Na Marga Verd, en Pep, en Ferran… m’heu dit que hem de millorar sa presentació i s’ordre.

A partir d’ara, desaré ses coses històriques de sa pàgina principal a aquesta pàgina d’aparcament…

Certament no hi ha un camí dibuixat amb tot això. És una experiència estimulant que jo impuls i a sa que vull col·laboració, particularment sa teva. Caminante no hay camino, se

CONTINGUTS D’ABRIL DE 2008

29 d’abril de 2008 - 7h

De vegades me passa que te mir…

De vegades me passa que t’estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.

bé en realitat un camp de UNA maduixa

Un saludo per n’Anabel de Forcall

N’Ivet m’ha dit que a lo millor guaitaria per aquí n’Anabel de Forcall. Benvinguda al desordre d’aquest blog. Si m’envies cosetes de Forcall les podem publicitar també per aquí. Una abraçada ben forta!! Ah, per cert, si “passes” per aquí, no deixis de posar un comentari a la part d’abaix!

Forcall: Per colcuns, el centre de l’univers…, per d’altres un lloc “en la última frontera”…

27 d’abril de 2008

Que bé que m’ho he passat amb voltros!!

Quina alegria tornar-vos a veure!!

A un i a l’altre vos he vist més prims. Probablement sigui conseqüència de la meva distorsió òptica, segons diuen respectivament na Bea i n’Esther…

Sigui com sigui, vos he vist estupendament i m’alegra moltíssim veure-vos!!

Quantes novetats per La Roca! Qui sap si hi tornaré colque dia. Aneu-me preparant una cadira, una taula, un paper i un boli, per si decàs…

El punt trist del cap de setmana ha estat la mort del Tito. Sou una família molt forta i molt unida, circumstància que sempre he admirat, i tornar a estar entre voltros m’ha donat una extranya sensació com si el temps no hagués passat… Ja li vaig explicar a en Jordi i n’Esther que els efímers retorns a Barcelona no me són indiferents en diversos sentits. Colque dia vos explicaré amb detall aquests complexes sentiments…

27 d’abril de 2008 

Diuen que en 2 rodes no hi ha res més gros, i és que en Pere Crous és una persona de pes… Molts records a na Roser, na Laura, na Gemma i en Pere!

25 d’abril de 2008 

 

Darrerament me costa molt aixecar-me els dematins. Per què serà?

24 d’abril de 2008 - Carta oberta a en Pere Crous

En Pere Crous s’ha decidit a participar. Diu que mos envia a tots records des del prepirineu, i és que ell viu a Sant Hipòlit de Voltregà.

En Pere i en Martí Crous els vaig coneixer l’any 2000, i entre 2001 i 2004 varem compartir un espai professional que llavors i més endavant és una bona amistat. Són unes persones extraordinàries a ses que tenc gran apreci (en tendria més si no me diguessin que “semblo” més vell…)

I és que està clar: l’oxidació biològica no perdona i jo cada vegada tenc el cabell més blanc. Però pensa Pere que s’alternativa és seguir el camí de mon pare (veure s’apartat Pedro Torres per comparar generacionalment), i per tant és triar entre Guatemala o Guatepeor. Blanc, millor blanc que res…

Tenc moltes ganes que els Crous Parcerissa feu lo mateix que els Crous Sabidó. Vos estem esperant a Mallorca…

24 d’abril de 2008

Ahir començarem a llegir junts el llibre de n’Antonio Boliches i realment té coses molt interessants. Na Bruguers, com sempre, no s’equivocava en la recomanació. Colque dia penjaré els comentaris més interessants, perquè tots en poguem aprendre.

Queda pendent anar a la pizzeria d’Establiments…

23 d’abril de 2008 - Sant Jordi

 

Ja han nescut tres roses de ses que sembrarem junts, però el sol d’Establiments les crema. Viuen més felices ses freses, ses lletugues, ses tomatigueres, ses cebes… però lo que no hi ha manera d’aferrar són ses buganvilies, que van de mal en pitjor…

22 d’abril de 2008 - 23:30h 

cuando te conosí… te reconosí por tus botas, tot i que encara estic cercant ses sandalies de Salvador de Bahia…

22 d’abril de 2008 - 23h

Sa banda sonora i el videoclip oficial de s’apartat Els asteroides

22 d’abril de  - Carta oberta a en RoRo

En Robert va ser un dels primers en saber-ho…

Diumenge 20 d’abril de 2008

Que bonito es Badalona!!!, i Girona, i Santa Agnès, i Sant Pere, i Bunyolí… M’encanta sa vida, m’encantes tú…

Per cert Ferran: Na Rosa Maria diu que ses seves amigues diuen que te pareixes a en Sarkozi…

Dijous 17 d’abril de 2008 - 22h

Aquesta cançó m’ha vengut al cap. Per què serà?. Bunyolí deu tornar a tenir sa culpa. Brindaré con silencio por la fortuna perdida

Dimecres 16 d’abril de 2008 - 22h

Encara estic despert, i no es habitual, per què a aquestes hores ja acostum a dormir. Avui no dorm:  Pens i somiï amb tu…

Dimecres 16 d’abril de 2008

 

Teniu raó, però ja vos he dit altres vegades que el que fa tot lo que pot no està obligat a més… Heu de comprendre que duc molts de mesos de retràs amb ses coses. Pels motius que ja coneixeu, tot se me feia molt gros, però ara que feliçment paresc haver superat aquesta circumstància, me queden moltes coses endarrerides… 

De fet, aquest blog és una manifestació més de sa vida i els pensaments d’una persona ben senzilla, per tant per coerència, pareix difícil trobar-hi moltes novetats o extridències. Sort que ses vostres intervencions profundes, com ses de sa mort d’en Chema de Barrio Sésamo i aquestes coses animen intelectualment aquest blog…

Ahir no va ser un bon dia. Mos enfadarem i això me deixa molt mal cos i me sap molt de greu. Per sentir una cosa així m’he de remontar a molts mesos enrera. Certament ses meves paraules no foren ses més afortunades, però des de s’accident he extremat el sacrifici també verbal per ses coses que jo entenc “cosmètiques”. Me sap molt de greu lo que va passar ahir.

