Josep Maria per una banda i en Ferran per una altre. Aquest passat cap de setmana he disfrutat moltíssim. Ha estat una pena no haver-ho pogut compartir amb tu.
Que bonito es Badalona !!!
Ho he cercat, Ferran, però lo més paregut a “és que és es colmo” és això:
http://www.youtube.com/watch?v=kvDMlk3kSYg
Cercant sa famosa cançó d’en Serrat, he trobat això. Escolta-ho mentre llegeixes lo que tens a continuació:
http://www.youtube.com/watch?v=nqqzmpq1JcQ
I és que ja ho diuen ells “Que bonito es Badalona”. I tenen tota sa raó. Vaig disfrutar moltíssim visitant amb tu aquestes meravelles que teniu a Badalona: Canyet i Sant Jeroni de la Murtra.
Canyet és a Badalona lo que Establiments és a Palma. Un recó de món on tots els cables van aeris, i el desordre urbanístic és la norma general.
No és Galicia ni Portugal. Això és Canyet, a Badalona City…
Sant Jeroni és una meravella del gòtic que com dius tú, si ho tenguessin els francessos, sortiria a totes les guies turístiques, i a Badalona ho dedicau per ficar-hi convencions de “la familia”…
20 d’abril de 2008 - Girona
Quina enveja ens feu!! Qui pogués viure a Girona…
17 d’abril de 2008
Jo també baix per ses costes de Bunyolí. Hi ha a qui li costen ses coses, però tampoc és tan difícil…
16 d’abril de 2008
Avui fas els anys. Els meus regalos són fàcilment millorables. Sempre ha estat així. Ja ho diu sa meva abuela: genio y figura hasta la sepultura.
Aquesta estona, com molts altres dies m’acompanya en Calamaro. A lo millor aquell 12 de març va passar desapercebut, però el missatge de sa cançó no ha perdut el seu sentit durant tot aquest temps. Excepcional:
http://www.youtube.com/watch?v=U4Hq2zNwxfw
Sa vida amb jo no és fàcil. Hi ha moltes coses manifestament millorables, però poques vegades com ara m’he sentit així. Dones tot el sentit a les coses que són, vull que siguin i seran. Avui he tornat al Mulacén, i al fons, pots veure el Pico Veleta. Era un març. Probablement lo que trobem noltros no sigui molt diferent a n’allò. No té molta dificultat tècnica sa neu, tret que el temps no mos acompanyi. Segur que trobarem alternatives per aquest cas i per ALS altres casos.
És la vista des del punt més alt de la península. No hi ha res ferm més amunt, per què ja se sap que tu hi passes molts dies a “la vuelta a España”, que no té res que veure amb el “doblete a Barcelona”.
Pens moltíssim en tu. Sempre tan alegre i positiva. Com m’hagués agradat que haguessis vengut dissabte a Sant Pere i a Can Badó. Acab de xerrar amb en Josep Maria Amat, i sé que a tots ells els hi agradat molt coneixer-te. Avui han nescut 2 vaquetes.
No sé quan mos tornarem a veure, però també avui t’anyor…
Diuen que és l’edifici més antic més ben conservat del mon: El Panteón de Roma
Qui sap si mai construirem res emocionalment parescut…
4 d’abril de 2008
Avui fa un mes d’aquella nit, i pareix que faci ja tota una vida. Moltes coses han passat per enmig, però sobretot pareix que res de lo que passàs abans tengui ja permanència. Colque dia ho explicarem, però com pot ser que persones adultes i experimentades fagem aquestes coses?. Només sa por a l’abisme pot explicar aquest comportament.
Record perfectament el passeig de Cala Gamba de nit. Jo, com tu tantes vegades, tenia el cap a una altra constel·lació estelar, com també record la frontera que hi ha passat el descampat d’aparcament i la teva fugida a tota velocitat. Lo que va passar después només tu i jo ho sabem…
volando vengo.
Por el camino
yo me entretengo.Enamorao de la vida
aunque a veces duela
si tengo frío
busco candela.Señoras y señores
sepan ustedes,
que la flor de la noche
es pa´ quien la merece.Enamorao de la vida
aunque a veces duela
yo no sé quién soy
ni lo pretendiera.Porque a mi me va mucho
la marcha tropical,
y los cariños
en la frontera, me van.Alegria - Antonia FontCau d´un arbre sa llavor,
després en surt un altre de millor,
és sa vida que segueix,
ja sé que és increïble però així és.
I es animals també follen
i s´enyoren i ells no saben res.No… què va… això és impossible d´exterminar
i ploram, ploram d´alegria.Alegria, ses velles se xapen de riure,
ses fulles més seques se tiren des arbres
per ordre de veterania.
Alegria, ses cases s´aixequen i volen,
i es caos és s´ordre d´un dia que vessa
nostàlgia d´amor i simpatia.Cau d´un astre sa claror
i dins sa fosca en terra hi veim i tot,
és sa llei de s´univers,
n´hi ha de més profundes, ja m´entens.
I surt s´estrella avorrida
i se desvia i no té por ni res.No… què va… això és impossible d´exterminar
i ploram, ploram d´alegria.Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s´acaben i es fars il·luminen
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen
immòbils tempestes i climes.Alegria, en calma per sempre ses hores,
i es cosmos s´atura i per tots es planetes
ingràvids s´acaba sa vida … I alegria.16 de març de 2008Vos he tengut un parell de dies “virtualment” abandonats, però heu d’estar tranquils, és per què he tengut altres coses “reals” més importants que fer.Pujam adalt, i después baixam abaix, i pareixeria un simple cicle sinusoïdal si no fos que baixar també representa pujar i tocar el cel. Rampes del 10%.Els anys del pitjor Beirut dels 80’s tornen avui, i també tornen els anys de Juan de Saridakis dels 90’s, i aquella pujada que amb en Pedro Martorell i amb en Pep a ca na Natalia Baumgartner. Però aquesta vegada, a diferència d’aquelles, dos coses canvien: se pot entrar pel pont i na Lusha m’acompanya, contenta i vigilant. Perquè na Lusha de sempre s’ha estimat més devallar que pujar.Mai fins ara jo havia passat aquesta frontera de Juan de Saridakis. També hi ha carrers i vida a l’altre costat… Quina alegria amb tan poca cosa…Fred, calor, res i tot. Tan aprop, que pareix impossible. Maravellós. Ses mateixes sensacions compartides. Nirvis, pensaments al cap. I me sap greu, perquè no és habitual en jo, però tampoc res de lo que ara em passa. Na Lusha, que ho sap i ho veu tot, així ho confirma.Tot va endavant, i el cicle, casi ha tancat les 24h. Prova n-1 superada.Serà el cayac de n’Alex sa prova definitiva? Ja mos hi podem atrevir? Val més fer-ho a Mallorca en condicions controlades, al Congost de Montrebei ara sense aigua, o ja anam directament al riu Zambeze com na Maria Carmen Ferrer?El braç me fa mal, i altres coses, també.Nota aclaratoria de l’Autor:Per es que no faci un seguiment diari d’aquest blog, li record que na Lusha és el nom de la furgoneta Citroen Berlingo que me va tocar en es desagradable reparto (ja saps: esto me lo quedo yo, esto tu y esto los dos). Perquè s’altre furgoneta Opel Vivaro, encara espenyada al taller des del 26 de gener, se diu Fertilia, i sé que està molt nerviosa i envejosa de na Lusha per no poder estar visquent aquests moments i les rampes de Juan de Saridakis.11 de març de 2008 Ses pedres també riuen. Transmeten pau, alegria i calidesa.
