Viatge de n’Àlex i na Yolanda a la India Un tast de ses maravelloses fotos que han duit de la India (Novembre - Desembre 2007)

Fotos de n’Alex Bergas Ribas

Sardenya - Cap d’any 2007

Aquests darrers dies he estat a Sardenya.

És un destí sense elements molt espectaculars, però sí podem dir que té molt d’encanten general, particularment per sa gent i per uns paisatges i territori que encara es conserva molt verge.

Hem fet un poc de tot: platja, montanya, ciutat i poblets. Si hagués de destacar algo: Piscinas i l’illa de Sant Pietro.

Piscinas

Piscinas és una platja pràcticament verge amb les que diuen, dunes més altes d’Europa, de més de 50m. El paisatge, la platge i la solitud, meravellosos.

Isola de San Pietro

Sant Pietro és un paissatge completament diferent al de la resta de s’illa, molt paregut a sa nostra estimada Eivissa.

L’Alguer

L’Alguer torna a ser un puesto molt estimulant, i aquesta vegada, per fi, de dia. Ses dues primeres visites sempre havien estat de nit.

Cagliari té un cert encant, si bé ses comparacions sempre són difícils i innecessàries. Que és millor, Ciutadella o Maó?. Pues, depende. A jo m’agrada més Maó, però cadascú és cadasqual…

Cap d’any 2007

Cagliari

És una pena que haguem anat abandonant aquest costum tant Mediterrani d’estendre sa roba a n’es carrer…

De camí a Piscinas… poc abans de trobar al sard de les pistoles i el corsari nero.

Els Nuraghes, sempre misteriosos, tenen moltíssim interés. Aquesta vegada varem visitar es que se diu Su Nuraxi. Magnífic i relativament ben conservat. Són algo més que quatre pedres mal col·locades com acostumen a ser segons quines runes. Són vuit… de pedres, claro.

 

Va per vosaltres Norbert, Marc i Ramon… Oporto Maig 2007

 

Napoli

Gener de 2006 

Si hagués de triar una ciutat d’Europa de ses que he estat, triaria sense cap dubte Nàpols.

És una ciutat que no deixa indiferent. O te encanta o la detestes. No hi ha terme mig. Jo me posiciono entre els primers: els entusiastes. 

En Bengi deia que Nàpols és com la New Delhi europera, i tenia part de raó. Una anècdota. Quan anàrem a veure a na Montse, una nit anàrem a sopar amb un napolità amic seu. Tornant amb so cotxo, varem notar que se botava tots els semàfors en vermell… I llògicament li demanàrem perquè, i mos va contestar (en napolità, claro) “que els semàfors són una recomanació”.

Partint d’aquí, te pots esperar qualsevol cosa. Caos, brutor, desordre, però una gran calidesa humana i un excel·lent menjar. Ses pizzes de Napolitana amb mozzarella de Bufalla, un plaer indescriptible.

Sa primera vegada que hi vaig estar, va ser a s’Interrail que varem fer amb en Dani Esteban per Italia i Grècia, l’any 1995. S’arribada a Nàpols, espectacular. S’ambient de ses grans ocasions. Llavors, lo normal era que anassin 3 persones en una moto, sense casco llògicament, que es partits de fútbol fossin davant de ses places de ses esglèsies, i que hi hagués brutor per tot.

Ara, 13 anys més tard, sa cosa, tristement, s’està normalitzant. Nàpols no és lo que era. Sa gent ja duu casco, està bastant més net, però lo que no canvia és sa roba estesa a es carrer, que sa gent se guardi aparcament a es carrer amb s’estenedor de sa roba, que se montin mercadillos espontanis per es carrers, que hi hagi venedores ambulants de peix, que és carrers siguin molt molt foscos, etc.

S’anècdota d’en Diego Armando Maradona, boníssima. Es nostro amic Napolità mos va explicar que quan en Maradona va arribar al Nàpols, el va passar en 2 anys de segona divisió a campeón de sa lliga Italiana. Però ara, el Nàpols, torna a passar per una etapa d’hores baixes. TV Napoli retransmeteix d’una forma curiosa els partits. Com que no tenen els drets televisius, a l’hora del partit filmen ses reaccions de sa gent dedins des camp de fútbol, però no mostren el partit…. Dos hores d’apasionant programació. Una curiositat de la globalització: a ca meva d’Establiments puc veure via Satélite aquest canal i molts d’altres de locals italians… en canvi no se’n veuen d’españols o sudamericans. Només colcun de predicadors d’esglèsies evangèliques…

Vos recoman particularment aquesta visita de “l’altra Itàlia”, tan diferent de la Italia del Nord, preciosa artísticament, però pobre amb encant humà.

Arribar allà, no és difícil ara que amb Ryanair te pots plantar a Roma relatívament fàcil i barato. De Roma Termini a Napoli hi ha 2 hores escasses en tren.

Una vegada allà se pot anar a Pompeia, Capri i sa costa. Els que hi han estat diuen que és molt recomanable.

A continuació: Un detall curiós. S’única cosa ordenada de Nàpols, aquest carrer que se veu a sa foto, i es mèrit, llògicament no és dels Napolitants, sinó dels grecs. Les polis gregues distribuien les ciutats a partir de dos carrers en creu, ben aliniats. A Nàpols, com pots veure, això s’ha conservat…

Na Montseta i na Laia. El Vesubi, amenaçant, al fons.

 

Napoli - Maradona - Argentina 

Un quan pensa amb Argentina, no pot deixar de pensar amb dos referents.