També ahir vaig rebre el teu sms, i me va preocupar molt. Els fantasmes del passat recent tornaven al meu cap. Me preocup perquè certament les nostres preguntes no tenen resposta ni solució. No hi ha qui les entengui (les preguntes i le qüestions).

Teniu raó en què és una extranya desaparició sa d’en Pedrito Montané, més i quant té des de fa dies s’encàrreg de localitzar entre les fotos de Estambul i Capadocia sa que té dedicada… Qui sap, a lo millor ja li cerca un Andreuet, un Lluïset o una Genny a en Pedrito i n’Alejandra…

No puc dir com acabarà tot això, per què el final del camí ningú el coneix, però certament, com ja me va anticipar na Marga Llambias “aprofita el camí i disfruta del paissatge”. Tenies raó, el paissatge és meravellós.

Ahir m’explicares moltes coses, i també ahir hi va haver una novetat. Era sa primera vegada que sortia de tu, sense que hi hagués “energía de activación”, que xerrassis de n’Enric. M’alegra que així sigui, per què és un signe més de normalització a sa teva vida.

Diumenge 13 d’abril de 2008

Avui he conegut a na Betina, na Susan, en Xavier, n’Eric i el petit protagonista del dia, en Pol. M’ho he passat molt bé i m’hi he sentit molt a gust.

Na Betina pertany a aquest petit grup de persones radiants que jo mateix m’agradaria ser, com són na Susana, na Marga, en Josep Maria…

Pep i Pedro: Avui he xerrat amb el Padre Vicente… Ha batiat a en Pol.

Dissabte vespre - 12 d’abril de 2008

Avui ha estat diferent. Molt diferent. No ho puc anomenar Me perdí unos capítulos com sa darrera vegada, perquè aquesta símplement el capítol és nou i desconegut.

Palma ha canviat, i l’impacte de l’inmigració a colcuns barris era desconegut per jo fins ahir. Na Marga Verd ja m’havia posat sa setmana passada en antecedents, però només quan ho vaig veure de nit ho vaig poder entendre.

He estat a Johanesburg, Lima, Ciudad de Guatemala, Douala, Mopti, Casablanca, Londonderry, Amsterdam, Atenes, Karachi, Bangkok, Porto o Phnom Phen, però ahir a Son Gotleu s’experiència va ser ben diferent. Lo més parescut colcunes d’aquelles fosques nits a ses ciutats de Camerún.

Vaig anar amb 2 policies d’inspecció a 7 ”joyas de la corona”. 7 dels locals nocturns més problemàtics de Palma. Vaig sortir amb els cabells de punta i molt molt preocupat. 

Són moltíssimes ses persones que venen aquí a guanyar-se sa vida i cercar un futur que no tenen als seus països. Noltros mateixos som fills d’inmigrants, en 1era, 2ona, n-èssima generació. Però lo d’ahir era diferent. És la manifestació de com passar sistemàticament la línia del que és legal i humanament acceptable… Com arreglar-ho, no ho sé, però sort que na Juana, ses Margas, n’Antònia i en Paco posen també es seu granet d’arena per corregir aquesta inquietant tendència…

11 d’abril de 2008

Ahir horabaixa vaig ser a Barcelona. Ses reflexions sobre el balanç energètic dels biocombustibles són molt interessants…

Ahir vaig llegir les declaracions preelectorals de ”il Cavaliere” a El País. No m’ho podia creure… Italia… Segle XXI… M’imagin que els italians tenen els polítics que se mereixen…

http://www.elpais.com/articulo/gente/izquierda/tiene/gusto/mujeres/elpepugen/20080410elpepuage_5/Tes

Las joyas de “Il Cavaliere”

La actividad política de Silvio Berlusconi ha sido acompañada desde el principio por frecuentes declaraciones de dudoso gusto. A continuación, algunos ejemplos.

- Votantes de izquierdas. “¿Puede ganar la izquierda? Tengo en demasiado aprecio la inteligencia de los italianos para pensar que haya tantos gilipollas por ahí que voten contra sus propios intereses”.

- Secretarias. “Italia es un gran país para las inversiones… hoy día tenemos menos comunistas y los que quedan niegan haberlo sido. Otra razón de peso para invertir en Italia es que tenemos bellísimas secretarias… chicas soberbias”.

- El ‘Duce’. “Mussolini nunca mató a nadie. Enviaba la gente de vacaciones al exilio interior…”.

- Conflicto de intereses. “Si yo, velando por los intereses de todos, también cuido los míos, entonces no se puede hablar de conflicto de intereses”.

- Sede de la Agencia UE para los alimentos. “Parma es sinónimo de buena cocina. Los finlandeses [que competían para la asignación de la sede de la Agencia] no tienen ni idea de lo que es el prosciutto. No puedo aceptar eso”.

- A Martin Schulz, eurodiputado alemán. “Conozco en Italia un hombre que está produciendo una peli sobre los campos nazis… Le propondré para el papel de kapo; usted sería perfecto”.

Aquestes declaracions me recorden aquella cançó que de vegades tararees d’en Calamaro: “no sé lo que quiero, pero sé lo que no quiero, sé lo que no quiero y no lo puedo evitar…”

10 d’abril de 2008

A la fi mos trobarem. Tenia moltes ganes de xerrar amb tu. 

Tenc uns mesos per davant bastant fotuts. Aquesta era una etapa vital que ja donava per tancada, i tornar-hi a passar se me fa molt costa amunt. Sigui com sigui, segur que tu m’ajudaràs a que me sigui menos feixuc arribar a s’objectiu desitjat.