Angkor… probablement una de les 7 meravelles del mon…
Colque dia m’atreviré a compartir amb tu aquests extraordinaris moments viscuts amb en Marc Soca
9 de març de 2008
Sa campana sona. De vegades, no està too el pescao vendio, i un mira de fer un bon arròs de peix, amb allò que troba al mercat…
7 de març de 2008 - Els VIP’s oro sou massa actius…
No som a basto de seguir en temps real totes ses vostres aportacions, i menos mantenir un nivell suficient a aquest blog per mantenir constants ses casi 90 visites diàries que ja tenim…
Pep: Si un tio com tu mos diu que diumenge que ve hem de votar a Front Faller, ho hem de fer… Es video, és boníiiiissim…
http://es.youtube.com/watch?v=kRJdXKbCSTc
Ademés me preocupa que ja estau començant a “interactuar” entre voltros… i això, té molt de peligro, perquè començaran a sortir els “trapos susios” i ses coses que no vull que surtin… Mentres l’amo del calabozo ha tengut es govern sa cosa ha estat controlada…
Segueixen obertes ses votacions per es nom de sa secció des dilluns.
Avui dematí, desvetllat sí que he escoltat es CD. També és preciós. Una cançó destacada…
NOCHE EN VELA
(Guaraná)
Cuánto tiempo he de esperar,
Para tenerte, bajo la luna,
Besar tu piel que es de aceituna.
Cuántos años pasarán,
Sin que te acune, como a un tesoro,
Peinar tu pelo que es de oro.
(Estribillo)
ME HE PASA’O LA NOCHE EN VELA
COMO LA VEZ PRIMERA EN QUE TE VINE A RONDAR
NO QUEDAN LUCES EN EL PUERTO
ASÍ QUE ESTARÉ ATENTO POR SI CONFUNDISTE EL MAR…
Dices que es para mejor,
Que la
Yo sólo quiero estar contigo.
No me importa la espera,
Por tu recuerdo, vuelan gaviotas,
Guitarras, niños, amapolas…
En Pedrito ja ho té clar… 6 de març de 2008
Sí, en Pedrito Montané ho té molt clar. Diu que és nina, perquè si fos nin ja se notaria… i es que en Pep i na Paqui, quan fan ses coses, les fan ben fetes…
S’horabaixa, Pep, me va cridar un enginyer de Mollet que nom Àngel de Vicente. Veig es teléfon al mòbil i li contest “Hola Papi”…. Silenci…. Uppps…. Vergonya…. No era en Pepinho, era un altre del clan de los Vicentes, que ara s’amplia.
Respecte a sa proposta d’en Pedrito, l’acull amb entusiasme, conscient que me durà una feinada, però l’accept si m’heu d’ajudar. Crec que hauriem de trobar-li un nom adequat. Se podria dir “els astres”, en honor a l’aliniació astral que tenim a aquest blog. Esper suggerències… I m’haurieu d’anar enviant fotos.
Secció dels dilluns - 6 de març de 2008
Jo també faig una proposta. Es dia que té més bona acollida el blog és el dilluns. Se nota moltíssim que sa gent te molt poques ganes de començar dilluns… He pensat crear, en honor a aquesta humana circumstància, i amb continguts específics per aquest dia, un apartat que se pot dir:
-
tenc poca feina
-
si me viera el jefe
-
qui té poca feina… (en honor a la frase catalana: qui té poca feina, el gat pentina)
-
es una lata el t… (en honor a la cançó d’en Luis Aguilé: Es una lata el trabajar, todos los días te tienes que levantar).
Aquesta qüestió se sotmet a votació assamblearia…
Ses taques a la mar, el vol dels ocells i el guano - 4 de març de 2008
En Jordi Moreu hauria d’explicar que és “el guano”… La plaça d’España ERA a Mallorca lo que las Islas Ballestas és a Perú… I dic molt entristit: ERA i no ÉS… Visca la Baronessa Thyssen… Esto en Madrid no hubiera pasado…
Ahir es vent mos tacava la mar amb formes extraordinàries. Sa proximitat feia que el fred no tengués importància…
Un espectacle només comparable al vol dels estornells es decapvespres del mes de novembre per anar a dormir als plataners. És el nostre Gallocanta particular.
Com anyor el vol dels estornells. Enguany el novembre no estava jo per ocellets… Probablement fos un dels millors espectacles naturals que Mallorca oferia… Record quan de petit ma mare me duia es dissabtes horabaixa per sa porta de Sant Antoni i sa Plaça d’España. Sempre lo mateix… anar a comprar palomitas a es puesto que hi havia a sa Plaça d’España i a donar de menjar a es colomets… Però allò que me fascinava era veure volar els estornells, ses taques al cel, l’anarquia i l’ordre en el seu vol… Meravellós
També entenc que la gent estigués emprenyada amb els pobres estornells… deixaven una capa de “guano” damunt de sa gent que passejava i dels cotxos aparcats. A noltros, però, els estornells ens respectaven i no mos ”ferien”… Supòs que per això s’Ajuntament se va a decidir a treure els arbres, i així “matado el perro, matada la rabia”… Sense plataners, tampoc hi havia estornells que venguessin a dormir…
Els que heu estat a Palma m’haurieu de dir si hi va haver manifestacions per protegir els plataners a l’estil Baronesa Thyssen, amb gent encadenada, o per contra, si els pobres arbres i estornells varen desaparéixer tristement sense més… És un autèntic atentat ecològic i un assessinat al meu imaginari particular…
S’història de ses 10 pagesetes,sa rajoleta, es ball eivissenc, sa por i sa tristesa - 2 de març de 2008
Sa casualitat va voler que ahir es dançants de Santa Eulalia mos acompanyassin amb so ball típic Eivissenc. Me posa es cabells de punta recordar-ho.
M’encanta Eivisssa, m’encanta es ball i es ritme de ses castanyoles. Taratatà, taratatà, taratarataratatà.
Mai se m’ha donat bé comprar totsol, i per això li vaig demanar a n’Antònia que m’acompanyàs sa segona vegada a comprar ses pagesetes a sa butiga de ceràmica Es Retall (C/montesión 5). M’encanten aquestes pagesetes i m’encanta compartir-les amb ses persones a ses que també crec que els hi pot agradar.
Sa pageseta d’enmig, si vos hi fitxau té molta retirada a na Marga Verd, no trobau? (Per cert, a veure si mos envies una foto de quan feies boleros i la penjarem aquí per comparar!)
Sa primera, li vaig regalar a ma mare. Va estar contentíssima. El seu únic fill és molt ranci amb aquestes coses. No s’ho podia creure…
Sa segona va ser per n’Antònia. Una li guard a na Susana. Me’n queden dues. Una la vull per jo i s’altra pot ser per tu…
Però aquell dia, no cercava ses pagesetes. Havia descobert accidentalment i per casualitat aquell símbol que per nostros és sa llibertat. L’havien de coure encara. No estava feta. Divendres ja estava cuita, però encara no li havien afarrat s’imantet. En realitat lo més bo encara està per arribar.
