17 d’agost de 2008

Ses campanes segueixen tocant a Establiments, i ho puc dir amb total conneixement de causa. De fet, volen ses banderes, toquen ses canyes i és un miracle que no caigui cap dels vidres penjants.

Dijous esclatava aquesta posta de sol a Establiments… meravellosa… 

 

 

Aquell dia vaig descobrir com els Okupas havien estat violentment atacats per un rival aparentment insignificant, però molt molt efectiu. Sí, en menos de 12h se va acabar amb la colònia d’avespes de Ca Na Bona

 8 i 9 de març de 2008 - Sa campana sona i el magraner comença a brotar

 

3 de març de 2008 - La superació de la darrera frontera

Sempre hi ha un espai més allà, on mai hem anat, on no hem arribat. Sempre hi ha una primera vegada per veure i sentir coses, també a Establiments. L’espai destitjat i prohibit, moltes vegades per ses nostres pròpies limitacions, per ses nostres pors. Sempre hi ha coses noves per descobrir, molt aprop. Només t’has d’interessar, tenir ganes de veure-ho i  s’oportunitat d’anar-hi.

Sa segona entrega dels grans moments a la RI d’Establiments. Quina sort poder viure a Establiments…

Sarrià (i no el dels periquitos)

Una posta de sol qualsevol a Establiments. Bé qualsevol no, aquesta posta de sol. Sa d’avui.

26 de febrer de 2008 

En Ferran sempre diu que estant a Establiments i a Mallorca és com estar sempre de vacances. En Ferran, però, amb això no és objectiu. També tenia aquesta sensació quan estava a Premià de mar…

Certament Establiments és un gran puesto per viure, si no fos per es Palmesanos, que mos ofeguen amb impostos i no tenim cap servei. Esteim completament abandonats. Som els bosnis sotmesos pels serbis, el township de Palma, el Londonderry de l’Ulster.

Basta passejar per Establiments amb bicicleta per donar-se’n compte que és com si haguessim passat fa dos dies sa guerra de Bosnia, i encara no haguessin passat es Cascos Azules a fer feina. Tots els camins plens de clots, faroles que no funcionen, parets esbucades, camins plens d’herbes, ovelletes per es camins, caos i desordre…

Jo som d’aquells que pens que estariem molt millor si fossim República independent d’Establiments, sense sa dominació de Palma, que mos oprimeix i domina. Aquí a Establiments tristement no se cumpleix sa dita “Todo lo que va mal es susceptible de empeorar”. No podem anar pitjor, i tampoc volem dir “Virgensita, virgensita, que me quede como estoy”.

De fet, ja hem enviat una delegació a Kosovo per veure quins papers s’han de presentar a s’Ajuntament. Lo primer que farem quan siguem independents serà agermanar-mos amb Sarajevo, perquè noltros ja coneixem la “balcanització” territorial: els clots i els forats als camins, el desordre urbanístic i les faroles model 1950 ja els tenim…

Fa molts d’anys que tenim descartada sa via belicosa per accedir a ses nostres pretensions territorials. Se va fundar un grup guerriller, i hi va haver colcunes accions armades que encara ara se poden veure si vos fixau des de Palma. Varen posar un parell de bombes a Son Anglada i hi varen deixar uns forats que encara se veuen. La prensa local i el Régimen varen dir que eren voladures controlades a sa cantera, però tots els d’Establiments sabem que varen ser les accions independentistes de l’Exèrcit Republicà d’Establiments (ERE).

Actualment l’extingit ERE s’ha integrat entre es col·lectiu Salvem La Real…

Visca la República independent d’Establiments

Son Vent  

Bunyolí

Trackback URI | Comments RSS