De moment, del 21 al 31 d’agost anam als Tatras d’Eslovaquia. No trob ningú que hi hagi estat i me pugui explicar que fer-hi. Colcú hi ha estat?

8 d’abril de 2008

En Pep Vicente té poca feina. Sa prova és això que m’ha enviat de les xiquetes i xiquets. M’agrà particularment el que xerra d’ell:

Vicentet, alça la cama y tirate un pet!!: Broma para los Vicentes 

Per cert Pep: Fa un parell de dies que vos crid a Silla i no hi ha manera de trobar-vos a tu ni a na Paqui. Cridam colque dia que ses teves obligacions t’ho permetin…

Fitxes tècniques

Por alusiones: 

Ja se sap que un té deformació professional, però lo de les “fitxes tècniques” és una denominació adequada…

7 d’abril de 2008

vos dec fa dies les “fitxes tècniques” dels que gravitacionau a aquest blog… Però abans d’explicar QUI vos explicaré el PERQUÈ.

Els Mayas ja en parlaven d’això i varen trobar una explicació cosmològica a aquesta complexa qüestió. Com així mos trobam aquí persones tan diverses? La resposta són els naguals…

3 d’abril de 2008

Tens raó Vanessa: Vos tenc molt abandonats, però ja saps que diuen que “qui fa tot lo que pot, no està obligat a més”. Els asteroides orbiten gravitacionats un més después. També torna la dona, l’ocell, la lluna i el sol de Joan Miró…

Aquí teniu un estimul visual: Estambul i Capadocia… i una foto particularment dedicada a en Pedrito Montané… adivina quina…

 

3 d’abril de 2008

T’equivoques Vanessa: No he tret la pàgina secreta de Setmana Santa. Símplement és que me’n vaig donar compte que per accedir-hi havia dos camins, i un d’ells no era el que jo havia previst… El que m’extranya que se n’hagi donat compte és en Pepet, que ell si que estava molt familiaritzat amb ses costes de Juan de Saridakis: Encara no ho has trobat?

4 d’abril de 2008

 els asteroides orbiten gravitacionats un més después. També torna la dona, l’ocell, la lluna i el sol de Joan Miró…

2 d’abril de 2008

En Pep mos envia colcunes fotos de ses falles d’enguany. Avui horabaixa les miraré de penjar.

Ses Falles sempre han estat una festa que m’ha agradat molt, per sa complexa mescla dels petardos, el foc, l’ofrena floral i sobretot les pintes tan divertides que duen els fallers i les falleres…

Hi he anat 3 vegades, sempre en circumstàncies diferents, però l’any passat va ser diferent. Era molt recient la separació amb na Laia, i en Ferran i jo mos animarem a baixar a Valencia a veure en Pep i na Paqui. Per jo era inevitable tenir el cap a una altra banda, i no puc negar que ho duia molt malament.

Lo que me fa moltes ganes de repetir és la gran generositat culinaria de sa familia de na Paqui, que sempre mos tracta tan bé!!! Jo avui, sense voler, també viatjo a València… 

31 de març de 2008 - Establiments - Excursió / Caminada al Teix

- “Jo no vull aquesta mena de responsabilitats”

- Quina sosada!!

- Ho canviam?

- “No, està molt bé”

Amb en Pep Vicente també hi hem pujat vàries vegades, però Pep: te faig sebre que tristement, com ja mos passava a moltes altres excursions amb tu, tambe aquí s’esperit anglosaxó de posar sa propietat privada per davant del dret públic de pas, s’ha imposat. 

El pas per davora de les cases del rei Sancho (no confondre amb l’altre rei Sancho… Ferran Sancho) també s’ha tancat al pas d’excursionistes, i ahir, per no faltar al costum, també mos va sortir un senyor amb s’actitut aquesta que tu i jo també coneixem:

- Bon dia

- ……………. (Silenci) ……………. (Tens silenci)

- Bon dia (per si no ho hagués entès)

- Què feis aquí? Qui vos ha donat permís per estar aquí?

- Bueno, voliem pujar al Teix…

- Bé, pues no podeu estar per aquí, això és una propietat privada, no hi ha dret de pas, i procurau dir-li als vostres amics i coneguts que per aquí no se pot passar…

Ok. Hem entès bé sa llissó. Sa pujada per es Teix des de s’embotelladora de la Font del Teix és molt més fàcil que sa clàssica per Valldemossa. En una hora i mitja (velocitat Lenzetti) se pot fer. Si voleu sortir “mossegats” de nou per un propietari emprenyat, no deixeu d’anar-hi… De fet, vos convidam obertament a fer-ho: feis tot lo possible per passar-hi. Està molt bé…

30 de març de 2008 - Teix i Establiments

No he fet servir el Photoshop. No hay trampa ni cartón. Són ses fotos tal i com “ragen” de sa càmara.

En tenc moltes més, però no he tengut temps de posar-vos-les totes. Aqui tens una selecció de colcunes de ses fotos de Capadocia.

CONTINGUTS DE MARÇ DE 2008

31 de març de 2008 - Establiments - Excursió / Caminada al Teix

- “Jo no vull aquesta mena de responsabilitats”

- Quina sosada!!

- Ho canviam?

- “No, està molt bé”

Amb en Pep Vicente també hi hem pujat vàries vegades, però Pep: te faig sebre que tristement, com ja mos passava a moltes altres excursions amb tu, tambe aquí s’esperit anglosaxó de posar sa propietat privada per davant del dret públic de pas, s’ha imposat. 