Anit no he pogut dormir per culpa de sa rajoleta. Era massa petita perquè t’en donassis compte i amb això esteim patronats igual. Es dematí ja no he pogut ni sentir els ocells: han matinat per venir-te a veure. Sa nit ha estat molt curta i molt llarga. Per sort n’Alejandro Sanz m’ha acompanyat. Sa por es fon amb moltíssims altres sentiments.
Estic trist, molt trist.
1 de març de 2008 - 18:00h
Barcelona, Miró… M’encanta en Miró… m’encanta Barcelona.
L’aigua reflexa la dona, l’ocell i la lluna
1 de març de 2008 - 8:00h
Me despert a les 5:3oh. Es es teu reflexe al mirall de sa lluna que entra per sa finestra. No he tancat ses persines aposta i m’ha entrat sa lluentor. No m’he pogut tornar dormir.
Me pos a escoltar una vegada i una altra aquella cançó. M’encanta i me fa por.
Comença a clarejar, ja has despertat es sol fa una estona, però a ell com a noltros li costa aixecar-se es dematí. Llueix avui i s’ha vestit de festa. Surt a encalsar-lo correguent. Avui no me fan mal els genolls. No trob ningú. Correm totsols tu, jo i ella i ell.
Pas per es camins d’en Pedrito, en Torretes, en Perico, en Pericoso, en Pere i finalment en Pedro. Passen un darrera s’altre per sa carretera vella de Puigpunyent i per sa riera. S’humitat des camps de Bunyolí se comença a alçar. També sa boira va més retrassada que noltros. Es camp ja té calor i se destapa.
Torn a Ca na Bona. Els ocells m’esperen, ja s’han alçat i canten contents. Se preparen per partir, però tornaran, segur que tornaran. Te volen tornar a veure.
29 de febrer de 2008 - Text de na Bruguers
Un meravellós text. Molt emotiu i sentit. Un dels millors regals que mai hagui rebut…
Benvolgut Pere,
Bàsicament, m’agradava seguir el fil de les coses amb tu: ara estiro jo, ara estires tu.
T’ho he de reconéixer. He plorat al llegir-ho…
29 de febrer de 2008 - 04:30h
Yo quiero el aire - Alejandro Sanz
http://www.youtube.com/watch?v=WKxyrEQKUuU
Yo quiero el aire que tiene tu alma
Yo quiero el aire que, que vive en ti
Yo quiero el aire, aire que derramas
Aire pa´ quererte, aire pa´ vivir
Yo quiero el aire que tiene tu alma
Yo quiero el aire que, que vive en ti
Yo quiero el aire, aire que derramas
Aire pa´ quererte, aire pa´ vivir.
Tengo un alma o la tenía
Y no es bastante
Ya sabes tanto tienes tanto vales
Tengo un alma y desafía
Tus andares es
el paisaje donde flota mi fantasía
Y me subo a tu cintura
pero es tan temprano,
Los sueños que se cumplen son tan raros,
el aire roza las palabras que no saben
bien
De tus ojos, tu mirar, eh
por tus andares y tu mirar.
Le he robado el alma al aire
para dártela en este suspiro
soy como la tierra amor,
tú eres el sol
que no se deja ver
no puede ser
cómo va a ser
Le he robado el alma al
aire
para poder llevarte aquí
conmigo
soy como la tierra amor,
tú eres el sol
que no se deja ver; no puede ser
como va a ser
Yo quiero el aire que tiene tu alma
Yo quiero el aire que, que vive en ti
Yo quiero el aire, aire que derramas
Aire pa´ quererte, aire pa´ vivir
Tengo miedo a un alma fría
¿cuánto vale?
comprarle el alma al aire si se descuida
suave, suave se la quitas
tus andares
Ay niña ayay vete tus andares
Porque no tiene cura la locura de mis labios
Ya nada en esta vida me parece raro
El alma rosa despacito el mundo en nuestra piel.
En mi vida caminar… y de tu vida niña, lo que no se ve.
Le he robado el alma al aire
para dártela en este suspiro
soy como la tierra o tú eres el sol
que no se deja ver, no puede ser
como va a ser.
Le he robado el alma al aire
para poder llevarte aquí conmigo
soy como la tierra amor
tú eres el sol
que no se deja ver; no puede ser
como va a ser
Y me subo a tu cintura
pero es muy temprano
De tus ojos tu mirar
Eh, tus andares niña y tu libertad
Le he robado el alma al aire
para dártela en este suspiro
soy como la tierra amor
tú eres el sol
que no se deja ver, no puede ser
cómo va a ser
Le he robado el alma al aire
para poder llevarte aquí conmigo
soy como la tierra amor
tú eres el sol
que no se deja ver, no puede ser, cómo va a ser
Le he robado el alma al aire
para dártela en este suspiro
soy como la tierra amor
tú eres el sol
el alma al aire tu manera en mí de caminar
Le he robado el alma al aire
para poder llevarte aquí conmigo
soy como la tierra amor,
tú eres el sol
que no se deja ver; no puede ser, cómo va a ser
Te lo agradezco, pero no (Alex Sanz y Shakira)
http://www.youtube.com/watch?v=rggzoJPcHyI
Acércate que a lo mejor
No te das cuenta que mi amor
No es para siempre
Porque hay noches que se apagan cuando duermes
Díselo a tu corazón
No habrá más fuente de dolor
No digas que no pienso en ti
No hago otra cosa que pensar
Acércate un poco más
No tengas miedo a la verdad
Que hay cuando llegue la mañana y salga el sol
Tú volverás a mi lado y gano yo
Y ahora vete, vete, vete, vete
Vete y pásatelo bien, por nosotros dos
¡¡No, corazón!!
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco mira niña pero no
Yo ya logré dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco mira niña pero no
Te lo agradezco corazón
Pero no, tú sabes bien? que
Acércate un poco más
No ves que el tiempo se nos va
Da rienda suelta a lo que sientes
Si no lo haces mala suerte
Porque al final, si no lo ves
Puede que no me escuches, pero lo diré
Que hay, cuando salga el sol y llegue la mañana
Yo volveré a tu lado, a tu lado con más ganas
Y ahora, vete, vete, vete, vete
Vete y pásatelo bien, por los dos
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco mira niña pero no
Yo ya logré dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco mira niña pero no
Yo ya logré dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte
Tengo conciencia del daño que te hice
Pero al mismo tiempo no me siento responsable
De lo que pudiste pensar que fue coraje
No fue nada más que el miedo, miedo
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco mira niña pero no
Yo ya logré dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco mira niña pero no
Yo ya logré dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte
No hago otra cosa que olvidarte corazón
Por la mañana temprano y luego en las tarde, en la noche
Cuando estoy en el vacilón,
No puedo nada más que olvidarte, corazón
Te lo agradezco
Te lo agradezco pero no
Te lo agradezco mira niña pero no
Yo ya logré dejarte aparte
No hago otra cosa que olvidarte
Te lo agradezco pero no
Ya te he dejado aparte
Ahora ya no necesito más de ti
Yo ya logré dejarte aparte
Ya estoy? así estoy bien? corazón no me vale
Que me vengas así llorando, una vez más
Te lo agradezco
Tus ojos lindos, tu cuerpo bello,
Lo siento niña pero no
Al lado mío siempre corazón,
Cuando salga el sol, yo no estaré ahí,
Ahora vete, vete, vete al vacilón.
