21 de novembre de 2008 

Poques vegades com avui, la distància entre l’eufòria i l’abisme es mou per una cresta rocosa tan afilada. Uns punts o símplement dècimes separen l’èxit del no-èxit, i dic no-èxit per què el que no perd res no pot considerar un fracàs no obtenir el premi.

També avui m’acompanya com a passatger principal S’astronauta rimador d’Antònia Font 

Sigui com sigui, aquests mesos de clausura espaial han servit per posar a puesto moltes coses, i per posar el punt de partida a nous horitzons personals.

Quines ganes tenc d’abandonar les aigües insondables (profundes i fosques) navegades amb el Batiscafo Katiuskas. 

20 de novembre de 2008

No podem abandonar encara el Viatge Astral, perquè no sabem encara si hem arribat al nostre destí…

 Demà sabrem si hem arribat o no…

20 de novembre de 2008

Aquest darrer fi de setmana hem estat de visita a Sagunt i a Silla. A Sagunt hi viuen na Loreto i en Jose, amics de n’Ana, i com ja sabeu, a Silla hi ha en Pep, na Paqui, i ara, na Neus.

Sagunt

Port de Silla

En Pep ha tardat molt de temps en mostrar-mos aquest racó tan fascinant. Sort que aquesta vegada n’Antonio mos va desvetllar aquest secret tan ben guardat. És s’Albufera de Valencia, i per accedir-hi hi ha varis ports, i el de Silla és un d’ells.

De fet, Silla tenia vocació de ser el Bankgog o la Venècia del Mediterrani, però s’ha quedat en un poblet d’interior

 

20 de novembre de 2008

Establiments segueix donant-mos sorpreses paisatgístiques

20 de novembre de 2008

Els darrers mesos es poden resumir en aquest paisatge…

Na Queta, el mapa del mon, el termómetro i papers, molts de papers

2 d’octubre de 2008

No sos vos, soy yo.

Val la pena, si no fos pel canvi d’actors en un mateix paper. Bé, de fet, són varis papers.

y que sea lo que sea… 

16 de setembre de 2008

Ses coses no són senzilles, ja se sap.

He passat tants de dies observant com el sol i sa lluna giren, que cada dia els angles dels rajos solars canvien. Sa prova la tens en què el sol ja se posa darrera del Galatzó…

Galàpods, nenúfars, PRINCESES, wa yeah!

Ara fa unes 15 llunes, o sigui, 15 kg enrera…

10 de setembre de 2008

Ja ho tenc clar. No fa falta demanar-la.

Ja la tenc.

10 de setembre de 2008

 Per alguns, és contaminació ambiental. Per uns altres, un acompanyant necessari.

Tot és fosc encara. Hi haurà llum a s’altre costat?

De moment, pareix que s’astronauta Maimó està desaparegut.

10 de setembre de 2008

Funciona. En Jaume tenia raó: Brilla, si ho toques, brilla.

Sa llàstima és que no li pogués mostrar a en Jordi Moreu. Li hauria encantat.

Avui però, ha tornat a brillar a aquesta nova cançó d’Antónia Font: Batiscafo Katiuskas. 

Batiscafo monoplaça,
es teu focus a s’abisme
de ses aigües insondables
només tu les averigües.

Batiscafo socialista
redactant informe tràgic,
camarada, maquinista
a institut oceanogràfic.

Batiscafo solitari
dus un ruting planetari.

Retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles,
que ja s’ha fet de nit i es plàncton s’il·lumina
i cantes ses balenes a 30.000 quilòmetres d’aquí.

Retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles,
que ja s’ha fet de nit i es plàncton s’il·lumina
i canten ses sirenes aproximadament per no existir.

Batiscafo socialista
redactant informe tràgic,
catedràtic Yuri Puscas
a institut oceanogràfic.

Batiscafo katiuscas
fas un atles visionari.

Retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles,
que ja s’ha fet de nit i es plàncton s’il·lumina
i cantes ses balenes a 30.000 quilòmetres d’aquí.

Retxes de sol atravessen blaus marins,
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles,
que ja s’ha fet de nit i es plàncton s’il·lumina
i canten ses sirenes aproximadament per no existir.

17 d’agost de 2008

Norberto: Per ambientar el viatge astral, necessàriament has d’anar acompanyat d’aquesta cançó… S’astronauta rimador d’Antònia Font 

Hem enviat a dos astronautes a descobrir mon. De fet, tant en Marí O’Brien com na Marí Soto estaran a Croacia aquest estiu. Quina enveja!

Disfrutau una estona amb aquestes fotos tan xul·les d’en Dani i na Susana!

 

 

9 d’agost de 2008

Passen coses, però poques.

Aquests dies hem tengut a “ca seva” a en Jordi, n’Esther i na Berta. I dic ca seva perquè m’hagués agradat més estar a Establiments i haver voltat amb ells, però el viatge astral no admet, de moment, a passatgers menors de 3 anys.

Excepcionalment si permet navegar, sense marejar-se, per la badia de Palma. Ja m’agradaria poder repetir més sovint s’experiència, amb tu i amb ella, però haurem d’esperar al 2009.

 

Na Berta, que ja mostra actituts femenines de “en mi casa mando yo”

 30 de juliol de 2008

Els qui ja han viatjat astralment i han arribat a bon port, poden ara passejar-se per Pamukale. Quina enveja…

 

 28 de juliol de 2008 

 Ja ho diu en Norberto Larriba. Tot els viatges, tenen un sentit. Com deiem amb N’Ana, se divideixen en dos grans grups.