El pas per davora de les cases del rei Sancho (no confondre amb l’altre rei Sancho… Ferran Sancho) també s’ha tancat al pas d’excursionistes, i ahir, per no faltar al costum, també mos va sortir un senyor amb s’actitut aquesta que tu i jo també coneixem:

- Bon dia

- ……………. (Silenci) ……………. (Tens silenci)

- Bon dia (per si no ho hagués entès)

- Què feis aquí? Qui vos ha donat permís per estar aquí?

- Bueno, voliem pujar al Teix…

- Bé, pues no podeu estar per aquí, això és una propietat privada, no hi ha dret de pas, i procurau dir-li als vostres amics i coneguts que per aquí no se pot passar…

Ok. Hem entès bé sa llissó. Sa pujada per es Teix des de s’embotelladora de la Font del Teix és molt més fàcil que sa clàssica per Valldemossa. En una hora i mitja (velocitat Lenzetti) se pot fer. Si voleu sortir “mossegats” de nou per un propietari emprenyat, no deixeu d’anar-hi… De fet, vos convidam obertament a fer-ho: feis tot lo possible per passar-hi. Està molt bé…

30 de març de 2008 - Teix i Establiments

No he fet servir el Photoshop. No hay trampa ni cartón. Són ses fotos tal i com “ragen” de sa càmara.

En tenc moltes més, però no he tengut temps de posar-vos-les totes. Aqui tens una selecció de colcunes de ses fotos de Capadocia.

28 de març de 2008 - Estambul

Tot lo bo s’acaba, i aquest viatge tristement no sera una excepcio. Pero aquesta vegada, a diferencia d’altres tambe tenc moltissimes ganes de tornar i m’anyor molt.

Dema serem una estona per Barcelona i anirem a veure n’Aina i n’Oriol. 

A veure si tenc temps i diumenge tenc temps per penjar-vos colque coseta d’aquests dies.

Un altre tema: Ja veig que a en Pedrito, en Pep i n’Andreu els rebaixare sa categoria a VIP Plata, i la VIP oro  nomes la mantendra na Vanessa. Els altres que hagin resolt l’enigma de la Setmana Santa que s’identifiquin i tambe repartire condecoracions…

27 de març de 2008 - Estambul

Ja tornam a ser a Estambul. Avui horabaixa, que el temps acompanya, anirem a la Mezquita Blava.

No vull crear falses espectavives, pero si vos faig sebre que diumenge penjare una de ses 5 m?llors fotos que mai he fet… 

He estat escoltant varies cansons a l’MP3 venint amb s’av?on. Avui et vull recomanar a TU… 2 cançons…

26 de març de 2008 - Capadocia

Ahir i avui hem estat per la regio de Capadocia. Res de lo que en Ferran, na Merce i en Pepe mos havien explicat feia suficient justicia a lo que finalment hem trobat: ha estat encara millor…

Es un puesto fascinant, en molts de sentits… Com m’hagues agradat haver vengut aqui amb tu…

21 de març de 2008 - Estambul

Hem disfrutat moltissim avui. Estambul és una ciutat molt estimulant.

He intentat sense exit descarregar ses fotos… Haureu d’esperar a que torni…

Necessit respostes a moltes preguntes. Taronja, granate, verd, blau, vermell, …?

20 de març de 2008 - Estambul

El mon ja és global… pots estar perfectament obert al mon també a Estambul…

Hem arribat i mos plou molt. Esperem que el temps millori aquests dies.

Records a tots i totes!

19 de març de 2008

Del 20 al 30 de març aquest blog estarà “Serrado por vacasiones”. Tristement estaré a Estambul amb na Susana (sa meva cosina) i ma mare. I dic “tristement” perquè segur que vos anyoraré molt…

Per als grans seguidors dels continguts d’aquest blog, hi deix una sorpresa amagada, molt divertida. És com una Gincama pel blog, per cercar una pàgina nova oculta, amagada però molt visible al mateix temps… Tres pistes ja expressades anteriorment a aquest blog:

• Nunca el tiempo es perdido
• La cerca del centre de gravetat permanent i dels asteroides
• Bunyolí també davalla com Juan de Saridakis

Els serveis d’urgències els atendré a pere.torres@upc.edu i a pedro@pedrotorres.es

19 de març de 2008

Avui hem de felicitar als Peps.

Segurament el més il·lustre que circula per aquí és en Vicente, perquè ja se sap que nom José Vicente… en Pep ha tengut sempre molts de problemes amb això… Vicente és el primer cognom… José Vicente Mas.

18 de març de 2008

Hem anat a veure Buda explotó por vergüenza. Va ser una pel·licula entretenguda, però un poc lenta i molt senzilla, amb cinc o sis missatges molt concrets de s’infantesa, els talibans, la guerra…

18 de març de 2008

M’ha encantat el símil dels lleons marins. Representa molt bé sa situació viscuda diumenge passat a sa benzinera.

El temps no passa, entre somriures. 

Me tractes massa bé, i a la llarga això no pot ser mai bo. Pasta al pesto, laccao, palmeretes, suc de mango, canónigos, chiquilins i tot lo demés. Els excessos per massa o per massa poc poden tenir efectes secundaris, i segur que creen dependència física, química i biològica.

El dematí, estaves lluny, molt lluny. No te trobava, i per un moment he pensat que no hi fossis, que te n’haguessis anat, que haguessis fugit.

Però no, finalment, t’he trobat.

17 de març de 2008 - Ses fotos del viatge a Camerún 

Cada any deia: “aquest any, s’ha acabat el passar calor. Estic fart. L’any que ve, anirem a un puesto fresquet: anirem a Islandia o Groenladia”.

I patapám. De Guatemala a Guatepeor. Douala (Camerún): Golf de Guinea: primera nit: 30 graus i 100% d’humitat. Nedavem literalment al llit. En Jordi Moreu va ser el culpable…

Que fer i on anar per perdre 8 kg en un mes al cor d’Àfrica: Camerún.

No t’ho pots perdre. 