28 de febrer de 2008
Por, només por.
Lo vell i lo nou, lo conegut i lo desconegut, les experiències i les sensacions perdudes i vitalment desitjades.
S’essència d’allò que mos fa humans i sensibles. El camí de les sensacions. Les rodes descansen, el camí és llarg i feixuc.
Les arestes del castell enfilen cap al cel.
… no me interesa la Perestroika ni el baloncesto ni Larry
Bird …
26 de febrer de 2008
El centre de gravetat permanent
El tren de El Prat, el berenar de les 7. Cinc pagesetes.
Presses i estrés, s’examen que no surt. Sa memòria externa perduda i ses obligacions adamunt.
El carrer Dragonera, en Pep i els 18 anys.
Els xipressos, els moquitos, la llum primer i la foscor després.
Atenció, molta atenció. Blindatge primer, claror després. Tristor, melancolia, però a n’es fons, alegria i il·lusió. Pensament positiu, sempre positiu.
Sa por, punyetera por. Es peu a es freno i a s’accelerador. Tots dos. Crem es motor. Protector al càrter.
Dolç, salat, amarg i indigest. Sol, nuvols, pluja. Es molí volta i sa campana sona. Gong a sa porta. Les trajectòries astrals i el centre de gravetat permanent.
25 de febrer de 2008
En Pep ha fet sa següent suggerència musical de rabiosa actualitat:
http://www.youtube.com/watch?v=D1401I4LFR4
24 de febrer de 2008
com pot ser que encara hi hagi gent que no conegui Todo se transforma d’en Jorge Drexler? Vagi per ells…
http://www.youtube.com/watch?v=oCjpqx3cXs0
Tu beso se hizo calor,
Luego el calor, movimiento,
Luego gota de sudor
Que se hizo vapor, luego viento
Que en un rincón de la rioja
Movió el aspa de un molino
Mientras se pisaba el vino
Que bebió tu boca roja.Tu boca roja en la mía,
La copa que gira en mi mano,
Y mientras el vino caía
Supe que de algún lejano
Rincón de otra galaxia,
El amor que me darías,
Transformado, volvería
Un día a darte las gracias.Cada uno da lo que recibe
Y luego recibe lo que da,
Nada es más simple,
No hay otra norma:
Nada se pierde,
Todo se transforma.El vino que pagué yo,
Con aquel euro italiano
Que había estado en un vagón
Antes de estar en mi mano,
Y antes de eso en torino,
Y antes de torino, en prato,
Donde hicieron mi zapato
Sobre el que caería el vino.Zapato que en unas horas
Buscaré bajo tu cama
Con las luces de la aurora,
Junto a tus sandalias planas
Que compraste aquella vez
En Salvador de Bahía,
Donde a otro diste el amor
Que hoy yo te devolveríaCada uno da lo que recibe
Y luego recibe lo que da,
Nada es más simple,
No hay otra norma:
Nada se pierde,
Todo se transforma.
http://www.youtube.com/watch?v=oCjpqx3cXs0
En Ferran i en Pep, que me volen bé, diuen que aquest blog és un caos. m’he decidit a endressar-ho. A partir d’ara, tots els pensaments personals més íntims estaran a aquesta nova secció anomenada els asteroïdes, en honor a sa cançó d’Antònia Font, Darrera una revista.
Es motiu és que trob molt suggerent que ses nostres vides siguin com asteroïdes que graviten independentment, però que en un determinat moment poden passar a tenir trajectòries coincidents. Aquest blog vol ser un d’aquests camps gravitacionals on els asteroïdes desviïn les seves rutes…
Palma, 22 de febrer de 2008
I quan va sortir es sol després de quatre dies
pensaves i fumaves darrera una revista
són massa domicilis de moure tots es mobles,
receptes italianes és massa temps amb obres.
I quan va sortir es sol després de quatre dies
i vares dir “has vist?” supòs que amb u somriure
m’agrada aquesta escala amb sa bombeta nua,
m’agrada aquesta casa me n’he de comprar una.
I quan va sortir es sol després de quatre dies
pensaves i fumaves i vares dir “què mires?”
i es dies no s’aguanten, sa vida s’erosiona,
m’anul·la i m’hipnotitza aquesta grapadora,
me roden per sa cara suïcides i neurones,
ja no sé que me queda i no sé si me funciona
davall es fum immòbil des meu altre cigarro
faràs una cervesa i jo un martini bianco
i com dos asteroides que han desviat sa ruta
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna.
Estendre sa roba
Jo, sense anar més enfora,
som es primer que necessit
que me facin passar ses hores
amb un mínim de certesa
que sa vida és qualque cosa.
Jo surt a estendre sa roba
i me tir per es balcó i sé volar,
i no sempre me va bé,
i no sempre me pens que no cauré.
Antenes, terrats,
carrers d’abril assolellats,
llençols eixuts amb suavitzant.
Un camp de blat
fa ones amb es vent,
jo m’he tancat dins jo mateix.
Jo, sense anar més enfora,
som es primer que necessit
que me facin passar ses hores
amb un mínim de certesa
que sa vida és qualque cosa.
Dins un ull tenc ses idees,
dins un altre ses diarrees.
Antenes, terrats,
carrers d’abril assolellats,
llençols eixuts amb suavitzant.
Un camp de blat
fa ones amb es vent,
jo m’he tancat dins jo mateix.
Antenes, terrats,
carrers d’abril assolellats,
llençols eixuts amb suavitzant.
Un camp de blat
fa ones amb es vent,
m’he equivocat,
no sé què he fet.
Camps de maduixes
No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
No fa falta que ataquis amb tantes respostes,
tenc preguntes per copar quatre segles d’escorça.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.
De vegades me passa que t’estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
De vegades me passa que nedam
dins una piscina que vessa
de flam i iogurt natural.
De vegades me passa que becam
damunt una estora de dàtils
i climes de països portàtils.
De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.
De vegades me passa que t’estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
Aquesta pluja
Aquesta pluja que ho banya tot
treu de ses coses s’olor del món.
Aquesta pluja no té un hivern,
només té un dia un poc xerec.
Tothom té defectes,
jo encara t’enyor.
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons.
I avui som dimecres,
també som dijous,
jo sempre com sempre.
Demà pintaré amb ses mans
es meu sol de jugueta
que té un satèl·lit solar
i un solàrium d’estrelles.
Demà pintaré as cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m’estic tranformant en un amfibi.