Es primer és en Diego Armando. Els sudamericans sempre amb aquests noms tan evocadors: Carlos Roosvelt, Laidi Tatiana, Jesús Lenin…

Però en Diego Armando és un ser venerat. Hi ha qui venera a Deu, a Al·là, Budha, la Pachamama o els Naguals, però els Napolitans veneren a Maradona…

S’altre referent és en Calamaro i los Rodríguez, que tot i ser un cap de fava integral, és un geni musicalment xerrant. Ahí va esa…

Maradona no es una persona cualquiera
es un hombre pegado a una pelota de cuero
tiéne el don celestial
de tratar muy bién al balón
es un gerrero
es un ángel y se le ven las alas herídas
es la biblia junto al calefón
tiene un guante blanco calzado en el pié
del lado del corazón
no me importa en que lío se meta
Maradona es mi amigo
y es una gran persona (el diez)
en el alma guardo la camiseta de boca
que me regaló alguna vez
Diego Armando
estamos esperando que vuelvas
siempre te vamos a querer
por las alegrías que le das al pueblo
y por tu arte también. 

Una cançoneta: Dipende - Jarabe de palo

Che il bianco sia bianco
che il nero sia nero
che uno e uno siano due
che la scienza dice il vero
dipende
e che siamo di passaggio come nuvole nell’aria
che si nasce e poi si muore
questa vita è straordinaria
dipende

dipende
da che dipende?
da che punto guardi il mondo tutto dipende
dipende
da che dipende?
da che punto guardi il mondo tutto dipende

Ma che bello questo amore
specialmente in primavera
che domani sorge il sole perchè siamo in agosto
dipende
e che più che passa il tempo
e più il vino si fa buono
e quest’onda fa su e giù
e ti porta giù e su
dipende

dipende
da che dipende?
da che punto guardi il mondo tutto dipende
dipende
da che dipende?
da che punto guardi il mondo tutto dipende

Non ho mai vissuto niente che mi piaccia come te
e non troverai nessuno che ti ami come me
dipende
e se tu dirai di si con il suono della voce
mi vedrai come morir inchiodato alla tua croce
dipende

dipende
a che dipende?
da che punto guardi il mondo tutto dipende
dipende
da che dipende?
da che punto gurdi il mondo tutto dipende  

Portugal - Cap d’any 2005

Li va tocar un cap d’any. És un destí molt estimulant. Bona gent i molt bon menjar.

El bacallà és meravellós, i el país en general, val la pena. No té elements singulars molt espectaculars, però com a conjunt mereix més d’una escapada.

Aquí tens un tast.

Pensao Coraçoes Unidos

Probablement la pensió amb el nom més adequat per compartir “tot tipus” d’amor, si no fos per què les condicions higiènico-sanitàries deixen (o deixaven) bastant que desitjar. En qualsevol cas, el nom, és molt evocador… i comercialment molt adequat…

 

Monument megalític

 

 

Lisboa

 

Sintra

 

 

 O vida

Castelo da vide?

No puc deixar de recordar sa cançó que forma part del meu escàs repertori musical, però que és s’única que me sé en ”galaico - portugués”: O tren de Siniestro Total

O tren que me leva po la veira do Miño
me leva, me leva polo meu camiño
e vai andando pasiño a pasiño
e vaime levando cara ao meu destiño.
Alguén pode ser que me espere na estación
da terra da felicidad.
Todo o que sexa amor e paz o encontrarei
todo o que sexa amor e paz o encontrarei
e volverei ca miña moza no meu lar.

O tren que me leva camiña, camiña
e vai botando firme e corre pola via
o rio vai feito un mar de leticia.
Pi,pi,pi,pi,pi,pi,pi,pi,pi,piiiiiii
laaa la laaaaaaa.  

Vàries cosetes, un pupurri

De casi tot, a aquesta vida, se’n pot treure coses positives.

i casi tot té interés. Mar o muntanya. Aigua o roca.

… tiene un color especial

Napoli 

Isola de La Madalena - Sardinia 

 

Sant Martí de Canigó (Catalunya nord)

O botafumeiro - Santiago de Compostela

Roma 

Possets - 3300m - Pirineu d’Osca

Parc Guell

Al meu entendre, un des puestos més fascinants del mon. Únic. Meravellós.

Pic d’escobes

Aquest cim va ser s’ascensió que substituia sa tercera frustada ascensió al Ruhle. Tres intents frustrats. Jo persistesc amb s’intento, i sé que puc contar amb en Norbertinho, però també m’agradaria que tu venguessis… 

Pirineu d’Andorra. Un indeterminat juny, abans des canvi climàtic…

Brighton - United Kingdom 

Canterbury cathedral - England 

Dover - England 

Stonehenge 

En Norbertinho i jo al Comapedrosa (en Ferran feia sa foto).

2900m. Cim més alt d’Andorra 

 Sierra de Albarracín. Teruel. Cap d’any 2006.

Pirineu d’Andorra

Un setembre qualsevol, cercant ceps i rovellons i todo níscalo que se precie 

 

Viatge a Camboya -Estiu 2007

 

Viatge a Mali i Burkina Fasso. Estiu 2005

Sub Pages List

• Camboya - Vietnam. Estiu 2007
• Viatge de n’Àlex i na Yolanda a la India
• Portugal - Cap d’any 2005
• Viatge a Sardenya - Nadal 07
• Matances gener 08
• Un gener a Mallorca…
• Argentina
• Mali - Burkina
• Perú 2006
• Africa negra
• La Alhambra
• Napoli
• Laos
• Camerún
• Estambul i Capadocia
• Països baixos
• Les muntanyes rocalloses del Canadà
• Patagonia
• Marroc: Safi, Essaouira i Marrakech
• La India
• Baviera
• Málaga i Picasso
• Viatge al paradís pitiüs
• la visita n-1 als Alps Bàvars i al Tirol
• aquells gèlids dies de juny

Trackback URI | Comments RSS