  

14 i 15 de març de 2008

Vos he tengut un parell de dies “virtualment” abandonats, però heu d’estar tranquils, és per què he tengut altres coses “reals” més importants que fer:

Pujam adalt, i después baixam abaix, i pareixeria un simple cicle sinusoïdal si no fos que baixar també representa pujar i tocar el cel. Rampes superiors al 10%.

15 de març - Sa mola de s’Esclop

Per disfrutar i ser feliç basta ben poca cosa.

Record aquell dia que amb en Ferran i en Dani Esteban varem dormir als joncs amb llits King size… Una nit d’agost al Tomir…

15 i 13 de març de 2008

http://www.youtube.com/watch?v=rggzoJPcHyI

Tengo conciencia del daño que te hice
Pero al mismo tiempo no me siento responsable
De lo que pudiste pensar que fue coraje
No fue nada más que el miedo, miedo

14 de març de 2008

Lo prometido es deuda. 

He batiat aquesta secció com me perdí unos capítulos, amb un doble motiu.

Primer perquè visc una mica despistat encara amb la vida nocturna de Palma. He estat, com saps, 13 anys a Barcelona, i en aquest temps, des del Gomila dels primers 90 fins ara, han passat moltes, moltes coses, i jo no les he viscut. Sort que tenc aprop dos assessors com en Paco Llinàs i na Juana que m’ajuden. Na Marga, n’Antònia i jo anam bastant perduts…

I després, perquè la vida nocturna fa temps que va deixar de ser per jo una cosa estimulant, i tenc sa sensació de trobar-m’hi “desgravitacionat”.

Però divendres passat, va ser diferent, vaig sortir d’inspecció ”escoltat” amb dos policies, molt bona gent, i va ser molt molt divertit, i crec que també t’agradarà a tu…

aquí tens me perdí unos capítulos

com sempre, i no només dels VIP’s, m’agradaran els vostres comentaris…

13 de març de 2008

En Pedro m’ha fet recordar aquesta cançó. M’encanta. M’ha alegrat moltíssim. Afortunadament avui estic bastant més animat que ahir. Sa teva cançó m’ha ajudat molt en aquest sentit…

http://es.youtube.com/watch?v=IMsnqQHOwFg

i el nagualet me recomana “off site” (perquè encara li fa vergonya exhibir-se públicament pel blog). També m’ha animat. Sé que en Pep se’n riurà quan la senti. Sé que és d’un dels seus grups preferits…

http://es.youtube.com/watch?v=KKIQjkaBpMk

Dilluns que ve, a tenc poca feina…

Una diferència entre els nins d’Àfrica i els altres nins… Ells mai ploren… Sempre són feliços…

Només ploren quan s’assusten per veure “le blanc, le blanc, le blanc”… No m’extranya. Jo també m’assustaria.

13 de març de 2008 - 00:00h

Pens moltíssim. Li donc moltíssimes voltes a ses coses. Ses coses són segur molt més senzilles de lo que noltros mateixos les feim o les imaginam. Que trist pensar que s’experiència pròpia només me demostra que ses relacions amb ses dones sempre m’han anat malament.

Per sort en Calamaro m’acompanya avui en aquest erràtic viatge.

http://es.youtube.com/watch?v=ly0NvW_HeiI

http://es.youtube.com/watch?v=QNW7e98OCa8

13 de març de 2008 - 00:30h

Avui m’han cridat d’Austria. Lo que havia d’arribar ja ha arribat. Només tu i jo sabem lo que aquell dia tristement varem viure i morir, però segueixes al meu costat.

Un dia com avui mereix un espai sa meva cançó preferida…  Cap altre com aquesta. El mèrit d’aquest inolvidable descobriment musical, com moltes altres coses, d’en Pedro Montané. Aquesta cançó m’ha acompanyat en els meus moments més difícils i sempre m’ha ajudat a anar endavant…

http://www.youtube.com/watch?v=3UlQVhMAbwg

Pens molt en voltros, Manel, Esperança, Judith, Pere i ara, Irene.

12 de març de 2008 

Els eivissencs són gent assenyada, i com no podia ser d’una altra manera, han triat el 9-M de senador insular a en Pedro Torres… 

Curiosament “he sortit” enlloc del meu “tio” Antonio Marí…

Musicalment avui torna la cançó Todo se transforma d’en Jorge Drexler. M’encantaria anar a Salvador de Bahia. M’hi acompanyes?

Per es que vos heu interessat, ja estit molt millor del braç. Ja he tornat a fer feina.

11 de març de 2008 - Ses pedres també riuen

Dilluns 10 de març - Fotos del viatge a Camerún La setmana que ve penjaré colcunes fotos d’aquest excepcional viatge al cor d’Àfrica, i el descobriment d’un recó de mon excepcional: Rumsiki.M’encanta Àfrica, m’encanta la vida, m’encantes tu…Jordi i Andreu: a veure si vos animau a escriure colque cosa d’aquella experiència inoblidableDilluns 10 de marçS’ha complit el “mal de ojo” i puntualment ha arribat en forma d’accident de moto… mínim 2 dies de baixa… m’ha patinat sa moto i he caigut per enterra… un cop fort al braç. quina putada!a s’Ajuntament ja hi tenc més dies de baixa que de feina efectiva… quina vergonya… Divendres 14 de febrer vos penjaré una cosa molt MOLT bona. L’he anomenat me pertí unos capítulos. La repetició de les millors jugades de la meva inspecció de divendres passat:- Señor inspector: usted se parece a Jose Mouriño, el entrenador del Chelsea…o bé- Señor inspector: vuelva otro día que le tiraré las cartas.- Bueno señorita, si sólo son las cartas… peró por favor, no me tire mal de ojo…me’ls menjaria a bessos- 10 de març de 2008Ja t’he comentat que amb el Google analytics se veu molt clarament ses poques ganes amb ses que començam sa setmana, que se traduiexen en un pic de visites els dilluns.A aquest blog, com a la TV, lo important no és tenir un dia moltes visites, sinó mantenir-les…Per això he afegit la secció me’ls menjaria a bessos, a sa que miraré de penjar coses estimulants tots els dilluns. Aquesta setmana s’estrena amb 2 coses molt divertides:

• ses fotos de quan els Pedritos teniem 6 i 8 anyets
• sa meva descripció d’en Pere Montané i en Pep Vicente de quan eren “teenagers”.