QueixaCaetano Veloso
Um amos assim delicado
Você pega e despreza
Não devia ter despertado
Ajoelha e não reza
Dessa cousa que mete medo
Pela sua grandeza
Não sou o único culpado
Disso eu tenho a certezaPrincesa, surpresa, você me arrasou
Serpente, nem sente que me envenenou
Senhora, e agora me diga onde eu vou
Senhora, serpente, princesaUm amor assim violento
Quando torna-se mágoa
É o avesso de um sentimento
Oceano sem água,
Onda, desejos de vingança
Nessa desnatureza
Bate forte sem esperança
Contra a sua durezaPrincesa, surpresa, você me arrasou
Serpente, nem sente que me envenenou
Senhora, e agora me diga onde eu vou
Senhora, serpente, princesaUm amor assim delicado
Nem um homem daria
Talvez tenha sido pecado
Apostar na alegria
Você pensa que eu tenho tudo
E vazio me deixa
Mas Deus não quer que eu fique mudo
E eu te grito essa queixaPrincesa, surpresa, você me arrasou
Serpente, nem sente que me envenenou
Senhora, e agora me diga onde eu vou
Visca Antònia Font!!!. El millor del producte illenc. Italia té sa poesia de Franco Battiatto, noltros sa d’Antònia Font.
I parlant de Franco Battiato…
“Centro de Gravedad”
Una vieja de Madrid con un sombrero,
un paraguas de papel de arroz y caña de bambú.
Capitanes valerosos, listos contrabandistas noctámbulos.
Jesuitas en acción vestidos como unos bonzos
en antiguas cortes con emperadores de la dinastía Ming
Busco un centro de gravedad permanente
que no varíe lo que ahora pienso de las cosas, de la gente,
yo necesito un… cerco un centro di gravità permanente
che non mi faccia mai cambiare idea sulle cose, sulla gente.
Over and over again.
En las calles era Mayo y caminábamos juntos
cortando entre bromas manojos de ortigas.
No soporto ciertas modas,
la falsa música rock, la new wave española,
el free jazz, punkie inglés, ni la monserga africana.
Busco un centro de gravedad permanente,
que no varíe lo que ahora pienso de las cosas, de la gente,
yo necesito un…
Cerco un centro di gravità permanente
che non mi faccia mai cambiare idea sulle cose, sulla gente.
Over and over again.
Cantem tots a una amb el Karaoke…
http://www.youtube.com/watch?v=71lasB0G_jo
“Todo se transforma” d’en Jorge Drexler
Es boníiiiiiiiiiissima aquesta cançó. Jo la vaig descobrir amb un anunci de la tele, crec que era de la ONCE.
Pep,
El vídeo de “Centro de gravedad” de Franco Battiato… Boníssim…
Ho reconec pedro, mai he estat amant ni del romanticisme ni que hi pugui passar cap altre cosa ni que les coses tenen un sentin perque passin. Sóc totalment un escèptic on crec que la vida només té un sentit quan la vius com un viatge d’anirás i no tornarás, de tota manera, qui recoi es en “jorge drexler”? diga’m ignorant de la música amb missatge peró la veritat es que es la primera vegada que senta aquest nom. En fi pedro, he vist que estaves enfadad perque no poso el meu punt de vista peró t’aviso que no vulguis que m’aficioni molt perque tot seràn crítiques i comentaris sense cap ni peus!!! jaja, venga una aferrada
“El centre de gravetat permanent”
Jo no seria capaç de fer una reflexió com aquesta, en la que sense dir res, es diuen tantes coses…
Em suggereix… moltes coses, però sobretot caos… i una cançó.
Como no la encuentro, en substitució poso aquesta: http://www.youtube.com/watch?v=9zdEXRKJSNY
Una cançó que vaig descobrir ahir.
Déjame vivir
Jarabe de Palo-Chabao
http://www.youtube.com/watch?v=01JQe00XHPI&feature=related
Avui tinc un matí molt desconcentrat.
Espero no resultar molt pesada, però vull recomanar una altre cançó que es preciosa.
Bebel Gilberto-So nice
http://www.youtube.com/watch?v=Dpcg5Pg4zHY
Com va tot?
Es veritat que millor va amb una mica de endrés.
Et vaig fer un comentari la setmana passada i no surt enlloc.
¿Que hay censura a la visión critica de tus pelos?
Hei Norberto!
Que jo aquí no censur res. Si vares deixar un comentari, deu estar perdut entre es “caos còsmic” d’aquest blog.
Ses coses sempre hi són, mesclades i perdudes, endreçades al desordre.
En Norberto Larriba també el promocionam a la categoria VIP oro…
Sa por??
No has de tenir por,
“crear, soñar, dejar todo surgir,
aparcando el miedo a sufrir.”
Sin miedo a Nada - Alex Ubago
http://www.youtube.com/watch?v=LwEnyKtixRs&feature=related
Veig que t’agraden les pagesetes i que en regales. Tu saps que a jo m’agrada fer manualitats, no és cert.
Fa un parell de mesos vaig veure a una tenda una parella de pagesos malloquins per pintar. Vaig estar a punt de comprar-ho però no sé per quina estranya raó no ha vaig fer. Així que, els aniré a cercar i els pintaré, després te’ls regalaré. Et pareix bé?
Pedrito…Alejandro Sanz?…Vas de conya no?. M’has deixat el corasón partío…
Avui m’estren com a “comentarista bloguera”, fins ara mai havia fet cap resseny d’aquest tipus però “nunca es tarde si la dicha es buena”. Se suposa que hauria d’escriure en castellà, la meva llengua materna, però per dirigir-me a ses pagesetes trob que es mereixen ser tractades amb el seu llenguatge.
Tot d’una que les vistes m’han semblat gracioses i plenes de vida: potser sorprengui per la meva ascendència peninsular, però jo vaig ser una “pageseta”……sí…sí…vaig ballar durant molts d’anys els balls típics mallorquins (boleros, jotes, fandangos, mateixes etc), de fet conec molt de pobles de l’Illa d’anar pegant bots i arrossegant els peus de plaça en plaça.
Encara conservo el “vestit de senyora”: el falda de ras, el gipó, el rebosillo…..perquè forma part de bons records del meu passat.
M’agrada balla, m’entusiasma el renou i la musicalitat de les castenyetes………m’agraden les tradicions populars, del carrer.
Aquestes pagesetes tenen molta sort, perquè han estat fetes amb molta cura a un reducte artesanal del centre de Palma, i ara comparteixen casa amb gent que segur les aprecia……..
Enhorabona, Pedro! Has fet una bona compra, un bon regal i has evocat part de la meva adolescència i joventut.
Bones Pedro!
Et vaig dir que algun dia m’animaria a escriure, i al final m’he decidit, només per dir-te que m’agrada anar entrant al teu bllog, llegir el que escrius, les reflexions que fas, la bellesa que hi surt en forma de fotos, paraules, cançons… Duc dos dies un poc fotuts, estressants…. i entrar al teu blog em relaxa, m’alegra i per uns moments m’aill dels mals rollos.
Així q ànim i continua escrivint!!!
Una abraçada
Maria
Hola, Pedro el Grande, a ver qué preparas! cualquier cosa será buena para los lunes por la mañana. De los cuatro títulos, me gusta “tenc poca feina”, porque me encanta el mallorquín, suena muy bien. Ya estoy ansiosa por ver de qué se trata.
De momento con la foto de la portada ya tenemos para entretenernos tratando de averiguar quién de todos esos niños tan monos se convirtió en el PELOS que todos hemos visto.
Cuando veo esas cosas, me creas muchas dudas: mi hijita, tan mona ella, tan dulce, ¿puede llegar un día a ser una PELOS como tú? Tendré que ir observando y tomando notas de semejante metamorfosis…
Una observación sobre el órden (¿orden?) de tu blog: en la sección de els asteroides, los comentarios quedan muy abajo y desligados del texto al que se refieren. Quizás tendrías que buscar otra solución.
