Mar 19th, 2008
Centro di gravetta permanente
Avui hem volgut “ciclar” des de Cala Varques, però tot se mos ha complicat molt. I quan dic molt, és molt.
S’estona més llarga que hem estat damunt sa bicicleta ha estat aquesta:
17 d’agost de 2008
Ho reconec, no me’n recordava, tot i que tenc perfectament gravat aquell horabaixa. De fet no hi ha res millor per coneixer a una persona que simular una grip hivernal.
Una cançó que sintetitza molt bé aquest i aquell moment és Hotel Occidental de qui ja sabeu…
No estic en condicions
de viure molt de temps
sense una finestra
que doni en es carrer.
No estic en condicions
de viure molt de temps
sense una finestra
que doni en es carrer.
Sa meva mirada
oscil·la entre es públic i es cel.
Sa meva mirada
oscil·la entre es públic i es cel.
Visc a una illa deserta
i a un desert aïllat de tot,
som en Robinson Crusoe
i es meu salvavides és es teu amor.
Me sé tots els racons
d’aquesta habitació
i tots els ascensors
d’aquest hotel.
Me sé tots els racons
d’aquesta habitació
i tots els ascensors
d’aquest hotel.
Només conec
els carrers des meu cervell.
Només conec
els carrers des meu cervell.
Visc a una illa deserta
i a un desert aïllat de tot,
som en Robinson Crusoe
i es meu salvavides és es teu amor.
Visc a una illa deserta
i a un desert aïllat de tot,
som en Robinson Crusoe
i es meu salvavides és es teu amor.
(De fet, els jarros d’aquesta habitació ja tenen pols de 6 mesos)
“La niña” a Eslovàquia
“La niña” a Mallorca…
Crec ja poder afirmar que he trobat el meu centre de gravetat permanent…
Nom Ana Lenzetti Skovgaard…
Iep, ja he trobat la foto!!!!!
Molt maca, clar que sí.
Endavant.