8 de març de 2008

esto me lo quedo yo, esto tu y esto los dos

7 de març de 2008 - Els VIP’s oro sou massa actius…

No som a basto de seguir en temps real totes ses vostres aportacions, i menos mantenir un nivell suficient a aquest blog per mantenir constants ses casi 90 visites diàries que ja tenim…

Pep: Si un tio com tu mos diu que diumenge que ve hem de votar a Front Faller, ho hem de fer… Es video, és boníiiiissim…

http://es.youtube.com/watch?v=kRJdXKbCSTc

Ademés me preocupa que ja estau començant a “interactuar” entre voltros… i això, té molt de peligro, perquè començaran a sortir els “trapos susios” i ses coses que no vull que surtin… Mentres l’amo del calabozo ha tengut es govern sa cosa ha estat controlada…

Segueixen obertes ses votacions per es nom de sa secció des dilluns.

6 de març de 2008 - S’horabaixa - Sa tercera millor notícia de s’any… per fi aprop el final del terrible cicle del 2001… s’eclipse total de sa projecció de s’alegria i sa felicitat… quina tristor personal més inmensa…  

6 de març de 2008 - En Pedrito ja ho té clar… i una proposta pels dilluns sotmesa a votació assambleària

Sa meva segona millor notícia de lo que duc d’any… Encara estic emocionat… No “cabo en mí” d’alegria.

Per cert, es tema d’en Pedrito és fotut… Pedrito aquí és en Pedro Montané i no en Pedrito Torres que és com el coneixen es meus padrins, la yaya Mercé… També na Susana s’altre dia se confonia “En Pere petit?”, me va demanar. Sí, en Pere petit és ell… en Pedrito mos treu un pam a en Pep i a jo… Vaja lío…

En Pere petit ha fet una contribució històrica al nostre imaginari col·lectiu… És massa bona per posar-la tan aviat. Vos he de fer sofrir una mica… Dilluns 10 de març estrenarem la secció dels dilluns amb aquesta sorpresa divertidíssima… L’hi he pensat dir “m’els menjaria a…”  No me’n puc estar de fer un anticipo…

5 de març de 2008 - Ses taques a la mar, el vol dels ocells i el guano

En Jordi Moreu hauria d’explicar que és “el guano”… La plaça d’España ERA a Mallorca lo que las Islas Ballestas és a Perú… I dic molt entristit: ERA i no ÉS… Visca la Baronessa Thyssen… Esto en Madrid no hubiera pasado…

3 de març de 2008 - La superació de la darrera frontera

Sempre hi ha un espai més allà, on mai hem anat. Sempre hi ha una primera vegada, també a Establiments. L’espai destitjat i prohibit, moltes vegades per ses nostres pròpies limitacions, per ses nostres pors. Sempre hi ha coses noves per descobrir, molt aprop. Només t’has d’interessar, tenir ganes de veure-ho i  s’oportunitat d’anar-hi.

Sa segona entrega dels grans moments a la RI d’Establiments. Quina sort poder viure a Establiments…

3 de març de 2008 - Bruguers: He pensat moltíssim i m’ha impactat molt aquest concepte de la projecció de les ombres d’un mateix. Hauries d’escriure colque cosa sobre això i compartir-ho amb noltros perquè és interessantíssim…

S’història de ses 10 pagesetes,sa rajoleta, es ball eivissenc, sa por i sa tristesa - 2 de març de 2008

Industrials i + (3) - 1 de març de 2008

Sa bona sort de romprem el braç en un accident de bicicleta amb un autobús…

La tercera i darrera entrega abreviada dels anys d’universitat…

Na Raquel Ferrer ha tornat a deixar un comentari que encén s’interés per aquesta part:

Pedro: me reitero. ¿qué pasa? ¿las fotos las elige algún enemigo tuyo? ¡no me dirás que no tienes alguna foto más prensentable, por si reencuentro alguna amiga soltera!

- Jolines tia!! Yo que creía estar estupendo con estas pintas… Y yo que escogía las que estaban mejor. Ja saps que diuen “allà on no n’hi ha, que no en cerquin”…

Els resultats de febrer d’aquest blog. Les estadístiques comentades a l’autofinançament de pedrotorres.es - 1 de març de 2008

Se treuen conclusions molt cusioses, i també he otorgat 4 premis honorífics… qui sap, a lo millor tu ets un d’ells…  

Encara estic enfadat amb tu. No deixes comentaris escrits al blog. De paraula no basta. D’acord Marga, te crearé una categoria VIP Plata. En Jaume Alorda ja ha promocionat a VIP Oro, amb en Pep, na Raquel, en Pedrito, n’Andreu i na Vanessa.

Els asteroides segueixen orbitant cercant el centro de gravettà parmanente - 1 de març de 2008

No te pots perdre ses darreres novetats. Hi trobaràs un des millors regals que mai m’han fet…

També com en Miró va anticipar fa 25 anys que jo avui xerraria de la dona, l’ocell i la lluna. Era clarivident, un anticipat als temps…

això és com allò que deia en Núñez… “Basalona, aquesta ciutat que té el nom del nostre equip de futbol” 

i un poquet de música recentment descoberta:

http://www.youtube.com/watch?v=rggzoJPcHyI

CONTINGUTS DE FEBRER DE 2008

29 de febrer de 2008 - La descripció més sentida i encertada d’en Pedro del 2007. Text de na Bruguers. 29 de febrer de 2008 - Somni o realitat. Aire per viure. Aire per sentir28 de febrer de 2008 - Lo conegut i lo desconegut. La por, l’esperança i el desig27 de febrer de 2008 - El Centro di gravità permanentePossessió de Bunyolí - 26 de febrer de 2008Establiments pareix Sebrenica, Mostar o Dubrovnik durant la Guerra. Esteim abandonats per Palma. Reclamam la República Independent d’Establiments JA!.