Pep, no et conec, però com molt bé ha dit el Pedro Montané, al que tampoc no conec (jo només conec al webmaster), d’anar llegint els cometaris que fem, ens anem fent idees de com poden ser les altres persones, els hi tens simpatia i t’alegra que els hi passin coses bones,… Així que de part meva una felicitació molt gran per tu i per i la Paqui.
La secció dels dilluns!!!, aquesta foto d’aquests nens tan monos, estètica dels 80, em recorda les meves colònies amb el cole. Quan s’obri la secció ens hauríeu de dir qui sou…
En referència al títol, dels títols proposats m’agrada més “tenc poca feina”, però jo faig una proposta més: “Lluna”, proposo seguir amb el tema dels astres, el dilluns o lunes ,com el seu nom indica, es els dia de la lluna.
Està bé. És curiós…m’ha agradat això de lluna. Molt femení, molt sugerent…No ho dic per frivolitzar. No soc fan de “Los hombres son de Marte y las mujeres de Venus”, però aquest blog beu molt d’aquestes fonts…
Si dilluns és el dia de la lluna: “Dies lunae”…que tal aquest redolí:
“Dies lunae…poc traballare”
Que os sembla?. Un poc cutre tal vegada…
Ah…També pots crear la secció “L’arbre de Judes”…Allà es poden penjar tota classe d’innocents putadetes…
…Pep no juguis amb fooooc…..
…en quant al nom de l’apartat dedicat al dilluns jo no em trencaría en cap i ho posaría clarament:
- “Vaya mierda, ya es Lunes”
…o com diríen els bommtown rats:
- “I don’t like Mondays” (en castellà: “los lunes me tocan los huevos”)
http://es.youtube.com/watch?v=POl4vFp-5os
Si continuem així jo faig una altre proposta “Hoy no me puedo levantar” títol de la cançó de Mecano que deia “Hoy no me puedo levantar, el fin de semana me sentó fatal” es una referència clara al dilluns no???
Això de “Vaya mierda, ya es Lunes”, m’ha fet recordar un xiste molt antic, i molt molt molt molt molt dolent, que conste que jo no se explicar xistes.
“Es un señor (dels de fa deu anys) que le dice a otro,
A ti te gusta Placido Domingo?
y el otro le responde
Por su puesto!!! lo prefiero al jodido lunes!!!”
M’ha cridat molt l’atenció que diguis que la gent escriu en dilluns perque te “poques feines” i per fer-te la contrària poso el meu comentari en divendres perque te’n donis compte que les circumstàncies humanes no segueixen una continuitat ni un fil llògic ni tenen que venir referides a la feina en sí si no a la manera de com es fa feina, tú sabies que hi ha un país al costat del nepal que no mesuren la seva economia per el seu pib sino que fan una enquesta a la gent perque posin el seu grau de felicitat i satisfacció? la meva proposta per la secció del dilluns seria “el trabajo dignifica? el gilipolles que va dir aixó segur era un empresari cabrón que li agradava augmentar les seves possibilitats a costa dels demés pedrito perque precisament de t0t aixó va el dilluns, de frustració, d’impotència, de poca humanitat, de clases socials, i de tantes injustícies com humans hi ha en el món i t’ho dic precisament perque en siguis molt conscient perque et veig molt ficat dins els valors capitalistes pedrito suposo també perque tens pasta per gastar que precisament d’aixó va la societat del consumisme i de l’imatge. Un altre questió, es de veritat que t’aixecares a les 5:30 per anar a córrer? venga venga pedrito, digues la veritat, a que només vares aguantar 10min? no vulguis ser sempre tan “xaxi” . I aixó també va per tots els comentaris que veig aqui, peró aixo sempre ha estat el meu signe, jo contra el món, fins la próxima de “foc i fum”, venga una aferrada!
Uy Pedro, se te están revelando los enanos!!! De que tienes miedo??
Però si tot passa públicament i ho pots controlar, si més no, pots saber que està passant.
Es que temes que ens donem el correus electrònics i parlem de tu fora del blog,…
Per part meva no t’has de preocupar, los “trapos sucios” que jo pugui conèixer, es un secreto entre tu i jo, i no ho explicaré a ningú… Quin morbo, ja, ja, ja,…
Si dels VIP’s, soc qui menys temps fa que et coneix, quins secrets puc explicar jo…
Prometo no explicar cap secreto turbulento, si és que n’hi ha algun. I prometo no interactuar amb els blogaires fins q l”amo del calabozo” no doni consentiment.
Per favor, deixeu de posar novetats, que això és un vici i no em puc concentrar en les correccions!!!
(quan acabi avaluacions, prometo o amenaço, amb algun acudit o cançó de la Trinca)
Sr.amo del blog,
permete’m que comparteixi amb vosaltres aquest moment. No és un acudit però s’hi assembla molt, tot i que és “real como la vida misma”. A la pregunta d’un examen: digues un parell de tècniques de seguretat que s’han de tenir en compte per canviar una bombeta”, la resposta d’un alumne ha estat:
“treure-la amb guants ignífugs i no tenir a prop roba inflamable”. I jo em pregunta: Quin tipus de bombetes tenen els meus alumnes a casa seva???
Hola Pere!
Sóc aquell que va patir amb tu la calor xafogosa i el sol tòrrid d’un país asiàtic… entre sucs de coco i talls de pinya (eren bons, eh? sovint i penso quan arriba la una del migdia i, assegut a la meva taula, m’entra la gana). Al veure la foto d’Angkor no he pogut evitar pensar amb la moguda viscuda per fer el cobrellit de seda… he,he… va ser divertit. Però va quedar molt xulo i de qualitat.
RENOI Pedro Torres !!!
això és un exit.
estic una setmana sense conectar-me i ja estic perdut.
“Aixó és p’en Torres (ja que és el seu blog, no pas el meu, ja que no en tinc)” que vulgui pot llegir (no obstant)
Però aquesta setmana ha estat A TOPE.
Vaig començar dilluns i dimarts a HOLANDA (Amsterdam + Rotterdam)
Dimecres i Dijous treball ordinari i paciencia amb els interlocutors nacionals (res a veure amb el 36).
Com cadascú té la seva (de nació) sigui igual o diferent que la del costat i totes igualment respectables….
I divendres expèriencia sobrenatural … a l’ATENEU BARCELONES
Conferencia del MENDA darrera NI MAS NI MENOS que del MARIANO MARZO.
“5 minutos de respeto y de subidon” i després me deixo anar….
Tenim feina pendent Torres.
Per cert…
Als altres blogaires illencs….
Felicitats per la part que us toca de ” l’èxit ” o com se digui quan et donen un premi dels Antònia Font.
Ja que aquí sou molt asiduos d’ells… segurament deu haver algun promotor “encubierto”
i no dels dels xalets i pisos…. aquets estan fluixots darrerament.