El primer grup és el d’aquells viatges on lo important és on arribes. El segon, aquells que lo important és allò que veus dona sentit al viatge.

Aquest viatge astral pertany al primer grup, amb particularitats probabilístiques. Un compra un billet, però no sap si arribarà finalment al seu destí. La Buena Suerte, però teoritza damunt d’aquesta qüestió.

Tot té una explicació Norberto. Aquesta secció està inspirada en sa cançó Astronauta Rimador d’Antònia Font: 

Cafeïna, droga dura, droga fina,
control, bumetres de colors,
pressions, nivells d’oli, benzina,
èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible?
Déu de s’univers, no me diguis que me deixes
aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc
d’un sistema podrit d’agències de viatges,
de putes i fulanes, te cagues, de guarres?
Me mor de ganes.
Som s’astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s’atronauta noranta
i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim estacions espacials,
monitors, cronòmetres,
compte enrere fins a nou, qui marca sa marca,
qui dóna el sus i partim com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs,
cordon blues, piteres de pollastre,
i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i que és una droga fina.
9876543210, ignició!
Controla!, que un led vermell s’encén.
Controla!, que un led vermell s’encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos a sa lluna.
Jo i en Simó (SIR Jaume Maimó) científics astronautes
dedicàvem ses paraules a una reportera veterana,
bloc i gravadora.
I què passa! Sa pena m’ha deixat
fet una puta braga i me costa partir,
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
Leds vermells m’enrevolten, controlen cada peça
d’un transbordador filigrana i no fallen,
o gairebé no fallen, ses màquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten,
iogurts de merda seca,
s’univers desconegut és una cadena d’esdeveniments
que ens afecten més o menys.
I es xòfer des vehicle lunar discuteix amb un turista
que no sap que realment és un artista assegut a un volant,
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i es menjador se peta
i es cheff que se queixa que no hi ha carn, ni peix,
ni olles netes: peroles militars rovellades
i es mosso de sa cuina és nou.
Ningú li ha explicat ni què ha de fer
i ses bosses de fems son allà
i ningú les tirara o què?
Que això pareix un niu de rates i no una cuina,
que si ve un inspector de sanitat
fotrà un multa i xaparà el negoci.
Que m’és igual que jo només ho dic,
senyora, com  se pot imaginar tot això
a jo me sua soberanament la polla.
I que anava a dir …
Som s’astronauta rimador,
que rima i que se caga si fallen es motors.
Som s’astronauta noranta
i tenc un paper mater i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència,
farmàcia, creu rotja, creu verda,
semàfor no t’assustis, company de carretera,
amic per sempre més.

21 de juliol de 2008

El viatge astral també se pot fer, excepcionalment, amb vaixell. També amb això hi ha una primera vegada, i ahir, tot i que al principi no ho paregués, feia molt bon dia per navegar i varem disfrutar molt. Bé, casi tots…

Va ser curt, per què els primers dubtes i inexperiència inicial se varen convertir en mareig de colcunes… Tal i com va anar sa cosa, pareix difícil dur na Berta de Passeig Marítim.

 

11 de juliol de 2008

M’he decidit a crear aquest nou espai estelar, que substituirà temporalment al que ha estat es meu espai de refugi d’aquests darrers mesos: els asteroides. L’abandonaré temporalment, ja que com sabeu, des de fa uns mesos ja estic de nou vital i personalment gravitacionat en torn a n’Ana Lenzetti.

Sabeu que actualment estic viatjant cap a una nova constel·lació professional. Bé, de fet ja hi som, però al mateix temps hi voldria ser. Vitalment és una peça imprescindible per recuperar el meu nou equilibri personal.

Aquesta és la raó per la que estic “virtualment desaparegut” aquestes darreres setmanes, i vull regenerar aquest blog amb aquesta nova secció. És com una Tercera República o un POUM.

I és que ja se sap: una cosa és viatjar estelarment i una altra és gravitacionar amb asteroides…

Les lleis de la probabilitat són fascinants. Ja sabeu que la probabilitat de trobar a una persona coneguda per casualitat a Barcelona són aproximadament d’1 entre 100.000. Bé, dijous 10 me vaig trobar a n’Ivet… Sa probabilitat de trobar a una segona persona coneguda torna a ser de 1 entre 100.000. La probabilitat de trobar un dijous a una persona i divendres una altra, que al mateix temps són germanes, és d’1 entre 100.000.000.000. Pues sí, vaig trobar a Sants a na Laia…  

Certament no va ser gens agradable, no tant per la reacció “epidèrmica” com per les moltes coses que aquest fet me va fer reviure. No hi ha cap exercici d’autocrítica per la seva part i per jo tota aquesta complexe qüestió és verdaderament un 11-M emocional.

11 de juliol de 2008

Una breu i efímera passada per La Roca. M’alegra molt veure a na Sara, na Julia, Assumpta, Xavi, Aida, Mercè, etc…

Vaig poder comprovar les cicatrius que deixen ja les obres del Tren d’Alta Velocitat a La Roca.

Per cert, vaig dur ja una bona notícia: Ja he rabassat a en Josep Maria Amat un compromís de venir cap a Mallorca amb na Rosa!

12 i 13 de juliol de 2008

Lo que havia de ser un Aneto primer, un Carançà després, se va convertir finalment en un itinerari turístic per Prats de Molló, Camprodon, Beget, Oix, Besalú i l’Estany de Banyoles.

Vaig disfrutar molt de retrobar-me amb en Norbert i amb en Ramon Cros.

 

Com diu en Ramon: “O Capataiç” o “sa bestiassa”

Trackback URI | Comments RSS