Son Vent (Establiments)

Hi ha vàries persones que estan meritant per disposar d’un passe VIP o Targeta Oro quan aquest blog sigui de pago… Vos faig saber que dilluns varem superar ja les 70 visites en un sol dia. Els que mereixen un reconeixement per es seus comentaris són:

Pep Vicente (Silla - València), Pedro Montané (Sometimes - Mallorca), Vanessa Fernàndez (Cornellà - Barcelona), Andreu Melgosa (Canovelles - Barcelona) i Raquel Ferrer (Cambrils - Tarragona)… Seguesc estant molt enfadat amb sos de Madrid que vos conectau a diari i que no hi deixau COMENTARIS… S’han de deixar comentaris estimulants i suggerents… També estic enfadat amb na Marga Verd, n’Antònia Fiol, en Ferran Sancho, en Norbert Bes, en Robert Roca, na Marga Llambias, na Maribel Molina, n’Ana Lenzetti, en  Jaume Alorda i un llarg etc. que vos hi conectau i no hi deixau comentaris: vos arriscau a passar a ser persones “non gratas” i veure’m obligat a posar un password d’accés només pels VIP.

Todo lo que va mal es susceptible de empeorar 

M’encanta el comentari de na Raquel que aprofit per destacar respecte a industrials i + (segona part) :

Tengo que confesar que no me he leido la histora: con las fotos tengo sufieciente!!!
Nadie me va a creer cuando diga que Pedro era uno de los chicos más guapos de la carrera (no cal dir-ho, que aún lo es). Yo nunca había hablado con él, pero sabía perfectamente quien era, y eso en una carrera de todo tíos…
Ahora veo las fotos, y no me lo puedo creer… ¿tan pobre era la oferta???

i es d’en Pedrito

” en el país de los ciegos, el tuerto es el rey”

Però ja vos dic que “todo lo que va mal es susceptible de empeorar” i al industrials i + (3) podreu veure cabells encara més llargs i gent encara més guapa, però per això haureu d’esperar a la setmana que ve… (sí, ja sé Marga, estàs pensant… quina ràbia!!)

Ermita de Betlem - 24 de febrer de 2008

Nada se pierde, todo se transforma… Una cançó preciosa d’en Jorge Drexler… uruguasho..

http://www.youtube.com/watch?v=oCjpqx3cXs0

Madrid, Madrid, Madrid - 23 de febrer de 2008

Ei, el Google Analytics me xiva que hi ha moltes entrades de Madrid a aquest blog… i que entrin de Barcelona, València o Mallorca, ho puc entendre, però de Madrid?… Deixa un Comment com na Carmencita Franco a los niños alemanes…

Establiments i Mallorca. Ja ho diu en Ferran, “vacaciones todo el año”…

industrials i + (segona part) - 23 de febrer de 2008

una breu descripció gràfica dels anys del Malboro, les racades, la bicicleta, na Natalia, i cabells, molts de cabells…

COMMENTS: Di lo que quieras - 19 de febrer de 2008

Todos tenemos derecho a decir lo que queramos…. Tambien en este Blog… Sino que se lo digan a Carmencita y los niños alemanes… Si no lo has visto nunca, fíjate en la boca de Paquito…

Di algo, deja COMMENTS, aunque sea como Carmencita Franco…

22 de febrer - Na Marga diu no haver vist mai aquesta foto. És preciosa. És sa foto de portada des llibre La Tierra vista des de el cielo. Yann Arthus Bertrand. Aquest llibre i un del mar m’el varen regalar els companys de CESPA quan vaig plegar… També un estimat record per ells i elles…

Els camps gravitacionals… els asteroides desvien les trajectòries - 22 de febrer de 2008

La paradoxa de Descartes - 22 de febrer de 2008

Es fascinant relat d’en Pep Vicente Mas, de l’efímer de la vida… Meravellós, en sèrio, no t’ho pots perdre.

Qui és en Pep?. Jo sempre he pensat, i en Pedrito me corretgirà, que en Pep és sa persona més intel·ligent que conec. Tots els altres hem anat sempre molt per darrera d’en Pep (en aquest sentit intel·lectual, claro).

Ell, com jo, va cercar fortuna a sa península. Ell a València, i jo a Barcelona. Ses nostres vides, han avançat en paral·lel fins fa poc temps. Ell, actualment, feliçment casat amb na Paqui, una xiqueta de Silla (València).

Actualment en Pep és metge internista, circumstància que representa per als malalts valencians un important contrast, ja que quan en Pep se decideixi a enviar sa famosa “foto des culs” que me te promesa, i jo la pengi, tant en Pedro, en Pep com jo perdrem tota sa poca credibilitat que encara conservam…

industrials i + 20 de febrer de 2008

un viatge als intensos anys de s’universitat a Barcelona… S’hi amaguen sorpreses divertides…

Hombre

S’estimulant experiència de s’obra de teatre que varem fer amb en Pep a COU… Va tenir tant d’èxit que no s’ha tornat a representar mai més, per permetre que sa societat general de autors se pugui guanyar sa vida…

Comentada amb entusiasme per sa super estrella des teatre internacional Pep Vicente Mas…

Nunca el tiempo es perdido - 17 - 18 de febrero de 2008

todo marcha y todo vuelve

ademés he aprofitat per refrescar els links amb en Calamaro

19 de febrer - Uns grans admiradors del blog… En Salvador, na Begonya i en Josep Maria de Can Badó de Santa Agnès de Malanyanes

A l’Epoque (Segona part). - 17 de febrer de 2008

Que consti que me fa molta vergonya, però a aquestes altures, sa vergonya ja fa temps que l’hem perduda.