Per animar una mica això, deixo un acudit d’aquests que explicava i que tant li agraden a en Pedro i que són, com no, del gran geni que era Eugenio:
“Saben aquell que diu que eran dos amigos que se encuentran y li diu u a l´altre…. com estas li diu mal malament nen, al borde del suicidio…ostras… y com es aixo… eske en la fabrica donde trabajo an exo suspension de pagos…ostras es fort pero tanto como para matarse…espera… eske ademas mi hijo me llega todos los dias borracho a casa…mi hija se a ido a vivir fuera de casa.. y mi suegra se pincha,… mira si estic desesperat ke si mi mujer se va a vivir con un altre home men vaig a viure amb ells nen.”
Apa-li, a reveure
Ja sabeu que em remeto sempre a aquell gran geni dels acudits: Eugenio.
“Dice que es un catalán que entra a un bar, pide un whisky y se lo sirven y ve que dentro del vaso hay un mosquito. Lo coge por un ala, lo levanta y li diu: Vomita lo que te has bebido, vomita lo que te has bebido”
El trobo tan bo que no m’importa que sigui de catalans
Andreu, és un xiste boníssim!!!
M’encanta
Quina enveja això que vas escriure ahir a la nit,… Ja m’agradaria a mi, que algú em digues aquestes coses tan maques,… ;p
.
Jo també et vull conèixer.
Ja li he dit a en Pedro, que la propera vegada que vingui a Barcelona un cap de setmana, si pots venir amb ell, m’agradaria que ens poguéssim conèixer.
Realment des del gener, ha fet un canvi molt gran, el veig molt més centrat en les coses i més positiu. Tu tens molt a veure amb això,…
Sant Jeroni de la Murtra. No havia sentit mai parlar d’aquest monestir fins el cap de setmana de la setmana passada. Hi va anar una amiga meva i em va ensenyar unes fotos molt xules, i ara vosaltres que heu aquest cap de setmana.
Hi molts tresors amagats arreu.
Per cert parlant de Badalona el proper cap de setmana fan la MAGNA CELEBRATIO. Val la pena anar-hi??
Me n’alegro que les coses vagin endavant i estiguis recuperant la teva vida una altra vegada. El passat ens ajuda a mirar el futur i aprenem molt d’ell. De part teva donaré record a la família i a veure si aconsegueixo convèncier a la bea per fer una escapada per ses illes, ja t’avanço que segurament fins l’any que ve no hi haurà presència nostra per aquelles terres. Jo insisteixo. Ja et passaré alguna foto més d’aquestes que faig, però veient el nivell de totes les que penges em sembla que m’hauré de prejubilar.
Abraçades i ens veiem. Preguntaré a la bea a veure quins plans hi ha pel divendres, perquè seria un bon dia per quedar. Ja saps, l’autoritat és l’autoritat.
Hola bona tarda a tots ,fa pocs dies que volto per aquest blog i am sembla fantastic se que ets un “tio “genial i estic content del que fas i del que escrius aquí aixo vol dir que estas be , el disabte et vaig trobar realment una mica mes vell ,ja ,ja,ja ja , es conya nomes es per el cabell mes blanc , a per cert he trobat la foto amagade , dona-li records de tota aquesta familia del prepirineu .
abraçades
Robert, a aquests comentaris, na Vanessa ja va posar un comentari al respecte, i tu confirmes l’acudit:
- En mi casa yo tengo la última palabra
- Sí, cariño
A veure si mos podem veure divendres
Sento dir-te que no he pogut convèncer al Javi, però ell s’ho perd, hi haurà més sushi per nosaltres.
Ens veiem aquesta nit.
Lo siento pero me lo has puesto a huevo.
Per què serà que et costa tant aixecar-te al dematí?…
Per que dorms poc a la nit,… tu sabràs que fas a la nit, però no fa falta que ens ho expliquis, soc molt innocent per sentir aquestes coses,…;p
Hi ha solucions per tots els deutes que tens, veig que tens de molt antics,… Però el que tens amb mi es el més fàcil de solucionar, me’ls deixes el dia 6 i te’ls tornaré el 16 o 17.
Ja ho parlarem, però espero que entre el dia 16 i 17 em reserveu un estona.
Esperava algun comentari respecte al que em parlat aquest cap de setmana l’Anabel i jo de que potser ens podríem conèixer algun dia, però com deia ella, primer s’ha de parlar amb tu.
Se que serà impossible, per això ens dedicaràs una secció, però si alguna vegada fos possible, m’agradaria molt poder conèixer “als veïns que viuen” en aquest blog.
Cóm es que no has censurat el segon missatge del Robert,…????
Hola Pere! Ja he descobert el teu nou centre de gravetat i sa seves fotos i estic content que siguis de nou feliç, ja m’en vaig adonar quan vau venir a Girona. He vist la foto de Girona, és cert que és una ciutat magnífica per viure, però no enamora a tothom, perquè per alguns com el Vallès no hi ha res. Ja he decidit d’anar a l’Ajuntament Llagostera, però dilluns sembla que em volen fer una contraoferta a la Diputació. Ja t’explicaré com acaba aquest embolic. Espero tornar-te a veure aviat per fer una excursió pel Pirineu, o bé ja planificaré una visita a Mallorca.
Norbert
M’han agradat molt les descripcions espectrals que has fet, també el mapa amb els nostres noms i els anys en què ens has conegut. La veritat és que m’ha fet molta il.lusió veure el meu nom allà, creia que no tenia passe vip. Gràcies Pedro!!!
Vanessa jo també esperava quolque comentari d’en Pedro d’allò que xerrarem noltros dues. Però bé el pròxim pic que xerri amb ell ja li diré, a veure que en pensa. Justament he vengut a Barcelona aquesta setmana i la pròxima torn.
Em fa molta il.lusió anar a menjar un “bocata” a Conesa, fa tant de temps que no me’n pas un de veres. Si pus la setmana que ve aniré a menjar-ne un. Vaig veure a la web dels Celíacs de Catalunya que allà en fan per noltros.
Norbert:
Tu sempre has estat una persona molt observadora, i m’alegren els teus comentaris. Certament feia dies que no mos veiem, i era fàcil que respecte al darrer dia, jo estigués més animat.
Tenc moltes ganes d’anar d’excursió amb voltros, però ja sabeu que enguany tenc altres obligacions. Serà més fàcil que voltros vengueu a Mallorca. Ja sabeu lo que vos insistesc perquè vengueu. Ja vos tenc preparat llit i ja hem començat a netejar les platges per voltros. D’aquí a 10 dies me venen a veure 4 amics de Sant Pere de Torelló. També tenc moltes ganes de veure-los i esper que s’ho passin molt bé!!
Ui!! això de que marxassis a Llagostera no m’ho esperava. M’ho hauràs d’explicar.
Anabel:
Claro que tens passe VIP Oro. Només faltaria!!!
Tu i na Vanessa (i no són paraules meves, sinó de n’Andreu Melgosa) mereixeu la categoria VIP Platino.
Pues jo no sé que és això de Conesa. Vane: això és un bar de bocadillos davora de la Plaça Sant Jaume? Jo no hi he estat. Jo som un entusiasta dels frankfurts de Pedralbes i de Gran de Gracia (i així me va…).
Aniré fent les “fitxes tècniques”, ui no, “descripcions espectrals”, a poc a poc. Serà com el FACE book, però pensau que m’heu d’enviar fotos (s’accepten fotos de qualsevol tipus).
El mapa es molt divertit, però hauràs de fer un mapa més gran per quan el VIP plata ascendeixin a VIP oro, jo encara no he perdut l’esperança de que algun dia facin algun comentari.