18 de febrer - Vos recoman particularment es comentari que mos ha deixat en Pedro Montané a aquesta pàgina. Fantàstic. Sensible. Encara ara estic emocionat…

0, 1, 2, o +2 15 - 16 de febrer de 2008

L’enigmàtica qüestió de la tria des caramel·lets… Punyetes, sempre surt es verd…

Trinaranjus - 15-16 de febrer de 2008

Normalització lingüística i discriminació positiva de San Valentín - 15 de febrer de 2008

Davant de s’allau de comentaris, i com que rectificar és de savis, accepto els següents canvis al text San Valentín en pro de la discriminació positiva al text:

• Sa segona i tercera persones que fan s’inspecció, seran dones, i per aquest fet ses multes s’incrementaran 2000€ cadascuna.
• També accepto canviar es terme que pot pareixer despectiu de serditos per animales de raza porcina, que així no té connotacions sexistes. Això els alemanys ho varen arreglar amb s’-innen, però noltros encara no ho tenim. Tot arribarà… Havia pensat en posar Chanchitos, com li diuen els peruans, però complicava un poc s’assunto…
• I finalment també accepto canviar el “les dones són molt difícils” per “les persones femenines i masculines són molt difícils”, lo que passa és que s’història perd moltíssima de gràcia.

A l’Epoque - 15 de febrer de 2008

Tots tenim un passat, i claro, en Pep Vicente i jo, es nostro.

Hi va haver uns altres temps heroics, quan anavem d’excursió de forma salvatge per Mallorca, anarem a Menorca en un viatge inoblidable (en molts sentits), i moltes altres coses… colcunes, perquè negar-ho, de verguenza ajena… Això no se pot contar… bueno, vale, colque coseta, un destilat dels convulsos 16 i 17 anys…

Si vos portau bé Dimecres 20 de febrer tendreu una selecció en exclusiva des anys compresos entre els 18 i els 21. Per això, haureu d’esperar… Ja ho dic ara. Hi haurà una sorpresa espectacular, per es que no coincidiren amb jo aquella temporada…

I en Pep m’ha dit que també preparará un especial de Hombre… Sa setmana que ve, sa productivitat de molts de puestos de feina des país baixarà dràsticament… Amb raó España és un des països amb sa productivitat més baixa del món… És per culpa d’en Pep

San Valentín i es xiste de n’Eugenio - 14 de febrer de 2008

Sé que colcú se pot enfadar, però també sé a qui li pot fer molta gràcia… Li dedic particularment a en Josep Maria Amat…

Es que s’enfadi, té dues feines… Enfadar-se i desenfadar-se…

Ja sabeu que s’hi poden deixar comentaris… els esper…

Ajuda a l’autofinançament del domini pedrotorres.es - 14 de febrer de 2008

Sé que en Ferran serà es primer en alegrar-se’n… varem xerrar fa unes setmanes d’això

Hei, hem conseguit junts dos grans fites: Superar les 50 visites diàries del blog i posicionar Pedro Torres com el segon link que surt al google quan ho cerques, entre 511.000 coincidències… Ja hem superat el .com i .net… ara només mos guanya galeriapedrotorres.com. Gràcies a tots i a totes (fins i tot als de Cardedeu!)!

I això que un dels comments que m’hi han deixat deia “está bien, pero esto de ponerlo en catalán limita un poco, no?” quina ignorància!, està escrit en mallorquí… Colque dia, faré com en Serrat, i ho posaré també en castellà… en el fons no és important com se diu sinó allò que se diu…

Laos - 13 de febrer de 2008

Ses meravelloses fotos de n’Elena Jiménez a Laos i Camboya

N’Apollinaire (II)

12 de febrer de 2008

Probablement sa decisió més difícil des darrers temps. Què ha passat amb n’Apollinaire i sa seva germaneta (n’Agnès)?

Napoli. Visita de gener de 2006 - 9 de febrer de 2008

Trinaranjus - 8 - 9 de febrer de 2008

La Alhambra - 8 de febrer de 2008

N’Apollinaire (I)

7 de febrer de 2008

Probablement sa decisió més difícil des darrers temps. Què fer amb N’Apollinaire i sa seva germaneta?

8 de febrer de 2008

He rebut moltes consultes sobre aquesta enigmàtica qüestió. Tendreu puntual resposta dimecres 13, quan torni a Establiments. Ses reaccions han estat ben curioses… No, encara no és una nineta de la India com he comentat en privat a na Marga i n’Antònia, tot i que és una cosa que me volta per es cap…

També me deis que no s’accedeix a sa pàgina. Crec que es problema ja està arreglat. Si persistís, me deis coses

Viatges varis. Espais i puestos estimulants

Àfrica Negra

 

CONTINGUTS ANTERIORS A GENER DE 2008Continguts més destacatsViatge a Mali - Burkina. Estiu 2005

Napoli

Un gener a Mallorca

Ses fotos des dies que hem compartit en Ferran, na Rosa Maria i na Noemí (i si no hagués estat per s’Audi, també na Bruguers).

Bastiments - 20 de gener de 2008

Viatge a Sardenya - Nadal 2007

 

Desembre 2007

Selecció de fotos del viatge de n’Àlex i na Yolanda a la India

 

Novembre 2007

Festa aniversari “Can Badó”. 18 de novembre de 2007

Els fillols. N’Aina fa tres anyets… En Pedro ja en té 31…

Sub Pages List

• Gener de 2008
• Febrer de 2008
• març de 2008

Trackback URI | Comments RSS