Molt bo lo de Reus (Reus) “Reus, París, Londres”,… conec a més d’un que faries content,…
Anabel: Dimarts quan vegi en Pedro li comentaré jo també. Quan vindràs a Barcelona?? Lo del teu VIP oro, jo fa dies que vaig comentar al blog, que havies d’ascendir a aquesta categoria, no tenia cap dubte,…
Pedro: Sí el Conesa, es un xiringuito molt petit que està a la Plaça Sant Jaume cantonada amb Llibreteria. Es molt conegut i moltes vegades hi cua. Jo tampoc no hi he anat mai, soc més d’entaular-me.
Hola Vanessa!!!
Jo avui matí ja he xerrat amb en Pedro i ell m’ha dit que et dirà coses. Seré a Barcelona el diumenge i dilluns.
Ahhhh, això del Conesa té una explicació. És que jo soc celiaca i allà fan bocatas com Déu mana, em fa il.lusió anar a menjar-ne un.
Hola Pere (o Pedro o Torres tan val ets el mateix )
El dimecres vaig tornar de Austria , la veritat va esser molt interesant i es nota que alla van molts anys devant nostra amb tots aquests temas ,saps que vaig estar pensan molt amb tu aquests dies ,vaig tenir con un nus a l’estomac , pero val mes no ficar mes el dit a la llaga . Bueno potser algun dia puc entrar als Vip Oro sino entrare per la Puerta de Servicio . A rebeure i pasare fotos , potser del meu poble ORIS .
Pedro encara no has donat la noticia, … veig que us hauré d’informar jo.
Ahir va haver una alineació de planetes, va succeir la primera trobada de persones del blog que no es coneixien, ens vam conèixer l’Anabel i jo.
L’Anabel va arribar ahir a les nou del vespre, avui te un curs a Barcelona.
Vam anar a sopar i a la una de la matinada agafàvem un taxi, ella per anar a l’hotel i jo a casa meva. Hauríem estat més estona, però la obligación es la obligación i no podíem anar a dormir més tard. Ja continuarem un altre dia.
Ho vam passar molt bé i va ser molt divertit,… vam xerrar i vam riure molt,…
Com diu na Vanessa ahir hi va haver una alineació de planetes i la primera trobada entre “blogaires”. Jo vaig arribar el vespre a Barcelona i na Vanessa va venir a recollir-me a l’estació de tren de l’aeroport. Em sap greu haver-te fet esperar però l’avió tardar 10 minutets més del previst.
La veritat és que va ser una situació molt divertida i un tant estranya. Tanta sort, que tant jo com na Vanessa xerram pels colses. Varem aturar-nos de xerrar quan varem veure
Vanessa
Com diu na Vanessa ahir hi va haver una alineació de planetes i la primera trobada entre “blogaires”. Jo vaig arribar el vespre a Barcelona i na Vanessa va venir a recollir-me a l’estació de tren de l’aeroport. Em sap greu haver-te fet esperar però l’avió tardar 10 minutets més del previst.
La veritat és que va ser una situació molt divertida i un tant estranya. Tanta sort, que tant jo com na Vanessa xerram pels colses. Varem aturar-nos de xerrar quan varem veure que ja eren l’una i mitja del vespre i el matí totes dues tenien feina.
Vanessa ja saps tens un cap de setmana pendent a Mallorca.
Pedro jo no et considero un asteroide central, sinó l’estrella d’aquest sistema solar,…
No passis pena que primer et vindré a veure a tu,… per que hi hagi vida, els planetes necessiten el sol,… si no fos per tu no ens hauríem conegut l’Anabel i jo.
T’entenc perfectament, les meves expectatives del més de maig, són d’anar a remolc dels aconteixements, espero al juny poder tenir més domini de la situació, però no tinc clar que això sigui així, al juny hem de tancar el projecte, però ja saps que per fer-ho, haig de fer un gran esforç, es a dir que el juny, també aniré a remolc de la situació.
Em fa molta il•lusió i tinc moltes ganes, d’anar a Bilbao aquest cap de setmana de 3 dies, a Barcelona es festa dilluns. Però ara mateix, pensar que demà m’hauré d’aixecar a les 5:30h (l’avió surt a les 8:35h), amb lo cansada que vaig aquesta setmana, … (tots els dies he arribat a casa desprès de les deu de la nit)
Sort que m’ho passaré molt bé, ja us explicaré,… em duré el portàtil i no estaré desconnectada d’aquesta constel•lació.
Anem set noies, sis de Barcelona i una de Madrid. Anabel, si tornen a fer alguna altre sortida com aquesta, també podria venir un anoia de Mallorca no??
*
Qui es aquest nen tan petit que pensa en “chicas guapa”??? Avui en dia els nen, són massa espavilats. Igualito que jo, no se vosaltres, però jo amb 14 anys encara jugava amb nines (m’han dit que a Mallorca en dieu pepes),…Quan ho penso crec que jo era molt tonta,…
Veig que els mesos de maig i juny no només son complicats per jo. El mes de junay tenc un exàmen, encara no sé la data, però el cert és que tenc massa coses per fer i per pensar. Moltes vegades deim a la feina: noltros no duim l’oficina, ella ens dur a noltros. Idò ben igual, jo no duc la situació, la situació em dur a mi. Serà qüestió d’asseurem i posar ordre a totes les coses que m’envolten.
Vanessa tu tens un cap de setmana per distreure’t, aprfite’l. Estic molt contenta que tenguis ganes d’anar a Bilbao.
NO et preocupis Vanessa, la pròxima sortida també vos acompanyarà una al.lota de Mallorca.
Jo aquest cap de setmana faig les pràctiques de patró d’embarcació. Estic molt il.lusionada, sobretot amb el veler. La sensació que es sent quan atures els motors, en sortir de port. No es sent cap renou, més que el produït pel vent quan fricciona amb les veles; les llanes que volen juntes, paral.leles, l’una vora l’altra. El govern d’un “bitxo” com aquest no és cosa fàcil, però a mi em recompesa. La pena és el mal temps que ens fa, justamnet plou i no atura. Si vos he de ser franca, avui he acabat remull.
No sé qui serà aquest nin que amb 9 anys ja pensa amb “chicas guapas”, però els nins d’ara son així. Jo amb el meu cosí de 11 anys al.lucín amb les històries que m’explica. De totes maneres, els temps han canviat, jo vaig jugar amb pepes fins ben gran. De fet crec que als 15 o 16 anys encara hi jugava quolque vegada. Vanessa jo no crec que sigui cosa de tontes, simplement erem més inocents.
Les caletes de la zona de Santanyí i Ses Salines son una passada, bé en realitat a Mallorca hi ha molts de racons preciosos. D’aquell trocet d’illa no sabria quina triar, totes tenen quolque cosa que les fa especials.
A Cala Santanyí hi he estat moltes vegades perque tenc una companya de l’universitat que viu allà. El millor és aixecar-se el matí prestet, sortir a la terrassa a fer el cafe amb llet i veure la mar, el silenci i la pau d’una platja nua de guiris.
A Cala Mondragó tantsols hi he estat una vegada i era en ple mes d’agost, hi havia una gentada. Hauré de tornar-hi un dia en calma.